Per a això es van delimitar els diferents àmbits d’accés rodat i es van reorganitzar les zones d’aparcament. Es va unificar el paviment de tot el passeig mitjançant una llamborda prefabricada trapezoidal. Aquesta peça es va utilitzar així mateix per a definir els escocells dels arbres, els embornals per a la recollida de les aigües superficials i uns regruixos per a obstaculitzar el pas de vehicles. La supressió de vorades va permetre refer de manera optimitzada les rasants mantenint les recollides d’aigua existents i les canalitzacions de les instal·lacions, però adaptant-les al nou paviment. Sobre aquest paviment continu tracem un camí sinuos en fusta de teca que divideix el passeig en dos àmbits: un més pròxim a l’aigua, i per tant de caràcter més íntim i assossegat, i un altre més pròxim a les edificacions i comerços, i per tant més dinàmic. Aquest passeig de fusta salva mitjançant dos ponts les entrades de vehicles a les zones privades del port. Aquests ponts permeten al vianant tenir una visió elevada del front marítim i donen varietat al recorregut al llarg de la riba.

Al llarg del passeig es situen tres pèrgoles de fusta que podrien contenir sota possibles equipaments com a bars o restaurants, serveis públics, quioscos diversos, venda de tiquets del moll públic, cabines telefòniques, etc. Al marge del seu servei, contribueixen a donar ombra al passeig, augmentant la sensació de frescor. La seva curvatura busca rememorar la forma dels vaixells en construcció en les dàrsenes del port. La vegetació existent, bàsicament formada per palmeres, no sols es manté, sinó que s’incrementa fins a constituir un autèntic palmerar. Això confereix un àmbit d’ombra natural sempre desitjable. Des dels ponts, convertits en miradors, el passeig apareix com un nou oasi, on la fusta, les ombres, les palmeres i l’aigua donen lloc a un microclima especial.