menútancar
Espais públics al nus viari de la Trinitat a les rondes de Barcelona

Un parc al mig de les infraestructures que genera un paisatge propi, prolongant l'espai públic de la ciutat i estenent la vegetació al llarg de les infraestructures.

Parc de la Trinitat a Barcelona
Parc de la Trinitat a Barcelona

Parc de la Trinitat a Barcelona

L'intercanviador de la Trinitat és una infraestructura viària complexa situada al nord-est de Barcelona, en un antic meandre del riu Besos, juntament amb el barri de la Trinitat. En ell coincideixen la Ronda de Dalt, la Ronda Litoral i tres autopistes: la C-58, la C-33 i la B-20.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Lluís Maldonado – Arquitecte / Angel Sánchez, Carlos Lázaro – Enginyer / Manel Colomines – Enginyer tècnic agrícola

Promotor

Impusa, Ajuntament de Barcelona

Ubicació

Constructora

Copisa, Dumez

Estat del projecte

Construït

Data inici

1990

Data final

1993

Superfície total

60.000 m2

SUPERPOSICIÓ D'ESTRUCTURES

Aquesta infraestructura també és confrontant amb el passeig de Santa Coloma i amb el barri de la Trinitat situat aproximadament dotze metres per sobre del llit del meandre. La complexitat del traçat viari dóna lloc a una superposició d’estructures, passos a diferents nivells i túnels de fins a quinze metres de desnivell entre elles.

L’objectiu bàsic era ordenar, urbanitzar i dotar de contingut públic, els espais lliures resultants de la construcció del bescanviador, així com relacionar aquests amb el nucli consolidat del barri de la Trinitat, amb els barris adjacents (Santa Coloma de Gramanet, Sant Andreu del Palomar, La Sagrera etc.) a través del Passeig de Santa Coloma i amb la resta de la ciutat mitjançant una estació del metro de nova creació.

El projecte es desenvolupa a partir de la consideració del complex nus viari i el seu entorn com una unitat. / © Andres Flaszjer

UNITAT PROJECTUAL

El projecte es va basar en una consideració general sobre l’entorn que va permetre entendre el tractament del nus i dels enllaços de les autopistes, no com una suma de solucions diverses, sinó des de l’òptica d’una única unitat projectual on la vegetació, la hidràulica, la topografia, equipaments i espais públics es governen des d’una única idea de traçat.

De tots els espais lliures resultants del traçat del bescanviador sens dubte el de major grandària i interès era el cercle central. D’uns 300 metres de diàmetre, retallat en el seu costat sud pel traçat del tren, el Parc de la Trinitat se situa pràcticament en la cota natural del meandre.

© Andres Flaszjer

LA GEOMETRIA, INSTRUMENT DE TRAÇAT DEL PROJECTE

El projecte assumeix com a objectiu propi facilitar els accessos a l’interior del parc des del barri, mitjançant una plaça d’accés, des de l’entorn, mitjançant una connexió per sota de les infraestructures amb el passeig de Santa Coloma i des de l’àrea metropolitana, mitjançant la inserció en el seu interior d’una estació de metro que al seu torn connecta amb sistemes mecànics els diferents nivells topogràfics. Es busca així mateix disminuir l’impacte tant visual com acústic dels nous vials sobre el barri i sobre el mateix parc, així com, complir un extens programa d’equipaments i serveis dotacionals reclamats pels veïns.

La geometria del bescanviador es converteix en l’instrument de traçat del projecte a partir del qual desenvolupar tots els àmbits del programa: aparcament, equipaments esportius, passeig, amfiteatre, estany, camins i arbredes.

© Andres Flaszjer

INTEGRAT EN EL PAISATGE AGRARI DE L'ENTORN

Les espècies usades en les plantacions són les característiques del paisatge agrari en l’entorn més immediat: barreres de xiprers de l’Empordà, deveses de pollancres i plàtans de Girona, trames d’oliveres de Tarragona o fruiteres muntats sobre estructures metàl·liques de Lleida. L’ús de la vegetació com a mitjà per a modificar l’escala del lloc es reforça mitjançant una topografia centrada en un únic efecte formal: un pujol en forma de casquet esfèric que puja des de la cota més baixa del terreny fins a gairebé quedar a l’altura de les autopistes. Les alineacions vegetals que segueixen el marge del riu entren al parc i remunten el pujol accentuant la seva topografia.

© Andres Flaszjer