menútancar
Espais públics a l'Eix Macià

Una intervenció de límit que resol el contacte entre la ciutat i l'espai natural, conservant els seus valors paisatgístics.

Parc Catalunya a Sabadell
Parc Catalunya a Sabadell

Parc Catalunya a Sabadell

El Parc Catalunya és el fruit d'una llarga reivindicació popular i de la lluita per aconseguir que una àrea boscosa situada a la perifèria de la ciutat i que sempre havia estat utilitzada com a lloc d'oci a l'aire lliure, es convertís en parc urbà i no sucumbís a la pressió especulativa que el lògic creixement urbà pogués oferir-li.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Xavier Ramoneda, Lluís Gibert – Arquitecte / Antoni Elvira – Arquitecte tècnic / Pere Largo – Enginyer / Manel Colomines – Enginyer tècnic agrícola

Col·laboradors

IDEMS – Enginyeria industrial, STATIC Ingeniería – Enginyeria d'estructures

Promotor

Ajuntament de Sabadell

Estat del projecte

Construït

Data inici

1985

Data final

1992

Superfície total

400.000 m2
© Jordi Surroca

Parc Catalunya

Amb una superfície de més de 40 ha i vinculat a una àrea de nova centralitat, el Parc Catalunya es va convertir en una de les principals operacions d’espai públic realitzades al nostre país durant els últims anys. La façana del Parc a l’eix Macià es converteix en la plaça d’accés des d’aquesta avinguda, símbol del nou centre de la ciutat.

Des de l’origen de la nostra intervenció sempre vam tenir la voluntat de recuperar el parc com un espai natural, tant a través de la conservació dels valors paisatgístics existents -boscos i prats- com del manteniment de les seves peculiars característiques topogràfiques -turons i fondalades-. Les repetides plantacions populars que any rere any han anat repoblant el lloc han contribuït a aquesta recuperació, aconseguint-se així que ja s’entengués com un parc en funcionament.

© Jordi Surroca
La recuperació del bosc i el manteniment dels prats existents defineixen el caràcter del parc, juntament amb la recollida de l'aigua de la pluja en recorreguts que permeten la seva utilització per al reg de les plantacions. / © Jordi Surroca

La recuperació del bosc

La delimitació del parc es produeix a través del traçat de les noves vies perimetrals, les quals inclouen els aparcaments necessaris i estableixen una clara relació amb els barris perifèrics. Un petit mur i la ubicació dels edificis de servei en les diverses entrades configuren físicament el tancament. Per la seva forma i localització, el parc es converteix en un espai lineal que connecta l’interior de la ciutat amb el paisatge exterior. Un camí longitudinal recorre tot l’àmbit amb un traçat que permet relacionar els diversos espais i equipaments que amb els anys complementaran el procés de construcció del parc.

La recuperació del bosc i el manteniment dels prats existents, conjuntament amb la recollida de l’aigua de pluja en uns recorreguts que permeten utilitzar-la per al reg de plantacions de ribera, conformen el caràcter general del parc. La definició de les vies perimetrals, l’establiment de la plaça i el llac i el traçat del camí longitudinal són la base la nostra intervenció.

© Jordi Surroca