Amb una superfície de més de 40 ha i vinculat a una àrea de nova centralitat, el Parc Catalunya es va convertir en una de les principals operacions d’espai públic realitzades al nostre país durant els últims anys. La façana del Parc a l’eix Macià es converteix en la plaça d’accés des d’aquesta avinguda, símbol del nou centre de la ciutat.

Des de l’origen de la nostra intervenció sempre vam tenir la voluntat de recuperar el parc com un espai natural, tant a través de la conservació dels valors paisatgístics existents -boscos i prats- com del manteniment de les seves peculiars característiques topogràfiques -turons i fondalades-. Les repetides plantacions populars que any rere any han anat repoblant el lloc han contribuït a aquesta recuperació, aconseguint-se així que ja s’entengués com un parc en funcionament.

La delimitació del parc es produeix a través del traçat de les noves vies perimetrals, les quals inclouen els aparcaments necessaris i estableixen una clara relació amb els barris perifèrics. Un petit mur i la ubicació dels edificis de servei en les diverses entrades configuren físicament el tancament. Per la seva forma i localització, el parc es converteix en un espai lineal que connecta l’interior de la ciutat amb el paisatge exterior. Un camí longitudinal recorre tot l’àmbit amb un traçat que permet relacionar els diversos espais i equipaments que amb els anys complementaran el procés de construcció del parc.

La recuperació del bosc i el manteniment dels prats existents, conjuntament amb la recollida de l’aigua de pluja en uns recorreguts que permeten utilitzar-la per al reg de plantacions de ribera, conformen el caràcter general del parc. La definició de les vies perimetrals, l’establiment de la plaça i el llac i el traçat del camí longitudinal són la base la nostra intervenció.