El Parc de la Ciutadella és un emplaçament de gran importància històrica per a la ciutat de Barcelona. La seva singularitat va començar després de la demolició de part del barri de la Ribera per ordre de Felip V, qui va manar construir una fortalesa militar que va donar nom al parc. Amb el temps, després del enderrocament de les muralles de la ciutat i del bastió que protegia la instal·lació militar, Josep Fontserè va guanyar el concurs per dissenyar el que es convertiria en el gran parc de Barcelona. Encara que el seu projecte es va executar només de manera parcial, el recinte es va completar posteriorment amb les obres de l’Exposició Universal de 1888 i la incorporació del zoològic, en una superposició d’elements no sempre harmònica.

L’any 2002, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Batlleiroig la redacció del Pla Director per establir les bases de la reordenació del Parc de la Ciutadella. El Pla Director proposava l’eliminació del zoològic com una gran oportunitat per ampliar les instal·lacions del Parlament de Catalunya, connectar el parc amb el carrer Wellington i la Vila Olímpica, i obrir la Ciutadella al mar mitjançant una plataforma que superava els obstacles actuals de les vies de l’estació de França i la Ronda Litoral.

La proposta del Pla Director es fonamentava en el reconeixement de les traces històriques del parc, recuperant l’essència del projecte original de Josep Fontserè i restaurant la idea d’una concepció unitària del recinte, amb un passeig perimetral. Aquestes directrius s’integraven amb la preservació de les empremtes de la muralla de l’antiga fortalesa, de manera que es recuperaven diverses capes històriques del lloc.

El Pla també contemplava l’ordenació històrica dels pavellons situats entre el Passeig dels Til·lers, continuació del Saló de Sant Joan, i el Passeig de Picasso. En aquesta franja es troben diverses edificacions, algunes d’elles pertanyents al projecte original del parc, com l’Umbracle i l’Invernacle, i altres construïdes amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, com el Castell dels Tres Dragons i el Museu Martorell, que aporten caràcter al front urbà més noble del parc. Davant la necessitat d’incorporar una nova instal·lació esportiva per al barri, la proposta urbanística integrava el nou pavelló dins del mateix ordre urbà, generant una ordenació de caràcter unitari.

L’ordenació de l’àmbit de la Ciutadella es va concretar a través del Pla Especial Urbanístic d’Ordenació de l’Àmbit del Passeig dels Til·lers, aprovat definitivament per l’Ajuntament de Barcelona el 26 d’octubre de 2007. Aquest document establia la distribució de la franja d’equipaments prèviament esmentada i definia la ubicació de la nova instal·lació esportiva. A més, reforçava el passeig equipat que complementa el teixit urbà al voltant del mercat del Born, convertint el Passeig de Picasso en un espai de connexió i interrelació amb el barri de la Ribera.

Després de la construcció del Poliesportiu, Batlleiroig va continuar treballant en l’emplaçament amb l’elaboració de nous documents. L’any 2010, es va presentar el document de «Criteris i Directrius d’Ordenació de l’Àmbit del Parc de la Ciutadella», el qual establia els criteris per coordinar les accions a realitzar al parc durant els anys següents.

Aquest període estaria marcat pel trasllat d’una part del zoològic al nou recinte del Fòrum, cosa que oferiria una oportunitat per resoldre els problemes de connexió amb la ciutat que el parc havia tingut tradicionalment (com amb l’Avinguda Meridiana/Wellington, la Vila Olímpica/Poblenou i el Port Vell/Mar). A més, el pla buscava mantenir el caràcter de les zones històriques del parc i reforçar els seus vincles amb la història del lloc.

Finalment, el 2018 es va redactar el document «Cap a un pla director per al Parc de la Ciutadella. Passos cap al mar», que consisteix en un estudi de viabilitat de la connexió del Parc de la Ciutadella amb el mar a través dels eixos principals de la ciutat: el Passeig de Picasso, el carrer de Wellington i el Passeig de Sant Joan/Passeig dels Til·lers.

La proposta plantejava mantenir l’ús ferroviari de l’estació de França i generar la possibilitat de nous edificis a l’entrada de la Vila Olímpica. A més, incloïa la creació d’una nova connexió peatonal des del Passeig de Circumval·lació, que superaria les vies del tren i la Ronda del Litoral, fins al Parc de la Barceloneta i el passeig marítim. Aquest nou pas també permetria enllaçar directament amb el Passeig dels Til·lers, reforçant la integració del parc amb el seu entorn urbà i millorant la seva accessibilitat.