menútancar
Gàbies per guacamais al zoo de Barcelona

Gàbies per guacamais al palmerar del zoo.

Gàbies per guacamais al zoo de Barcelona
Gàbies per guacamais al zoo de Barcelona

Gàbies per guacamais al zoo de Barcelona

El Palmerar del Parc de la Ciutadella és un petit jardí de tot just 1.500 m², format per una àmplia col·lecció de palmeres i una frondosa vegetació arbustiva de caràcter tropical. En el conjunt de les instal·lacions del Zoo, el Palmerar es ve utilitzant des de sempre com a hàbitat per a la col·lecció de guacamais. La seva recòndita ubicació i la presència sorollosa i colorista dels ocells, ho converteix en un racó replet d'encant, un exòtic oasi dins del parc i un lloc únic a la ciutat.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Francesc Puig – Arquitecte / Elena Mostazo – Enginyera tècnica agrícola i paisatgista

Col·laboradors

STATIC Ingeniería – Enginyeria d'estructures

Ubicació

Constructora

Copisa

Estat del projecte

Finalitzat

Data inici

2008

Data final

2008

Superfície total

1.375 m2

Premis

WAF 2009 – Gàbies Guacamais Zoo
© Eva Serrats
© Eva Serrats

La immediata construcció d’un pavelló esportiu confrontant al palmerar va donar peu no sols a redefinir els seus límits sinó també a remodelar les obsoletes gàbies existents, la qual cosa al seu torn va permetre ampliar la col·lecció de guacamais i reordenar la seva exhibició al públic. Enfront d’opcions zoològiques més naturalistes en les quals l’hàbitat de l’ocell en captivitat s’intenta assimilar al del seu medi natural en llibertat, la nostra proposta va buscar recrear un jardí, replet de gàbies d’ocells exòtics, a la manera dels quals es feien construir en les seves finques els colons procedents d’ultramar, els Indians, a mitjan segle XIX, com el Parc Samà a Tarragona o la Torre Castanys a Olot, tots dos projectats per Josep Fontseré, autor del Parc de la Ciutadella. El disseny de la gàbia s’ha realitzat en estreta col·laboració amb els tècnics del Zoo. La superfície total de cada unitat és de 21.5 m² dels quals 14.40 m² queden a la vista del públic i de la resta que queda ocult, 5.20 m² es destinen a “dormitori” i 4.90 a passadís de manteniment.

© Eva Serrats

L’estructura principal de la gàbia està formada per una malla de tubs cilíndrics que van tancant-se sobre si mateixos fins a formar una “gavilla” metàl·lica. La necessitat d’obtenir diferents graus de transparència ha determinat les diverses qualitats del tancament exterior de la gàbia. La zona en la qual l’ocell pot ser visible, queda tancada mitjançant una malla electro soldada excepte en la seva part frontal en la qual s’incorpora un gran vidre que permet detallar la visió dels guacamais. El dormitori i el passadís de manteniment es tanquen amb làmines de fusta tenyides en colors diversos. La gàbia disposa de dos accessos, un directe a la zona d’exhibició i un altre al passadís de manteniment que envolta al dormitori, la qual cosa permet als cuidadors fer el seu treball de manteniment sense ser vists pel públic i sense haver d’accedir a l’interior de la gàbia.

El projecte ha concentrat els seus esforços en el disseny d’una gàbia prou complexa perquè mitjançant la seva repetició s’aconsegueixi ordenar el jardí a través del recorregut del públic. El criteri principal ha estat procurar que les gàbies, disposades de manera aparentment aleatòria, ofereixin perspectives diferents des del recorregut del públic de manera que el conjunt es percebi com un sistema pintoresc exempt de regles i contínuament sorprenent. La seva immersió en el Palmerar es realitza de manera convivencial, buscant fomentar el seu exotisme, però respectant al mateix temps el seu caràcter recòndit.

© Eva Serrats