menútancar
Església de Santo Domingo de Silos a Alarcón

Rehabilitació d'una antiga església com a centre cultural a Alarcón, Cuenca.

Església de Santo Domingo de Silos a Alarcón
Església de Santo Domingo de Silos a Alarcón

Església de Santo Domingo de Silos a Alarcón

L'antiga església de Sto. Domingo de Silos a Alarcón (Cuenca) presenta, com ja les bases indiquen un elevat estat de deterioració. El caràcter ruïnós del monument i especialment l'absència de cobriment tant en la nau central com en les dues capelles adossades a la façana principal, no deixa de tenir un cert encant al mateix temps que propícia la visió íntegrament, des de l'interior de la nau, de la bella torre renaixentista.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Promotor

MOPU – Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Ayuntamiento de Alarcón

Estat del projecte

Construït

Data inici

1986

Data final

1988

Superfície total

500 m2

Sto. Domingo de Silos manifesta en les seves pròpies superfícies les diferents èpoques de creació, ampliació i fins i tot d’abandó que ha sofert. Un repàs a la seva obra de fàbrica ens deixa llegir com una pell atrotinada pels anys o com l’escorça d’un arbre, els avatars pels quals la seva edificació ha passat.

L’església no sols reflecteix en les seves parets la història de la seva pròpia construcció sinó juntament amb les altres esglésies d’Alarcón recull una part de la història d’Espanya, de les seves èpoques d’esplendor i de deterioració, dels seus costums, estils i preocupacions al llarg de més de set segles. Ara a la fi del segle XX es pretén rescatar a l’església del seu present i gloriosa ruïna per a, signe invariable dels temps, destinar-la a auditori, centre cultural i recer d’exposicions.

Quins són a grans trets, els traços directors de la nostra intervenció:

  • No potenciar amb la nostra intervenció cap de les anteriors en concret, sinó que recollint-les totes emfatitzar precisament aquest caràcter de juxtaposició que en aquest moment presenta l’edifici.
  • Recuperar alguns dels efectes que el seu actual estat ruïnós possibilita com: la visió íntegrament de la torre renaixentista, l’entrada de llum a la nau, etc.
  • Proposar segons criteris actuals aquelles reparacions que per a la seva millor funcionalitat es creguin necessàries, atenent especialment l’ús de la il·luminació natural, la qualitat dels materials a emprar, l’organització en recorreguts tant interiors com exteriors que possibiliten una visió de l’església íntegrament, etc.

Així les accions que es proposen són:

Vist el grau de deterioració i la poca qualitat dels arcs i voltes que resten de la nau central, es proposa el seu enderrocament i nou cobriment mitjançant un sistema d’encavallades de fusta sustentades en uns pilars dobles subjectes a l’obra de maçoneria per un peu metàl·lic. Aquestes encavallades, elevades per sobre del coronament del mur, deixen una franja perimetral d’il·luminació, resolta per unes finestres així mateix de fusta.

Aquestes encavallades sostindrien un sistema de cabios, rastreles, i encadellat protegit amb planxa de coure que formarien la coberta en la seva trobada amb la torre renaixentista, substituiria el coure per vidre amb la finalitat de permetre la visió sencera de la torre. La coberta de la capella amb estructura de lacería es protegiria i impermeabilitzaria fent-se practicable. La coberta de l’absis, capella sud i capella central d’accés a la torre, es protegirien així mateix amb planxes de coure, però permetent, en l’absis, l’entrada de llum rasant per la paret i en la capella sud el cobriment amb vidre del cercle central de la volta derruïda, restaurant-se les petxines. La capella lateral d’accés a la torre s’habilitaria per a serveis, magatzem i escala.

Es pavimenta per complet el sòl de l’església amb plaques de granit de Quintana de 100 x 50 estenent-se fins a l’exterior a fi de crear un àmbit d’entrada a la mateixa cota que el sòl de l’església. El desnivell amb el sòl de la plaça el salven uns esglaons, graderies que propicien possibles actuacions a l’entrada de l’església a la manera de les antigues representacions medievals.

A l’interior de l’església, es restauren les pilastres de guix fins a l’altura del capitell, mentre que la resta dels murs se sanegen posant en relleu les diferents fàbriques de pedra que formen l’edifici. L’espai interpilastras s’adequa mitjançant uns plafons de fusta mòbils que permeten sobre la seva superfície exposar quadres o retaules i que s’il·luminarien mitjançant una guia de llum superior. En la seva part baixa (de major profunditat) permeten emmagatzemar les cadires o bancs a utilitzar en cas de concert o recital. Aquest mateix sistema de plafons disposat en l’absis crea una zona d’actuació permetent amagar focus i altaveus. Els plafons laterals poden fins i tot desplaçar-se i, articulant-se en les guias lluminoses, disposar-se també en el centre de l’església. Les capelles laterals, cobertes les seves parets també amb aquest sistema de plafons, poden quedar tancades permetent usos particulars. Exemple, la base de la torre i de la creueria asimètrica com a exposició del fons artístic o d’alguna peça valuosa mentre que la de la volta pot servir com a petita oficina o zona d’estar i espera de les persones que hagin d’actuar.

Amén d’un recorregut interior s’ha previst la possibilitat d’accedir al coronament del mur per a arribar fins a la coberta de la capella de creueria situada al nord i des de la qual pot gaudir-se d’una àmplia vista de la vall i del pla. A aquest recorregut exterior, que serveix així mateix per a registrar i netejar coberta i finestres superiors, s’acudeix des de l’escala existent que dóna accés a la part superior de la torre.