menútancar
Poliesportiu Parc de la Ciutadella a Barcelona

Centre Esportiu Municipal al parc de la Ciutadella.

Poliesportiu Parc de la Ciutadella a Barcelona
Poliesportiu Parc de la Ciutadella a Barcelona

Poliesportiu Parc de la Ciutadella a Barcelona

El districte de Ciutat Vella, un dels més poblats de Barcelona, està buscant permanentment zones lliures per a satisfer les seves necessitats dotacionals. Un dels equipaments necessari era un poliesportiu d'aproximadament 4.500m2 que reunís en les seves instal·lacions una pista de bàsquet coberta reglamentària, una pista poliesportiva exterior, una piscina coberta, una piscina a l'aire lliure, un gimnàs divisible en diverses sales i els vestuaris i serveis corresponents.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Francesc Puig, Eva Polío, Cristina Castellví – Arquitecte / Oriol Marín – Arquitecte tècnic

Col·laboradors

STATIC Ingeniería – Enginyeria d'estructures, INGSEMAT – Enginyeria d'instal·lacions

Promotor

Foment de Ciutat Vella

Ubicació

Constructora

Copisa

Estat del projecte

Construït

Data inici

2005

Data final

2009

Superfície total

4.500 m2

Premis

IOC IPC IAKS Architecture Prize 2015 – Poliesportiu Ciutadella
© Jordi Surroca
© Jordi Surroca

POLIESPORTIU A LA CIUTADELLA

En el marc general de la revisió del Pla Director del Parc de la Ciutadella, integrat al districte de Ciutat Vella es va decidir destinar una àrea significativa a la ubicació d’un equipament esportiu que substituís i millorés un conjunt de pistes a l’aire lliure de gran èxit ciutadà, que es trobaven al costat de l’entrada al parc des del Passeig del Marquès de la Argentera. El solar s’alinea amb el conjunt d’edificis que constitueixen la façana del parc de la Ciutadella cap al Passeig Picasso: L’antic restaurant de l’Exposició Universal de 1888, actual Museu de Zoologia, obra de Lluís Domènech i Montaner; l’Hivernacle, de Josep Amargós i Samaranch; el museu de Geologia i Ciències Naturals d’Antoni Rovira i Trias i finalment l’Umbracle, de Josep Fontseré i Mestres. El projecte original del Parc de la Ciutadella redactat al 1873 pel mateix Fontseré, ja contemplava la construcció d’un edifici més, al costat de la Porta del Marquès de l’Argentera completant l’encadenat d’edificis que tanquen el parc pel costat de Ciutat Vella.

© Jordi Surroca
© Jordi Surroca

ORGANITZACIÓ EN ALTURA

La proposta afecta a una superfície en planta aproximada de 750m2 . La seva proximitat a l’aviari va obligar a remodelar el conjunt de gàbies i replantejar la seva ubicació. El nostre projecte busca assimilar l’escala del poliesportiu a la dels altres edificis del Parc, procurant reordenar el programa per a ocupar el mínim de sòl possible i alhora no elevar-se per sobre dels altres edificis. Per a això els usos principals, pista esportiva, piscina i vestuaris se situen en una planta enterrada uns 3.5 metres per sota del nivell del parc.

A la planta baixa, a cota de carrer, se situa el vestíbul general i el control d’entrada per a les plantes restringides a usuaris. Així mateix, des d’ella i de manera oberta es pot accedir a les graderies de la pista esportiva i permet una connexió a través de l’edifici entre el passeig Picasso i el Parc de la Ciutadella, tal i com passa a l’Hivernacle. La planta primera l’ocupen les sales polivalents de gimnàstica i fitness i la planta segona concentra la resta del programa que requereix aquest tipus d’equipament (centre mèdic, instal·lacions etc.) a més d’incorporar una piscina exterior, amb els seus corresponents serveis. Aquesta organització en altura aprofita la diferència de gàlib entre el poliesportiu i la piscina per a escalonar l’edifici, i, per tant, disminuir l’altura general a uns 14 metres, que resulta considerablement inferior a la dels edificis del seu entorn i fins i tot més baixa que la de l’arbratge circumdant.

© Jose Hevia
© Jose Hevia

PROTEGINT LES RUÏNES

Durant la redacció de l’avantprojecte es van localitzar el solar, mitjançant tastos i infografies, a 5 metres de profunditat respecte al nivell del parc, restes dels murs de l’antiga Ciutadella erigida per Felip V l’any 1714. La seva qualitat arquitectònica i el seu valor arqueològic ens van fer adaptar el projecte a la forma dels murs i proporcionar-los la possibilitat de fer-los visibles i visitables, almenys a la zona de la piscina. La seva traça delimita i separa la zona d’aigua lúdica de la zona de la piscina, protegint la ruïna mitjançant un petit fossat.

Exteriorment l’edifici, igual que passa amb els altres del passeig Picasso, actua com a tancament del Parc, disposant, a més, les bases de la futura tanca del Passeig de Circumval·lació. Per això, la planta baixa es tanca amb vidre, buscant el màxim de transparència entre carrer i parc. La resta de plantes alterna els tancaments envidrats amb els massissos, segons l’ús interior. Finalment, l’edifici es recobreix amb làmines de fusta per a protegir-se de l’assolellament, mimetitzar-se amb l’arbratge i buscar un lloc propi a prop de l’umbracle.

Durant la redacció de l'avantprojecte es van localitzar el solar, a 5 metres de profunditat respecte al nivell del parc, restes dels murs de l'antiga Ciutadella erigida per Felip V l’any 1714.