Ampliació del Reial Club de Polo de Barcelona
Una gran coberta capaç d’articular els nous usos esportius i socials del club en contacte amb els espais exteriors.
El disseny per a les noves piscines de Figueres part d'una lectura del lloc a escala urbana, generant un nou paisatge més amable amb els ciutadans i integrant-lo dins la trama de la ciutat per recuperar un gran buit urbà de caràcter residual i per dotar la ciutat d'un nou equipament.
El desenvolupament del Pla Especial d’Equipaments de l’àrea situada entre el Parc Bosc i el Castell, a Figueres, va comportar la construcció d’un aparcament subterrani i, gràcies a això, l’alliberament d’un solar habitualment usat com a estacionament a l’aire lliure. Aquesta circumstància va permetre afrontar la remodelació dels vestuaris de l’actual piscina coberta així com la construcció d’una altra piscina complementària a l’aire lliure.
No obstant això el desnivell existent entre el solar anteriorment usat com a aparcament i l’edifici de la piscina coberta va obligar a construir una nova topografia per a implantar el vas exterior a la mateixa cota que el vas de la piscina ja existent. Aquesta nova plataforma, elevada respecte als carrers confrontants, estenia el pla de les platges interiors cap a l’exterior, definint així la cota de la làmina d’aigua del nou vas.




Per a millorar el funcionament de l’edifici existent es va reubicar la zona d’accés i recepció en la cota elevada, construint per a això un nou volum longitudinal que resolia així mateix l’accés del públic a les graderies interiors, la circulació entre vasos interior i exterior i l’accés a una planta subterrània d’instal·lacions. Al seu torn, en adossar-se en paral·lel a la façana existent, va permetre renovar la imatge degradada que tenia l’edifici. El nou volum d’accés es va materialitzar amb una pell translúcida de policarbonat que li permetia dialogar amb les transparències, refraccions i reflexos de l’aigua, protagonista principal de les activitats de l’edifici.
La geometria del nou vas exterior respon a les traces generals de la plataforma que al seu torn s’alinea amb els carrers confrontants. Els límits de la plataforma elevada amb el carrer se solucionen mitjançant talussos vegetals i murs verds que salven el desnivell topogràfic integrant així mateix unes escales i una rampa que solucionen l’accessibilitat per als vianants a la cota superior.


