Amb una capacitat per a 6.000 espectadors, un aforament relativament reduït, l’estadi es podria haver resolt amb una única graderia baixa. Tot i així, la voluntat de dissenyar un estadi d’alt nivell —complint amb els requeriments d’un estat UEFA Cat. III— va obligar a disposar d’una tribuna amb una altura superior a la de la resta de l’estadi on integrar els requisits tecnològics de televisió, il·luminació, zones vip, etc.

La proposta fa d’un problema una virtut i integra aquesta important asimetria en un únic gest, generant una percepció unitària dins del conjunt i configurant la imatge icònica del projecte.

Aquesta imatge asimètrica també es relaciona amb la història del club, no sols pel fet de portar el nom de la llegenda que simbolitza l’ideari del joc, sinó també perquè el nou estadi recorda la imatge del primer camp de joc del FC Barcelona, el camp del Carrer Indústria. Aquest seguia la tradició dels primers estadis, quan encara no hi havia una tipologia definida, i quan la solució habitual era la més òbvia: situar un edifici en el costat llarg del terreny de joc des del qual veure el partit.

Amb 137,5 metres de longitud i 110 metres d’ample, el nou Estadi Johan Cruyff segueix aquesta idea antiga d’edifici-tribuna on allotjar la major part del programa, i una coberta baixa en forma d’O, que tanca els tres costats restants. D’aquesta manera s’aconsegueix cobrir la totalitat de les graderies, que emboliquen el terreny de joc, sense interrupcions a les cantonades, generant així la màxima proximitat entre jugadors i espectadors.

La transició entre els dos elements (la coberta baixa i el volum de tribuna) s’aconsegueix mitjançant un subtil gest que converteix la rematada de la coberta baixa en la barana de la tribuna i permet generar una cinta interior que abasta el terreny de joc. Seguint amb la idea d’abraçar als jugadors i crear un ambient de comunitat, es decideix també ocupar els córners amb seients —al contrari que en molts altres camps— i permetre així que la zona de contacte entre jugadors i espectadors sigui màxima.

L’edifici segueix l’orientació ortogonal de la Ciutat Esportiva i s’adapta a la topografia existent del solar i els carrers confrontants. Per aquest motiu, la urbanització exterior es distribueix en dues grans plataformes que emboliquen l’estadi.

En la cota inferior es troba l’accés per als vianants principal, formalitzant una plaça de caràcter cívic, emmarcada per la façana principal de l’estadi i la masia rehabilitada de Can Felip. En aquest nivell es troben els accessos de personal de premsa, VIP i personal intern del club. Pujant per la gran rampa per a vianants es connecta amb la cota superior +24,35 m que envolta el perímetre de l’estadi.

En aquesta plataforma es concentren la majoria d’espais d’aparcament en superfície, i és des d’on s’accedeix a l’interior de l’estadi, a través d’accessos situats en les quatre cantonades. És el nivell pel qual els espectadors es distribueixen fins a arribar a les seves localitats.

Seguint els cànons clàssics dels teatres grecs, l’espectador sempre accedeix al seu seient des de la cota superior. Aquest gest proporciona una visió general de l’estadi des de la seva arribada, millorant la comprensió de l’espai per part de l’usuari.

Les graderies es disposen en dos nivells, amb l’objectiu de proporcionar les millors visuals per a tots els espectadors i la major proximitat al camp. La comunicació vertical es realitza a través d’escales exteriors per al públic general i una escala central amb dos ascensors per al públic VIP, premsa i operacions internes. Aquest nucli comunica les diferents plantes de l’edifici tribuna on es distribueixen els usos principals, organitzats per nivells, segons grups d’usuaris.

La imatge exterior de l’estadi es caracteritza per disposar d’un sòcol de colors neutres a base d’elements prefabricats de formigó i planxes d’acer plegades perforades; que contrasta amb l’envolupant de safates metàl·liques de color grana en les plantes superiors. En la façana principal de la tribuna, es desenvolupa la façana dinàmica, una segona pell lleugera a base de discos circulars d’alumini anoditzat del diàmetre d’una pilota de futbol.

Aquests admeten que la pressió del vent els mogui lleugerament, obtenint un llençol que dibuixa l’invisible, el moviment de l’aire, i que ens recorda que en l’estadi la pilota sempre es mou, fins i tot quan està buit.

Aquesta pell de cercles s’estén al llarg de tota la longitud de la façana oest i ofereix una protecció solar —en els espais VIPS i de premsa—, alhora que genera un suport per a transmetre missatges amb una gran presència des de l’exterior i on s’ha inscrit el nom de l’estadi.

La tecnologia i la innovació es materialitzen en un sistema LED d’enllumenat del terreny de joc de molt baix consum i amb prestacions que molts estadis de Champions League no tenen. També és innovadora la solució per al terreny de joc amb un sistema d’herba híbrida, que permet disposar de les millors condicions del terreny de joc, i que es tradueix en una reducció de les lesions dels jugadors.

D’aquesta manera, el projecte del nou Estadi Johan Cruyff es consolida com un conjunt icònic, sense necessitat d’estratègies complexes ni supèrflues, vinculat al club, als seus colors i als seus valors. Pensat per a donar el millor confort als jugadors, i els millors serveis als espectadors.