menútancar
Parc de la Pegaso

Parc sobre les ruïnes de la fàbrica Pegaso al districte industrial de Sant Andreu a Barcelona.

Parc de la Pegaso
Parc de la Pegaso

Parc de la Pegaso

El parc de la Pegaso és un espai ple de vegetació exuberant, amb zones obertes i altres poblades d'arbres, recollides i ombrívoles. Un canal sinuós serpenteja pel centre i petits ponts permeten passar d'una riba a l'altra. La seva entrada, situada al carrer Gran de la Sagrera i que fins a la dècada dels setanta donava accés a una antiga fàbrica de camions, avui s'obre de bat a bat a un dels espais verds més emblemàtics del districte de Sant Andreu.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Promotor

Ajuntament de Barcelona

Ubicació

Estat del projecte

Construït

Data inici

1982

Data final

1987

Superfície total

36.500 m2

La historia del lloc

Aquest espai verd està situat als terrenys que antigament ocupava l’emblemàtica fàbrica de camions de ENASA , entre els antics nuclis històrics de Sant Andreu i la Sagrera. El nom del parc prové dels populars camions Pegaso que es produïen en aquesta fàbrica.

Una vegada travessada la porta, el primer que trobem és un gran espai pavimentat ocupat pel parc infantil de trànsit de la Sagrera. Davant de la portalada hi ha una llarguíssima filera de bancs de maó, ombrejats amb palmeres datileres, els suports dels quals estan adornats per la verdor de l’heura. A la dreta, un canal comença el seu recorregut cap a l’interior del parc i darrere dels bancs s’hi pot intuir una vegetació frondosa.

Des de la portalada, el parc s’ordena en dos sectors: una esplanada que rep l’ombra dels plàtans, vorejada per ligustros i el llac i un sistema de petits pujols que rendeixen un homenatge arquitectònic als jardins vuitcentistes de Fontserè.

© Eugeni Bofia

El canal d'aigua

A la part superior del parc hi ha un passeig amb pèrgola que envolta un poliesportiu i les àrees de joc infantils. El llac és l’element que enllaça i divideix aquests dos espais.

El canal d’aigua és l’element definitori del paisatge del parc. El travessa en diagonal, des de l’entrada pel carrer Gran de la Sagrera fins a l’extrem que voreja el carrer de la Pegaso, i l’aigua discorre entre una vegetació exuberant i ombrívola que recorda a la dels boscos de ribera. Ponts tan originals com el que s’inspira en els ponts tradicionals japonesos creuen el canal en diferents punts del seu recorregut.

Yin i Yang

Es van allunyar les circulacions directes de la zona del jardí, canalitzant-les perimetralment mitjançant dos passejos elevats: un paral·lel al carrer Portugal i l’altre adjacent a la zona d’aparcament. Des d’aquests passejos i sempre d’una manera tangencial es pot accedir al jardí.

La zona arbrada s’obre cap al carrer de Dublín i serveix de comunicació entre La Sagrera i Sant Andreu, així com de lloc on desenvolupar diferents activitats. Un fil d’aigua separa l’arbreda del jardí i sinuosament s’eixampla oferint diverses vistes de les dues parts, el riu o canal segons des de quina part ho observem.

Un jardí, amb un sinuós camí que el travessa, queda tancat respecte a l’exterior i separat de l’arbreda pel riu, jardí que, amb una vegetació exuberant i amb predomini dels arbres de fulla perenne i de flor, contrasta amb la regularitat de l’arbreda , contrast que, com als jardins japonesos, ens recorda la teoria que l’univers constava de dues coses: el repòs (yin) i l’acció (yang), contrast com el que es produeix entre l’escarpada muntanya i l’immens pla de l’arbreda, entre el sinuós camí del jardí i la regularitat dels plàtans, entre la tranquil·litat en el prat de gespa i l’acció en les pistes esportives, entre la varietat formal dels arbres del jardí i la uniformitat dels plàtans.

© Eugeni Bofia
© Eugeni Bofia