King Fahad i North Ring Roads a Riyadh
Renaturalització de dos eixos principals de mobilitat de Riyadh per a connectar-los amb el seu context urbà.
L'intercanviador viari de l'aeroport de Riyadh s'entén com una nova infraestructura verda per a la ciutat que incorpora una gran presència de vegetació i biodiversitat. Una estratègia que entén el paisatge més enllà de l'estètic, concebent-lo com un lloc útil i productiu.
La intervenció planteja un sistema de plantacions a manera de jardí productiu que permeti una important millora paisatgística de l’àmbit i al mateix temps serveixi de viver urbà on disposar d’arbres de bon port i adaptats al clima local per a ser trasplantats a altres futures actuacions a la ciutat.
El projecte està pensat com una font de generació i no sols com a teló de fons, creant una zona productiva que serveixi per a dotar al territori pròxim de recursos que d’una altra manera caldria buscar lluny del punt final.
La primera franja d’arbres es planteja amb arbres de major port, ja que és la més visible des de la carretera i la que té major incidència dels vents predominants. Després d’ella es crea una espècie de viver urbà, adaptant-se a l’escassa dimensió de l’arbratge dels vivers locals.
S’organitzen plantacions molt espesses d’arbres petits. A mesura que el temps passa i els arbres van creixent, se seleccionen alternament i es transporten a altres àmbits de la ciutat, nous parcs o carrers. D’aquesta manera deixen espai perquè la resta continuï creixent.
Aquesta estratègia entén el paisatge més enllà de l’estètic, concebent-lo com un lloc útil i productiu per a la resta de la ciutat.

En el disseny paisatgístic de l’intercanviador viari es treballa amb franges alternes d’arbres, arbustos, prats i graves, inspirades en el moviment de les ales del falcó, un dels animals representatius de l’Aràbia Saudita.
Aquest sistema s’ha adaptat a l’escala d’aquesta gran infraestructura i a la velocitat amb la qual transcorren per ella els usuaris, establint grans distàncies per a cada franja. D’aquesta manera, el nou paisatge es pot apreciar a les velocitats de fins a 120 km/h que s’aconsegueixen en aquest punt.
Entre aquestes franges es disposen bandes de zones arbustives, prats i graves de diferents gammes cromàtiques. D’aquesta manera, es crea un degradat que funciona com a transició entre l’intercanviador i el seu entorn. Finalment, els pendents creats pel traçat de les carreteres es tracten amb espècies arbustives en tons verds.
També es tenen en compte el manteniment del sistema, establint camins accessibles entre cada franja per a permetre el pas de la maquinària necessària.