menútancar
Parc de Can Bada al marge del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric de Badalona

Transformació d'un antic viver en un parc multifuncional que es converteix en un espai bioclimàtic que afavoreix la biodiversitat i la gestió de l'aigua del territori.

Parc de Can Bada
Parc de Can Bada

Parc de Can Bada

El parc de Can Bada, amb una superfície total de 8.000 m² forma part de la xarxa de parcs metropolitans que gestiona l'Àrea Metropolitana de Barcelona, igual que el parc pròxim del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran, Iván Sánchez Fabra – Arquitecte/ Joan Batlle Blay – Arquitecte i paisatgista

Equip

Mercè Lorente i Gras – Arquitecte

Col·laboradors

SBS Simón i Blanco – Enginyeria

Promotor

AMB – Àrea Metropolitana de Barcelona

Constructora

UTE Can Bada (Talio + DRIM Mediambient)

Estat del projecte

Construït

Data inici

2019

Data final

2020

Superfície total

8000 m2

Superfície exterior

8000 m2
© Jordi Surroca

UN PAISATGE TERRAPLENAT

Aquesta parcel·la era un viver de plantes al marge del Torrent de la Font. És per això que es troba format per terrasses en diferents cotes, que recorden els camps agrícoles situats en terrenys amb pendent. Per a minimitzar els moviments de terra, el projecte del parc utilitza aquestes terrasses i dóna a cadascuna d’elles un ús específic.

– A la terrassa superior trobem una gran zona de descans sota l’ombra dels arbres. Un talús florit la separa i protegeix del carrer Alacant, evadint-se de la ciutat i situant a l’usuari en una zona natural en plena trama urbana.

– En la segona terrassa estan els jocs infantils, pensats per a totes les edats, protegits sota l’ombra dels arbres i equipats amb bancs.

– Finalment, la terrassa inferior és una gran esplanada florida, relacionada amb la riera, que pot donar lloc a diverses activitats, tant esportives com culturals.

Les connexions entre els diferents nivells estan fetes amb escales i rampes que són accessibles per a tothom.

© Jordi Surroca
S'han plantat un total de 54 arbres nous que donaran ombra a totes les zones del parc millorant així el grau de confort del ciutadà. / © Jordi Surroca

DRENATGE SOSTENIBLE

Un punt important del projecte és la recollida de l’aigua de pluja de tota la superfície del parc. S’ha dissenyat minimitzant les superfícies pavimentades: el 90% són superfícies toves i naturals i només un 10% de la superfície del parc és impermeable i no permet que l’aigua s’infiltri. El parc contraresta positivament les superfícies pavimentades dels voltants del barri i es converteix en un nou pulmó verd de Badalona.

Per a controlar i gestionar l’aigua de la pluja s’ha construït un sistema de drenatge sostenible, que es basa en la recollida de l’aigua de les terrasses en rases de graves i l’aigua dels talussos en cunetes verdes. Els dos sistemes, alhora que van laminant l’aigua i la infiltren al terreny, la condueixen als biòtops on l’aigua es reté fins que s’evapora o s’infiltra al terreny. Aquest sistema evita abocar aigua en la xarxa de clavegueram municipal i la gestiona de manera autosuficient dins del mateix parc.

El parc contraresta positivament totes les superfícies pavimentades del barri, convertint-se en un nou pulmó verd de Badalona Mercè Lorente i GrasArquitecta / Paisatge / Senior

UNA VEGETACIÓ ADAPTADA A LES CONDICIONS CLIMÀTIQUES

Respecte a la vegetació existent del parc, una vegada esbrossada la vegetació espontània que hi havia, es van detectar 4 arbres amb especial valor botànic, que s’han conservat: un om a la terrassa inferior, un pi, un margalló i un xiprer al voltant del pou i dues palmeres que s’han trasplantat per a situar-les en un lloc més privilegiat dins del parc.

Per a l’elecció de les noves espècies vegetals s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. S’han plantat espècies autòctones o adaptades a les condicions climàtiques de Badalona. Amb aquesta elecció, es garanteix que la implantació de tota la vegetació sigui pròspera, i que les espècies no necessitin un reg abundant.

CONTROLANT L'AIGUA DE PLUJA

Les espècies arbustives s’han plantat resseguint els talussos i les cunetes, creant un nou ecosistema ple de biodiversitat. En els biòtops, situats en els punts baixos humits on arriba una gran quantitat d’aigua de pluja, s’han plantat espècies amb requeriments hídrics més elevats, com per exemple els pollancres, mentre que en les zones més assolellades i seques s’han plantat espècies més resistents. Per a potenciar la fauna del lloc, s’han instal·lat sis caixes niu en els arbres per als ocells i un petit hotel d’insectes.

El prat florit que s’ha sembrat en els talussos i a l’esplanada és un prat molt resistent de creixement lent sense necessitats de reg.

En alguns dels talussos s’han plantat feixines vives en diagonal, de manera que frenen el curs de l’aigua i eviten l’erosió del talús. Aquest sistema de bioenginyeria es basa a enterrar feixos de branques vives que, en un temps relativament curt, arrelen, rebroten i afavoreixen l’estabilitat del talús.

© Jordi Surroca

UN PARC DISSENYAT PER A OPTIMITZAR EL REG

Un altre punt remarcable del parc és que s’autoproveeix d’aigua per al reg de les zones verdes. S’ha rehabilitat l’antic pou del viver per a poder extreure aigua i utilitzar-la per a la xarxa de reg. És un pou de 25 m de profunditat i 1 m de diàmetre on s’ha instal·lat una bomba d’extracció d’aigua. L’aigua es condueix fins a la caseta i des d’aquest punt es reparteix a totes les plantacions. La vegetació està distribuïda en grups de plantes amb els mateixos requeriments hídrics, de manera que es poden programar els regs segons les necessitats de cada grup i així ajustar el consum d’aigua. La caseta del parc conté tots els controls de la xarxa de reg i els quadres de l’enllumenat del parc. A més, servirà per a guardar les eines de jardineria i per a marcar l’entrada principal amb un gran rètol.

El parc de Can Bada és un refugi climàtic que afavoreix la biodiversitat i la gestió de l’aigua del nostre territori. És un parc urbà preparat per a viure en el segle XXI i pensat per a combatre l’emergència climàtica des de dins de la ciutat.