Històricament, el traçat del carrer Gran de Sant Andreu correspon a l’antic camí que comunicava la ciutat romana de Barcino amb el riu Besòs. Amb el desenvolupament del nucli de Sant Andreu al llarg d’aquesta via, es va anar configurant un carrer d’ample variable.

No obstant això, i com a resultat de l’aplicació del Pla General Metropolità en 1976 i del desenvolupament arbitrari al voltant de l’eix, es va desembocar en un carrer amb falta de continuïtat en el seu front construït. La urbanització del carrer ha estat històricament lligada a la seva condició viària territorial, generant un espai buit entre façanes dedicat a la mobilitat. En els anys 90, a causa del traspàs d’aquest flux rodat a altres vies, com l’avinguda Meridiana, es va replantejar la urbanització del carrer, restringint la circulació i realitzant una plantació d’arbratge que va transformar el seu caràcter i li va donar unitat a tota la via.

L’anàlisi del procés històric ha permès assimilar les traces preexistents, les continuïtats dins del territori, el mosaic actual d’alineacions, altures i estils arquitectònics dels edificis, així com el canvi de significat urbà evidenciat per l’actuació dels anys noranta.

El projecte abasta una longitud de 1.300 metres i té un ample variable de 8,80 a 15,50 metres, amb un total de 234 arbres.

La proposta planteja la reordenació del carrer amb el propòsit de dotar-la dels elements necessaris per a consolidar el seu caràcter local i conformador d’identitat veïnal, com a eix històric que és. També, es fomenta l’ús per als vianants i s’afavoreix el comerç local, donada la importància del carrer dins del barri i l’estructura viària de Sant Andreu.

La reurbanització de Gran de Sant Andreu té com a objectiu donar al carrer una nova configuració pròpia i diferenciada, que expressi unitat i homogeneïtat, al llarg de tot el tram, permetent la bona adaptació a les singularitats de l’estructura urbana que travessa i creant places en els encreuaments.

Per a fer possible aquesta unitat, s’utilitza un material innovador en la pavimentació com és l’asfalt polit de color mostassa. Aquest permet adaptar-se a les particularitats de l’estructura urbana i dona la possibilitat de formar espais singulars amb un canvi de material en granit gris.

Quant a la vegetació, la intervenció busca l’equilibri per a resoldre les problemàtiques derivades de la preservació de l’arbratge existent (proximitat a façanes, serveis en el subsol, etc.) i la introducció, a nivell de sòl, de més vegetació i biodiversitat, ajudant així a renaturalitzar l’àmbit d’actuació. Aquesta nova infraestructura verda genera infiltració i emmagatzematge per a l’aigua de la pluja, promovent el cicle natural de l’aigua.

La proposta proposa un nou sistema de drenatge que millora la permeabilitat i la infiltració de l’aigua, i que manté una clara relació amb els arbres existents per a poder millorar les condicions d’humitat del subsol.

Aquesta solució afavoreix la biodiversitat permetent la plantació d’una àmplia gamma d’espècies arbustives i herbàcies que acompanyen l’arbratge, la qual cosa permet acostar als ciutadans a nous espais renaturalitzats.