menútancar
Peatonalització del centre d'Amiens

Adaptació del centre d'Amiens a través del traçat romà.

Peatonalització del centre d’Amiens
Peatonalització del centre d’Amiens

Peatonalització del centre d’Amiens

L'adaptació del centre urbà d’Amiens als requeriments exigits per la conversió en zona de vianants d'aquesta àrea urbana es converteix en el suport d'una actuació que es proposa com a objectiu bàsic la recuperació dels signes perduts de la ciutat. Aquests, desapareguts en gran part en guerres i en l'homogeneïtzació imposada per la posterior reconstrucció de la ciutat, són entesos com a instruments que permetran construir el seu futur.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Promotor

Amiens Métropole

Ubicació

Estat del projecte

Construït

Data inici

1990

Data final

1992

Superfície total

12.000 m2

El projecte tracta de recuperar per als seus habitants la memòria de la ciutat a través, fonamentalment, de la seva forma. Així adquireixen vital importància en el disseny les traces ortogonals del cardus i el decumanus romà, les alineacions paral·leles a les vies d’accés al primitiu poblat gal o la disposició en planta dels escassos edificis medievals que resten en peus, la Malmaison i el Beffroi.

Durant la construcció, el descobriment de l’antiga muralla romana va donar peu a incorporar una altra faceta històrica inèdita en el conjunt per als vianants, no d’una manera directa -excavant-la i mostrant-la íntegrament- sinó d’una forma indirecta, provocant que el ciutadà l’observés parcialment, gairebé com si es tractés d’un voyeur i l’entreveiés per l’ull del pany. Aquesta operació, denominada per nosaltres mateixos com “els ulls de la ciutat”, ha permès disseminar al llarg de la zona per als vianants petits observatoris del passat.

La plaça Gambetta es projecta a través del traçat romà que prové de la rue donis Trois Cailloux. Aquest traçat organitza el paviment en una trama de lloses de granit gris que contenen en el requadre un paviment de maó. Aquesta superfície s’oposa a una altra dissenyada amb peces de llamborda tallades en dues deixant vista la part més llisa, definint d’aquesta manera la circulació dels vianants. La circulació dels vehicles es determina a partir de la disposició de la mateixa peça de llamborda col·locada sencera i per la disposició dels fanals, els arbres i la il·luminació encastada en el sòl. El paviment de llamborda prové dels carrers Vergeaux i Sergents i entra cap al centre de la plaça on es proposa un auditori a l’aire lliure: una zona deprimida escalonada que parteix de la cota actual davant de la façana dels edificis i descendeix 2,10m just davant de la rue Donis trois Cailloux. En aquest punt es localitza un estany que recull l’aigua del canal que prové de la rue Delambre i d’una de les parets de l’auditori. L’estany buit es pot utilitzar, també com a escenari.