menútancar
Baixada dels Drets

Reurbanització d'un carrer a l'entrada del centre històric de Manresa

Baixada dels Drets
Baixada dels Drets

Baixada dels Drets

La Baixada dels Drets és un carrer que circula en paral·lel a l'antiga muralla de Manresa i suposa una de les portes d'entrada al barri antic.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran, Iván Sánchez Fabra – Arquitecte

Equip

Mario Súñer Díaz – Arquitecte / Lidia Carrillo Parra – Arquitecte i paisatgista / Laura Luque Pan, Diana Calicó Soler – Arquitecte tècnic / Yago Cavaller Galí – Enginyer tècnic agrícola i ambientòleg / Dolors Feu – Enginyera tècnica agrícola i paisatgista

Col·laboradors

SBS Simón i Blanco – Enginyeria

Promotor

Inmocaixa

Ubicació

Constructora

Grupo Eiffage

Estat del projecte

Construït

Data inici

2018

Data final

2019

Superfície total

1.062 m2

Superfície exterior

1.062 m2
©Quim Bosch

Un caràcter especial

Aquest carrer té un caracter especial. Era l’entrada més important de la ciutat medieval. En aquesta entrada a la ciutat s’havien de pagar els drets de consums dels productes que arribaven a la ciutat, i per això el carrer es va annomenar així.

El vial havia estat reformat l’any 1906 amb el pendent actual, al 1908 es van posar els llambordins a la plaça i a un tram de la baixada, i l’any 1947 s’hi va posar la barana. La col·locació de les llambordes coincideix amb l’arribada de l’automòbil a la ciutat.

Mantenint les premisses de disseny urbà del barri antic de Manresa respecte als diferents àmbits del municipi com són la zona d’interior de muralla, el barri del Raval o l’entorn històric del museu comarcal i la capella del Rapte de Sant Ignasi de Loyola, els projectes integren aquests materials homogeneïtzant el conjunt amb un ús del granit i l’acer corten. S’aconsegueix dotar als carrers d’una major accessibilitat i amplitud per al pas dels vianants malgrat el gran desnivell existent i es promou la presència de vegetació en una zona urbana consolidada però degradada.

Davant l’aparició de restes arqueològiques com una calça de còdols del segle XVII, una font i cisterna del XVIII i una galeria de pedra del XIX o el projecte ha sabut adaptar-se per a mantenir aquelles troballes dignes de conservació per al gaudir dels ciutadans.

©Quim Bosch