La Rambla de la Girada de Vilafranca del Penedès es va construir a finals de la dècada de 1990 com l’eix central d’un nou veïnat. Va ser concebuda com un eix clàssic destinat principalment al passeig per als vianants. La circulació del vehicle privat i la disposició d’estacionaments es van situar prop de les façanes dels edificis, deixant una part central destinada als vianants, embellida per plàtans simètricament disposats que, amb el temps, es van convertir en imponents exemplars, atorgant ombra i caràcter a l’entorn.

Després de tres dècades, aquesta secció de rambla simètrica es troba completament obsoleta i es replanteja per a actualitzar-la i donar resposta a les expectatives de la societat actual. Les deficiències de l’espai públic preexistent són molt evidents: l’excés d’espai atorgat al vehicle privat i una falta d’usos definits.

La proposta per a la Rambla de la Girada és convertir-la en un corredor ecològic verd que promogui la cohesió social, connectant al nord amb el Parc sobre la cobertura del ferrocarril a Vilafranca del Penedès i altres barris pròxims, i al sud amb les zones agràries típiques de la zona. El disseny té com a objectiu crear una ciutat caminable, pacificada i accessible, permetent la circulació lliure per tot l’ample del carrer.

Es creen zones amb usos diferenciats, ajudant els usuaris a colonitzar els diferents espais i dotant-los de vida i activitat. Al costat de les façanes, se situen zones de descans més relacionades amb les plantes baixes comercials i la restauració.

El projecte proposa un Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUDS) que filtra, reté, lamina i infiltra l’aigua de pluja dins de l’àmbit. Els SUDS afavoreixen la recàrrega del nivell freàtic i disminueixen la quantitat d’aigua que arriba a la xarxa municipal.

Per a aconseguir-ho, s’ha decidit transformar radicalment el paradigma del carrer existent impermeabilitzat i dominada per l’asfalt. En la nova Rambla, es prioritza maximitzar les zones verdes i l’ús de paviments drenants.

En les zones de major ús, tocant les façanes, s’han utilitzat llambordes amb junta oberta sobre una base de graves naturals. Més enllà d’aquesta franja, les zones d’estada s’han pavimentat amb peces de formigó drenants, les juntes del qual de 1,5 cm, emplenades amb graveta, permeten l’absorció eficient de l’aigua cap a les capes de grava i el terreny, minimitzant així l’escorrentia.

En les zones centrals s’opta per materials granulars com el sablón i la gresa sobre bases de graves. Aquesta elecció estratègica de materials, que prescindeix de l’ús de formigó in-*situ i l’asfalt, simbolitza la cerca d’innovació i la millora de les qualitats de la ciutat del futur, seguint els criteris fonamentals de sostenibilitat i ecologisme.

Perquè sigui possible una bona gestió sostenible de les aigües pluvials, es conformen dos biòtops longitudinals al llarg de tota la rambla, que recullen les aigües, tant les d’escorrentia superficial com la que arriba per les bases de graves. Gràcies a uns dics, construïts amb elements reciclats dels enderrocs de l’obra, és possible frenar i controlar millor la velocitat de l’aigua, a part de crear punts intermedis d’infiltració. En els punts baixos, es construeixen unes basses on se situen uns sobreeixidors que, en cas de pluges molt constants o torrencials, enviaran l’aigua no infiltrada a la xarxa.

En la part central, es creen tres terrasses planes que trenquen el pendent del carrer permetent així la pavimentació amb sauló i la implantació de mobiliari urbà i jocs infantils, abans inexistents. aprofitant el pendent natural del terreny. Aquestes terrasses, dissenyades per a oferir petits espais de descans, es conceben com a entorns acollidors i versàtils i embolicats de verds.

Cadascuna de les tres terrasses presenta un desnivell de 90 cm i es connecten a través de rampes accessibles. Les graderies de pedra natural serveixen com a elements de contenció i també es dissenyen per a funcionar com a amfiteatres, proporcionant espais adaptables per als ciutadans. L’escalonament estratègic permet la introducció d’espècies vegetals florals, enriquint les espècies vegetals de l’entorn i augmentant l’extensió del verd.

Simètricament entre les dues àrees de caràcter diferent, es configura una extensa zona verda lineal que incorpora els plàtans preexistents, valuosos des del punt de vista botànic, acompanyats de nova vegetació autòctona i adaptada al clima de Vilafranca. Aquests parterres longitudinals actuen com a protectors de la zona central, atorgant finalment aquest caràcter de parc. Quatre ponts estratègicament situats connecten les dues zones laterals amb el tram central, superant zones vegetades i la cuneta verda.

Addicionalment, s’introdueixen dues noves alineacions d’arbres paral·leles a les façanes, juntament amb arbratge puntual en les àrees de joc, amb l’objectiu de proporcionar ombra i millorar la qualitat general de l’espai, creant un entorn més fresc i agradable per al gaudi de la comunitat.

D’acord amb els valors del projecte, les graderies s’executen amb peces massisses de pedra arenisca local. Aquestes graderies tenen un ranurat resultat del procés d’extracció propi de la pedrera preservant la seva autenticitat, minimitzant els processos de fabricació i reduint la petjada de carboni de cada peça. Les graderies que es troben dins de les zones verdes es construeixen amb fusta de pi i estaques de castanyer, ja que amb el temps i les arbustives que s’han plantat, es preveu que desapareguin entre la vegetació.

L’ús d’aquests paviments, drenants i permeables, juntament amb la maximització de la superfície verda, ajuda a la mitigació de l’illa de calor i al control tèrmic de l’ambient del sector. Aquest enfocament no sols millora el benestar dels residents i usuaris, sinó que també fomenta la biodiversitat mitjançant un augment estratègic d’arbres i arbustos.