UN ESPAI EMBLEMÀTIC

El passeig Briansó o de la Boca de la Mina es situa al nord-oest de la ciutat de Reus, concretament al nord de la línia del ferrocarril i de l’estació de tren. El passeig ha estat i és un important espai d’esbarjo per als habitants de la ciutat. La seva disposició en relació al nucli, la morfologia, el suau pendent, l’arbrat i l’especial entorn natural el fan òptim per a les passejades.

Es va construir al segle XIX seguint el camí ja existent que conduïa als molins de la vila, a la partida de Monterols i, més amunt, a la Boca de la Mina.

Els antics molins ubicats en aquest indret van ser vitals per a la dinàmica preindustrial de la ciutat ja que aprofitaven la força de l’aigua que hi havia per produir diferents matèries primeres, sobretot farina. En resta com a testimoni l’anomenat molí nou o molí de la vila, avui reconvertit en habitatge particular, que compta amb una fumera helicoïdal que s’hi va construir entre 1863 i 1864, quan l’antic molí va ser substituït per una màquina de vapor.

A l’actuació al passeig de la Boca de la Mina es planteja condicionar i dignificar un espai de gran valor natural, patrimonial i sentimental de la ciutat i afavorir-ne tots aquells usos que contribueixin a mantenir-ne la identitat. Això passa per consolidar el seu caràcter com a espai d’esbarjo i escenari de pràctiques esportives i de salut respectuoses amb el medi, per promocionar els seus valors culturals i històrics, i per preservar els usos agrícoles associats, tot convertint-lo en una peça central de les actuacions de preservació del medi natural.

Per això, més enllà de l’actuació urbanística de condicionament del passeig, l’Ajuntament promou diferents actuacions que el projecte ha considera i interactua amb elles: rutes culturals, rutes de l’aigua, Reus Smart City, etc.

La voluntat de la proposta no es altre que la de mantenir el caràcter actual del passeig com a zona d’esbarjo, amb paviment tou de sauló i on els plàtans són els principals protagonistes de l’espai. Tanmateix, la proposta busca resoldre les evidents mancances del drenatge existent per tal d’aconseguir que la seva durabilitat sigui òptima i en conseqüència, el seu manteniment sigui mínim.

D’altra banda, es vol potenciar la inclusivitat del Passeig. Per aquest motiu, la nova secció del Passeig incorpora sempre una franja pavimentada, l’amplada de la qual és variable al llarg del passeig. En qualsevol cas, la seva amplada és sempre superior al 1.2 m.

La materialitat d’aquest nova franja construïda vol aconseguir una integració perfecta en l’entorn amb materials ben presents en l’imaginari col·lectiu i la cultura de Reus. En aquest sentit, es proposa una pavimentació basada en l’ús del totxo, en diferents mides i formats per anar configurant els diferents espais de la proposta. S’opta per aquest material ceràmic, atenent a que és un element ja present a l’àmbit en els murs i tancats dels masos, a la xemeneia del Molí i alhora és un material amb clara relació amb el passat i la manera de fer del modernisme.

UN PASSEIG, UNA SEQÜÈNCIA DE PUNTS SINGULARS

El recorregut del passeig presenta una seqüència de punts de gran interès natural, històric i educatiu. La Font del Lleó, la Boca de la Mina, els barrancs, o els masos modernistes són un clar exemple. La proposta significa i posa en valor tots aquest punts, integrant-los mitjançant diferents solucions constructives tot generant un relat unitari i coherent en relació a la nova proposta. El nou mirador sobre les basses o la nova Font del Lleó en són un bon exemple.

Fruit del reconeixement d’aquest punts singulars s’ha creat en el punt central del Passeig, abans un descampat amb l’únic ús d’aparcament puntual: una nova plaça que dota de nous usos i dignifica i millora l’accés a l’escola Mowgli. Al voltant d’aquesta nova plaça es suma un nou punt d’atracció, el Parc de les Olors: un nou lloc de descans i lleure que posa en relació el passeig amb el barranc del Molí. El sistema de recorreguts permet gaudir d’una experiència sensorial a l’entorn d’un conjunt de plantacions d’espècies aromàtiques agrupades per la seva gamma cromàtica.

La plaça també serveix d’accés al Jardí Agrari del Camp, un nou espai públic estructurat com una parcel·la agrícola amb voluntat productiva, educativa i de lleure de difusió del conreus típics de la zona. El projecte es divideix en dues ales, una amb els horts educatius i l’altre amb un camp de fruiters, totes dues resseguides per una zona de prat on destaca la presència de pins plantats per les escoles del voltant. En el punt de trobada de les dues ales i l’accés a la parcel·la es genera una plaça on s’ubiquen els dos volums construïts, un espai de recepció/exposicions i una aula-taller. Les façanes, així com la tanca en contacte amb el Passeig, es caracteritzen per l’ús de la ceràmica que d’aquesta manera lliga el Jardí amb el global de l’actuació.