Parc Central de Sant Cugat del Vallès
La geografia com a directriu d'un creixement urbà que introdueix l'efecte "cool island" dins de la ciutat a través d'un parc lineal.
El sistema de parcs de Sant Cugat del Vallès és el resultat del desenvolupament d'una sèrie de plans parcials realitzats durant els últims anys a partir d'una idea comuna: el projecte d'espais lliures com a síntesis de la forma de ciutat.

La idea d’aplicar un tractament global ens ha permès adaptar-nos a situacions diverses, a planejaments contradictoris ja aprovats, o a la disgregació en infinitats de formes d’execució amb promotors i pressupostos molt canviants.
El projecte ha tingut com a objectius principals el tractament global de tots els espais lliures de les diverses urbanitzacions i la preservació de la memòria del lloc. A través de la discussió dels diferents projectes d’urbanització i de l’establiment d’uns criteris homogenis s’ha pretès superar la individualitat de cada encàrrec per a obtenir un argument que, només amb vegetació i paviment, es converteix, aparentment, en una cosa prèvia a la construcció de la ciutat.
Aquesta imatge unitària de tot el sector es reforça amb la definició de les quadrícules dels pollancres que es pressuposen generadors del traçat dels carrers, i el pla de gespa que entapissa per igual tant els parcs com els parterres lineals o les places. Aquesta unitat es consolida amb la voluntat d’obtenir la continuïtat per als vianants i les bicicletes al llarg de tot el sistema de parcs.
L’àrea de Coll Favà i La Rambla del Celler són dos àmbits que es resolen paisatgísticament sense poder modificar el planejament existent, per la qual cosa la distribució urbana és la d’un eixample urbà amb un espai natural confrontant i la d’una riera coberta, respectivament.
El Parc de la Riera és l’última peça d’aquest sistema i permet la connexió del Sistema amb el paratge natural de Torre Negra i la Serra de Collserola. El Parc de la Riera es projecta a partir dels mateixos arguments de continuïtat del Sistema de Parcs, potenciant una riquesa topogràfica i biològica encara existent gràcies a la seva situació allunyada del centre històric.
El pas descobert de la riera en aquest tram va permetre la modificació de la seva topografia, donant lloc a una sèrie de basses de laminació per a reduir la velocitat de l’aigua i possibilitar la seva renaturalització. La promoció d’espècies vegetals pròpies del paisatge de Ribera en detriment d’espècies ornamentals aconseguirà la gradual restauració de l’ecosistema perdut.
Formen part de la intervenció una sèrie de ponts sobre la riera que permeten la connectivitat transversal del parc amb el teixit urbà confrontant. El sistema de camins aconsegueix, en sentit longitudinal, connectar el centre històric de la ciutat amb el Parc Natural de Collserola, travessant els paisatges singulars del sistema com són els Jardins del Monestir, la Riera mateixa o el Parc final de l’Albereda, un dels pocs exemples que podem trobar d’aquesta mena de paisatge de Ribera.

