menútancar
Pla Especial i projecte d'urbanització del sector Sant Domènec - el Colomer

La geografia com a directriu d'un creixement urbà que introdueix l'efecte "cool island" dins de la ciutat a través d'un parc lineal.

Parc Central de Sant Cugat del Vallès
Parc Central de Sant Cugat del Vallès

Parc Central de Sant Cugat del Vallès

Aquesta extensió urbana es basa en l'establiment d'un parc lineal al llarg d'una riera existent, conservant en el seu interior el caràcter agrícola de les parcel·les de l'entorn. A banda i banda es disposen, de manera paral·lela al parc, dos vials perimetrals que al seu torn ordenen els creixements residencials proposats, que completen els existents.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Promotor

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Estat del projecte

Aprovat definitivament

Data inici

1989

Data aprovació definitiva

1989

Ús principal

Residencial / Terciari

Superfície total

165.640 m2

Superfície sostre

98.923 m2

UNA FRANJA VERDA A SANT CUGAT

Sant Cugat del Vallès és una població de l’entorn metropolità de Barcelona que en els últims 40 anys ha vist doblada la seva població amb l’ocupació de sòls prèviament rurals.

El parc Central ocupa un d’aquests sectors, el denominat Sant Domènec-Colomer. Es tracta d’una franja estreta i llarga que s’estén des del centre de la població fins a un dels pujols pròxims, recorreguda longitudinalment per un torrent.

Vista general del parc

ADAPTANT-SE A LA TOPOGRAFIA

L’ordenació urbanística centra la seva atenció en dos temes principals: la concentració de la zona verda en una franja central que protegeix el torrent, i l’adaptació del traçat viari i l’edificació a la morfologia del lloc.

L’ordenació de l’edificació a les vores del parc permet que tot el veïnat gaudeixi de la proximitat a l’espai verd. El projecte del parc té en compte la topografia del petit barri sobre el qual s’asseu, el seu caràcter agrícola i la forta pressió social que la seva immersió urbana comporta.

© Jordi Surroca

DUES TRACES

Els serveis viaris principals, que són paral·lels al parc, es dissenyen segons dues traces diferents: una rectilínia, proposant un ordre geomètric clar i l’altra sinusoide, adaptant-se als traçats existents.

La traça curvilínia es desglossa en una secció escalonada que mantenint una vorera mínima permet adossar un passeig-moll a mitjana altura entre parc i carrer. Aquest passeig que va donant accessos puntuals al parc és l’alternativa més urbana del projecte, convertint-se en un mirador sobre el parc i sobre la ciutat.

A l’interior es restitueix el traçat del torrent i s’acompanya d’un camí, sensiblement paral·lel a ell, que permet recórrer tot el sector en sentit longitudinal. Un sistema de camins transversals, seguint la parcel·lació agrícola, completa la connexió amb els límits perimetrals.

La vegetació evoca els ecosistemes propis de la zona: alineació de fulla caduca sobre el torrent i el camí longitudinal, de fulla perenne sobre els camins transversals, petits bosquets de fulla perenne en la demarcació dels camps i diversos tipus de gramínies en els camps.

© Jordi Surroca