menútancar
Modificació Puntual del PGM i Plans Parcials dels sectors Parc d'Activitats i Gabrielistes II de Viladecans

Ordenació que permet l'obertura de la Riera de Sant Climent al delta del Llobregat amb la creació del gran parc de la Marina.

Ordenació del front urbà de Viladecans al delta del Llobregat
Ordenació del front urbà de Viladecans al delta del Llobregat

Ordenació del front urbà de Viladecans al delta del Llobregat

Nova ordenació del front del municipi de Viladecans amb el parc agrari del delta del Llobregat, estructurada a partir del reconeixement de la riera de Sant Climent. Al voltant d'aquesta riera s'organitza una gran zona verda equipada (parc de la Marina), gràcies a la concentració de l'edificació residencial i comercial en un dels costats del parc (conjunt Vilamarina) i la de la indústria en l'altre (Parc d’Activitats).

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Jordi Nebot – Arquitecte

Promotor

Sacresa

Estat del projecte

Aprovat definitivament

Data inici

2006

Data aprovació definitiva

2001

Ús principal

Residencial / Terciari / Industrial / Hoteler

Superfície total

577.100 m2

Superfície sostre

282.311 m2

Nombre habitatges

320

UNA CIUTAT EN EXPANSIÓ

La ciutat de Viladecans està situada a la comarca del Baix Llobregat, en l’entorn metropolità de Barcelona. Assentada originalment sobre la carretera de Barcelona, l’actual C-245, que transcorre paral·lela a la línia de mar unint les poblacions del marge esquerre del Llobregat amb les del límit del delta, va tenir fins als anys cinquanta un desenvolupament urbà lineal, amb una clara tendència a connectar el seu nucli urbà amb el de les altres poblacions veïnes al llarg de la C-245.

L’explosió demogràfica dels anys seixanta i posteriors, així com la implantació de grans indústries, va modificar aquesta tendència, potenciant-ne un creixement en taca d’oli. No obstant això, les condicions geogràfiques i estructurals de l’entorn van llastrar aquesta expansió, cap a la muntanya per la mateixa orografia, cap a la mar pels traçats de les grans infraestructures (autopista i ferrocarril) i cap a l’est per la presència de la Riera de Sant Climent.

El projecte neix de la idea d’un riu sense aigua que pot ser un element definidor del paissatge urbà. / © Jordi Surroca

EL PAPER DE LA RIERA

Viladecans, com la majoria de ciutats del marge esquerre i de la cornisa del delta del Llobregat (Sant Vicenç, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, Gavà, Castelldefels, etc.) no només ha vist dificultada la seva expansió per culpa de les rieres, sinó que històricament els ha donat l’esquena fins que aquestes van acabar convertint-se en clavegueres a l’aire lliure on s’abocaven les aigües residuals i s’acumulaven les deixalles procedents d’enderrocament. No obstant això, en el cas de Viladecans, els creixements demogràfics dels últims noranta i primers dos mil van fer reconsiderar al municipi la necessitat de créixer més enllà de la riera i per tant de replantejar-se el seu paper en el conjunt de la ciutat.

Així, l’expansió de Viladecans es va plantejar tenint a la Riera com a eix del seu creixement cap a l’est i com a fil conductor de la seva expansió cap al sud. La nostra proposta urbanística va intentar establir un sistema de parcs a l’interior de la ciutat aprofitant els buits que la mateixa ciutat havia generat en el procés d’ocupació del territori. Aquests buits, embastats per la riera es van convertir en els nous espais lliures de la ciutat i van permetre una continuïtat per als vianants, abans inimaginable.

© Jordi Surroca

UN NOU CORREDOR NATURAL

El projecte general es va basar en interpretar la riera com a corredor natural de connexió entre el parc agrícola i la muntanya a través de la ciutat, convertint-la en parc urbà, incorporant quan fos possible els trams descoberts, recuperant la seva vegetació autòctona i convertint les parts cobertes en passejos arbrats.

El parc es va plantejar, partint del seu caràcter de corredor ecològic, com una successió d’arbredes longitudinals de diferents espècies de ribera que acompanyaven els diversos camins per a vianants i ciclistes. Es va treballar específicament en les correccions hidràuliques que milloressin l’estacionalitat de la riera i eliminessin el risc de crescudes inoportunes i es va vegetar el llit amb espècies autòctones. El conjunt conformava un nou eix urbà nord-sud i així mateix connectava la part consolidada de la ciutat amb els nous creixements cap a l’est, mitjançant el traçat de noves vies de comunicació que respectaven la continuïtat del parc.

El Parc de la Marina és un gran espai públic amb àrees d'estada, equipaments i espais naturals. / © Jordi Surroca

DOS NOUS ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT

En l’últim tram urbà de la Riera de Sant Climent, just entre l’antiga carretera C-245 i l’autopista, frontera urbana abans del parc agrícola, la ciutat va tenir l’oportunitat de desenvolupar tota una extensa franja de territori paral·lel a l’autopista.

L’ordenació va unificar la dotació de verd públic del sector al voltant de la riera i va determinar dos àmbits de desenvolupament, a l’oest una zona d’habitatge, comercial i terciari i a l’est un sector de nou desenvolupament industrial i tecnològic.

Un sistema de passarel·les soluciona l'accessibilitat dels espais lliures durant tot el recorregut. / © Jordi Surroca