menútancar
Urbanització dels espais lliures de la riera de Sant Climent i el parc de la Marina

Un corredor natural de connexió entre el parc agrícola del Baix Llobregat i el massís del Garraf a través de la ciutat de Viladecans.

Sistema de parcs de la Riera de Sant Climent a Viladecans
Sistema de parcs de la Riera de Sant Climent a Viladecans

Sistema de parcs de la Riera de Sant Climent a Viladecans

L'impuls municipal per a recuperar la riera de Sant Climent es converteix en un marc que ordena totes les intervencions a realitzar al llarg del seu curs. Un parc que es dissenya des de la lògica dels sistemes naturals de les rieres i que aconsegueix dibuixar un sistema de parcs que travessa tota la ciutat.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Jordi Nebot, Xavier Ramoneda, Mario Súñer Díaz – Arquitecte / Diana Calicó Soler – Arquitecte tècnic / Teresa Galí-Izard – Enginyer tècnic agrícola / Elena Mostazo – Enginyera tècnica agrícola i paisatgista

Col·laboradors

STATIC Ingeniería – Enginyeria d'estructures

Promotor

Ajuntament de Viladecans

Constructora

Proinosa, Copisa, Comsa, 4CT

Estat del projecte

Construït

Data inici

1996

Data final

2008

Superfície total

160.000 m2
Un corredor natural de connexió entre el parc agrícola i la muntanya a través de la ciutat.

UN SISTEMA VERD PER A VILADECANS

La Riera de Sant Climent creua Viladecans de nord a sud per a desembocar en la mar després de travessar el parc del delta del Llobregat i suposava, amb els seus 2,5 km, una frontera física per al creixement urbà. El projecte buscava recuperar-lo com un corredor natural de connexió entre el parc agrícola i la muntanya a través de la ciutat, i convertir-lo en un parc que incorpora la naturalesa autòctona. El Parc de la Riera de Sant Climent es planteja com una successió de camins sensiblement paral·lels, de materials clarament diferenciats i amb una filera d’arbres d’espècies diferents. Un gran sistema de passarel·les resol l’accessibilitat dels espais lliures utilitzant un llenguatge unitari en els materials: fusta i acer.

Al Parc de la Marina, element final del sistema, les passarel·les adquireixen encara més rellevància. Una d’elles, de grans dimensions, salva la discontinuïtat que provoca l’Avinguda Segle XXI i assegura l’accessibilitat de vianants i ciclistes. És aquí on els criteris mediambientals protagonitzen la proposta: es densifica l’edificabilitat en els extrems del sector, alliberant un espai de 90.000 m² on la riera troba una vàlvula natural d’inundació i la ciutat de Viladecans un pulmó verd i un espai públic de qualitat.

LA RIERA DE SANT CLIMENT

El projecte es va basar a interpretar la riera com a corredor natural de connexió entre el parc agrícola i la muntanya a través de la ciutat, convertint-la en parc urbà, incorporant quan fos possible els trams descoberts, recuperant la seva vegetació autòctona i convertint les parts cobertes en passejos arbrats.

El parc es va plantejar, partint del seu caràcter de corredor ecològic, com una successió d’arbredes longitudinals de diferents espècies de ribera que acompanyaven els diversos camins per a vianants i ciclistes. Es va treballar específicament en les correccions hidràuliques que milloressin l’estacionalitat de la riera i eliminessin el risc de crescudes inoportunes i es va vegetar el llit amb espècies autòctones. El conjunt conformava un nou eix urbà nord-sud i així mateix connectava la part consolidada de la ciutat amb els nous creixements cap a l’est, mitjançant el traçat de noves vies de comunicació que respectaven la continuïtat del parc.

EL PARC DE LA MARINA

El Parc de la Marina, sorgeix com a culminació del corredor verd de la Riera de Sant Climent. La riera segueix descoberta al seu pas pel parc, generant uns embassaments laterals que, en cas de desbordaments, actuen com a basses d’acumulació i laminació temporal de l’aigua de la pluja. El sistema d’arbredes i camins que arriben del nord s’obre i recorre el parc de manera lliure, organitzant recorreguts diversificats. Aquests camins es classifiquen en dos tipus, aquells que se situen en l’àmbit del terreny i aquells que, mitjançant modificacions de la topografia o construcció de passarel·les, discorren per cotes més elevades i permeten creuar la riera o els carrers confrontants. Aquestes modificacions de la topografia, mitjançant dunes permeten generar àmbits diferenciats on se situen els diferents usos del parc: l’amfiteatre natural, el firal, la zona de jocs infantils, l’oloretum, les pinedes i les àrees de pícnic.

El parc, així mateix, cerca generar un sistema hidràulic sostenible, tant pel sistema de recollida i infiltració d’aigua pluvial, com pel concepte i sistema de reg. La recollida d’aigües pluvials es realitza mitjançant un sistema de canals vegetals de gran secció que, fins i tot traçant-se amb pendents molt suaus, permeten conduir l’aigua fins a les zones d’inundació previstes, evitant enviar-la al sistema general de clavegueram. Això està encaminat a potenciar al màxim la infiltració de l’aigua de pluja cap al subsòl i l’aprofitament d’aquesta com a reg natural. D’altra banda, el sistema de reg general del parc va ser plantejat sota criteris de mínima despesa hídrica i màxim rendiment. Tot el parc, inclosos els prats, es reguen per degoteig, possibilitant així el seu ús continu, afavorint l’absorció d’aigua per la terra, reduint el consum i possibilitant l’ús d’aigües residuals i del freàtic.