L’edifici per a la Comissió del Mercats de Telecomunicacions, CMT es situa al districte 22@ formant part d’un conjunt denominat 22@ Business Park, que impulsa Grup Castellví i que abasta un ampli complex de negocis de més de 41.000 m² destinats a oficines i hotels entre els carrers Bolívia, Ciutat de Granada, Sancho D’Àvila i Badajoz. Integrada en aquest sector es troba una de les naus de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Tiana, construïda en 1906 segons projecte de G. Guiteras i catalogada pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Industrial del Poble Nou.

L’edifici per a la CMT s’assenta en un solar estret i llarg que presenta la façana principal al carrer Bolívia, quedant limitat lateralment per dos passatges. El solar alberga en la seva part central una de les naus de Can Tiana i el projecte es planteja com a objectiu, recuperar-la i incorporar-la al programa funcional de la CMT. El volum principal consta de tres plantes subterrànies per a aparcament i onze plantes per sobre de la rasant del carrer, destinades a oficines i serveis. La planta baixa, destinada principalment a l’accés, connecta amb la nau històrica en la qual, conservant la seva estructura original, se situen un auditori amb capacitat per a 330 persones, una sala de reunions de gran capacitat i alguns serveis per als empleats de la CMT. La coberta de la nau s’adequa per al seu ús i es connecta amb la planta primera del volum principal, que com ja hem dit es destina a oficines.

La planta de l’edifici s’organitza a partir d’un nucli d’accessos i serveis central que ordena al seu voltant els espais de treball fent ús de la llibertat espacial que li atorga la seva condició d’edifici obert cap als seus quatre costats. Això ens permet explorar una formalització volumètrica que signifiqui a l’edifici, de manera singular respecte al seu entorn, emfatitzant la seva asimetria respecte al seu eix longitudinal i potenciant la seva altura respecte a l’eix del carrer. Aquesta llibertat formal ens permet obtenir una forma singular, modelant les cares de l’edifici i tractant-lo com una peça que busca ser única i reconeixible i que troba en la innovadora relació entre exterior i interior una de les seves raons de ser. La variació i superposició d’espais exteriors i espais de treball, permeten orientar el volum cap a la nau històrica i relacionar-se amb ella d’una manera subtil i utilitària. La presència llunyana de la mar i l’orientació cap al sud determinen la posició de les terrasses.

La voluntat de treballar unitàriament l’aspecte exterior de l’edifici ens va portar a protegir la seva façana amb un sistema de làmines horitzontals que recorren i pauten la totalitat del volum, lligant-lo fins i tot amb la nau històrica, en prolongar les làmines per sobre el volum existent. Les làmines permeten tancar les terrasses superiors i les zones d’instal·lacions i conformen al seu torn la marquesina d’entrada a la planta baixa.