La proposta resol aquest tram de l'Anella Verda d'Igualada aplicant solucions tecnificades que milloren la seva accessibilitat, redueixen el seu manteniment i desenvolupen un sistema de drenatge capaç d'aprofitar l'aigua de la pluja.
La proposta s’emmarca dins del projecte global de l’Anella Verda d’Igualada, que busca generar un conjunt d’itineraris per a vianants i bicicletes en forma de cinturó verd en el perímetre de la ciutat. Aquesta nova infraestructura verda de mobilitat sostenible vol establir un sistema d’espais lliures perimetrals que funcionin en xarxa, aptes per a la realització d’activitats d’oci respectuoses amb el medi ambient, adequant i recuperant en bona part, espais actualment degradats o infrautilitzats.
En aquest context, el camí de les Guixeres, suposa l’adequació d’un tram de 1,65 km, dels quals s’han executat els primers 800 metres.
L’espai natural per on transcorre el camí està situat en el perímetre nord de la ciutat d’Igualada i presentava un estat altament degradat. Va ser objecte d’una intensa activitat extractiva del guix existent en el subsòl (Guixeres del Claret i del Pelfort).
Posteriorment, una vegada aquesta activitat va cessar, la zona va ser utilitzada com a estació de transferència de residus municipals. A finals dels anys 70 aquest ús també es va acabar i l’àmbit queda totalment abandonat sense que s’hi dugui a terme cap mena d’actuació correctora o de recuperació.
El projecte parteix de dos objectius principals: un de connectivitat, adquirint la continuïtat d’aquest projecte global d’escala de ciutat (Anella verda) i un segon de recuperació paisatgística i de biodiversitat, establint els elements necessaris per a generar una nova dinàmica en el lloc que millori progressivament les seves condicions ambientals mitjançant l’aprofitament d’aigua.
La proposta aprofita la plataforma existent per a configurar aquest nou tram de l’anella verda. El seu traçat es planteja majoritàriament pel vessant exterior amb la intenció de potenciar les vistes sobre la ciutat d’Igualada.
La geometria amb la qual es formalitza permet que el nou camí s’adapti de manera òptima a les irregularitats d’aquesta plataforma i al mateix temps pugui acostar-se a la vegetació i les ombres existents o bé potenciar unes determinades visuals. Així mateix, el camí es complementa amb una successió de petites zones d’estada col·locades estratègicament en els llocs de major privilegi. Aquest tram del recorregut culmina en un mirador final que vola en forma de voladiu sobre la muntanya oferint una visual sobre la comarca de l’Anoia i la muntanya de Montserrat.
La tecnificació del camí millora les prestacions de la proposta en oposició a solucions convencionals i ajuda a la regeneració i renaturalització de l'entorn.Mario Súñer DíazArquitecte / Sotsdirector de Paisatge / Senior Associate
La innovació de la proposta radica en la tecnificació de solucions convencionals per a la construcció de camins, per a així adquirir unes majors prestacions a nivell d’accessibilitat, visibilitat, durabilitat i renaturalització de l’entorn, amb una òptima relació de despeses, i una màxima eficiència de la petjada ecològica.
El sistema de drenatge proposat mitjançant cunetes i zones de retenció permet la renaturalització de l’entorn amb major vigor gràcies a l’aprofitament de les aigües d’escolament. La franja inclusiva, en forma de cinta de formigó de 1.2m, habilita l’accessibilitat al recorregut per a determinats grups de persones. Al mateix temps, el cantell d’aquesta banda pavimentada permet ser seguit pels invidents fins al final del recorregut.
Havent resolt els temes d’aigua i la inclusivitat, la part ferma del camí pot ser granular. La proporció resultant entre les dues bandes permet que el camí continuï tenint un caràcter tou, idoni en el context on se situa. Així mateix, suposa un ús molt eficient dels materials.
L’aigua és un recurs preuat i s’ha de gestionar amb intel·ligència. Sota aquest principi, la proposta configura un nou sistema de drenatge que a part de controlar les aigües superficials, intenta aprofitar el màxim amb la condició d’infiltrar-la en el mateix terreny, generant noves zones humides.
Una cuneta vegetal acompanya tot el recorregut recollint les aigües del vessant de la muntanya i les del mateix camí. Al llarg d’aquesta cuneta es genera una successió de punts humits on la vegetació es pot desenvolupar amb major vigor. Això s’aconsegueix mitjançant la construcció de successius murs de pedra que tenen la missió de retenir i alentir les escorrenties, reduir les erosions i permetre la infiltració de l’aigua del terreny. L’aigua es converteix en un material més en la construcció del camí al llarg del temps, sent el catalitzador de la renaturalització del lloc.
La construcció d’aquests murs es fa mitjançant l’aprofitament de les roques provinents dels petits despreniments de la muntanya. Així mateix, un abocament il·legal d’enderrocs trobat dins de l’àmbit a l’inici de les obres aporta una quantitat suficient de llambordes granítiques que permeten configurar el coronament d’aquests murs. Els punts baixos de la proposta, a més de configurar-se com a zones de retenció i infiltració, requereixen uns sobreeixidors finals que permeten evacuar l’excés d’aigua en episodis excepcionals de pluja. Aquests elements es configuren fent ús de la mateixa peça de banc de formigó prefabricat, complementada amb una segona que permeti tancar el canal.
La franja granular del paviment és barreja de tot-u i sauló estabilitzada amb calç. Aquesta mescla té un acabat tou, però amb unes bones prestacions mecàniques a causa de la millora en la granulometria que li aporta al llast. L’estabilització amb calç li proporciona major resistència a les erosions produïdes pel trànsit de bicicletes i als trams amb pendents superiors al 6%. Al mateix temps, és un tipus d’estabilització de molt baix cost, de fàcil reposició en cas de reparacions i que no altera el color del sauló.
La franja de formigó, complementada amb els conjunts de bancs, esdevé un mirador lineal al llarg del recorregut. La seva amplitud, 1.2m, és la mínima per a permetre una correcta accessibilitat i inclusivitat. La composició del formigó incorpora àrid luminescent. En l’etapa final del seu curat, aquest es desactiva mitjançant acid amb l’objectiu de recuperar aquest àrid en la superfície. Aquest material acumula energia solar durant el dia i la retorna a l’ambient durant la nit en forma de luminescència. No és llum, però sí que genera un efecte subtil de lluminositat que pot guiar al camí durant les primeres hores de la nit.
El projecte de Recuperació de les Antigues Guixeres d’Igualada guanya el premi International Architecture Awards 2020.
Llegir més
El projecte de recuperació de les Antigues Guixeres d’Igualada guanya el premi A’Design Award 2020-2021.
Llegir més
