Xarxa de Miradors d’Osona
Una intervenció paisatgística respectuosa amb l’entorn, amb l’objectiu de posar en valor la riquesa dels diferents paisatges i preservar el valor i la identitat de cada indret.
Una estratègia paisatgística basada en la gestió de les aigües al voltant del nou Parc d'Exposicions de Toulouse (França), un complex projectat pels despatxos OMA (Rem Koolhaas) + Puig-Pujol + Taillandier + Ingerop

El MEETT està concebut com una nova porta d’entrada a la ciutat que acollirà exposicions, conferències i concerts. Amb una superfície edificada de 338.000 m² dins d’una àrea aproximada de 130 Ha, el projecte ha estat dissenyat com una mini-ciutat compacta (en contraposició a les grans extensions de parcs d’exposicions) per a preservar l’entorn de la campinya francesa.
En comptes d’expandir-se per tota la superfície disponible (un mosaic de camps agrícoles abandonats o esporàdicament en explotació) el projecte es concentra en una “banda” de 2,8km de longitud i 320m d’ample travessada per l’autopista RD902. Aquesta banda servirà com a zona per a albergar futurs usos i actuarà com a nexe d’unió entre el riu Garona i la fàbrica de l’Airbus 380. L’edifici, de 660 m de llarg i 24 m d’altura, adquireix una escala monumental en la seva grandària, però alhora subtil en el seu impacte global.

El projecte paisatgístic valora aquesta compacitat amb una proposta d’intervenció humil i altament gràfica que aprofita els espais situats entre les principals infraestructures de fluxos del lloc i l’edifici, i proposant una actuació basada en la gestió de les aigües de pluja.

Es repliquen les formes de solcs lineals inspirades per les estructures agrícoles existents, i s’insereixen, de manera subtil, en el camí de l’aigua a través dels espais lliures. Aquestes estructures verdes acullen una vegetació de bosc baix de tipus mediterrani, continental i atlàntic, de manera seqüencial, reflectint la condició particular de Tolosa, trobada d’aquests 3 macro climes. Aquestes estructures permeten a més crear eco-sistemes capaços de mantenir la humitat i d’afavorir l’evapotranspiració de la vegetació. L’aigua acaba el seu camí en grans basses de retenció i lagunage on es lamina i es filtra per fito-depuració, en el seu curs fins al riu.
El conjunt ofereix un paisatge cinètic als usuaris diaris de les infraestructures principals, capaç de dialogar amb l’escala monumental de l’edifici i emmarcar la peça urbana del PEX com a porta de la metròpolis de Touluse.
