Enric Batlle parla sobre ‘Les Formes de l’Aigua’ a TVE 2
Núria Moliner entrevistava el passat mes de juliol a l’Enric Batlle a l’àrea de descans d’un tram de la Recuperació de l’espai fluvial del Riu Llobregat a Sant Vicenç dels […]
En el tram del riu Llobregat entre Sant Vicenç dels Horts fins El Prat de Llobregat, plantegem una proposta paisatgística que recupera el riu per a usos socials i activitats d’oci. Un nou parc periurbà que millora la connectivitat entre els marges i la accessibilitat des de les poblacions al riu. Un projecte amb actuacions molt puntuals per a recuperar el riu com un espai natural connectat a la ciutat i al seu entorn.
Històricament el Llobregat ha estat el corredor habitual de les infraestructures de l’àrea metropolitana de Barcelona (carreteres, autopistes, ferrocarrils, trens d’alta velocitat i tot tipus de xarxes de serveis i instal·lacions). Aquest procés ha deteriorat l’espai natural, la qualitat de l’aigua, etc., i la successió d’infraestructures s’ha convertit en una enorme barrera que dificulta i fins i tot impedeix l’accés al riu des de molts municipis.
A fi de recuperar el Llobregat i aprofitar el seu potencial com a espai públic, diverses actuacions estan encaminades a configurar un nou parc que connecti les platges del Prat amb el Pont del Diable de Martorell, permetent el pas cap a altres espais naturals com Collserola i el Garraf.
A la vista dels recursos disponibles, en comptes d’una actuació total en un àmbit petit, es va decidir actuar parcialment sobre la totalitat de l’àmbit. Així, un primer pas habilita una infraestructura bàsica de camins pedestres i ciclables que permet activar aquest espai natural com a espai públic i posa en valor les seves preexistències —rierols, camins agraris, visuals, punts d’interès ornitològic…—. Aquesta nova infraestructura bàsica cerca possibilitar un canvi de mentalitat en la relació dels ciutadans amb el Llobregat
L’objectiu de la proposta és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del Riu Llobregat i al mateix temps definir les actuacions necessàries per a millorar la connectivitat al llarg del seu llit, així com la seva accessibilitat des dels diferents municipis que l’envolten amb l’objectiu de potenciar l’ús social donant cabuda a activitats d’oci.
Es tracta de donar al riu una idea de conjunt, que li confereixi un criteri de tractament paisatgístic unitari que serveixi alhora per a facilitar el seu futur manteniment i entendre-ho com un únic ens. El desenvolupament de la proposta radica a entendre el riu des de dos punts de vista totalment complementaris:
El riu com a ens viu i canviant, ple de vida i Espai Natural amb la seva pròpia dinàmica i funcionament.
El riu com a Espai Verd i d’Oci periurbà, que sigui un lloc de gaudi per als ciutadans, respectant el mitjà on es troba.
La proposta paisatgística té en compte el riu des de la seva visió com a Espai Verd connectat a la ciutat i el seu entorn. La proposta, realitzada en diverses fases, té com a objectiu resoldre la relació de les ciutats amb el riu, transformant el que ara és un límit en un accés d’una certa urbanitat, permetre la connexió entre els dos marges del va riure, cosir les xarxes de camins que hi ha ja preexistents i fer una proposta de vegetació coherent amb els recursos hídrics disponibles. Lluny de realitzar intervencions extensives en tot l’àmbit del riu, es tracta d’operacions concentrades i puntuals que generin grans canvis en l’accessibilitat i el recorregut al llarg del riu.
Quant a les actuacions en la ribera del riu, es concentren a tractar uns certs punts a partir dels quals es faci reaccionar al riu tant a nivell hidràulic com vegetal. És una proposta a mig-llarg termini els objectius del qual no seran molt visibles en l’inici. Es posa en marxa un procés de naturalització del riu que a poc a poc vagi avançant sense que sigui latent la mà de l’home.
La introducció de petits elements d’alteració del curs del riu (deflectors) aconsegueix reconfigurar el seu aspecte meandriforme en règim d’aigües baixes. S’eliminen en uns certs punts totes les espècies halògenes per a introduir espècies seleccionades creant així unitats d’expansió de flora autòctona que a poc a poc han d’anar colonitzant els marges del riu.