menútancar
Modificació del PGM, Plans de Millora Urbana i Projecte d'Urbanització en l’àmbit Batlló-Magòria

Un gran parc estructura la transformació urbanística d'aquest antic recinte industrial i la recuperació dels seus edificis històrics com a equipaments.

Ordenació Batlló-Magòria a Barcelona
Ordenació Batlló-Magòria a Barcelona

Ordenació Batlló-Magòria a Barcelona

Recuperació de dues grans peces de sòl procedents d'un antic recinte industrial i una estació de ferrocarril mitjançant la creació d'un nou parc central, al voltant del qual s'organitzen diversos equipaments (situats en edificis fabrils restaurats) i edificis comercials, d'oficines i habitatges, incloses diverses torres al front de la Gran Via.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Goretti Guillén – Arquitecte / Abel Porcar Badal – Arquitecte i urbanista

Promotor

Grupo Gaudir

Estat del projecte

Aprovat definitivament

Data inici

2006

Data final

2008

Data aprovació definitiva

2008

Ús principal

Residencial / Equipament / Terciari

Superfície total

144.292 m2

Superfície sostre

116.427 m2

Nombre habitatges

1.455

UNA SITUACIÓ IMMILLORABLE

La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les principals vies de Barcelona. Té el seu origen en l’avinguda projectada al segle XIX per Cerdà, que s’ha anat prolongant al llarg de la història, i actualment és la principal via d’entrada de la ciutat des del sud i l’aeroport.

La importància que ha adquirit ha fet que en les últimes dècades s’hagi desenvolupat al seu voltant una de les zones més dinàmiques i de major creixement urbanístic de la ciutat, amb la construcció de múltiples edificis administratius, comercials i de serveis (Gran Via – l’Hospitalet, Ciutat Judicial, Fira de Barcelona). Entre aquesta àrea d’expansió i la plaça Espanya, en un entorn urbà consolidat, amb façana a la Gran Via i amb tots els serveis de proximitat es va aprovar el gran projecte urbà de la transformació del sector Batlló-Magòria a Barcelona.

UN PARC VERD, URBÀ I ECOLÒGIC

Un llarg procés urbanístic va culminar l’any 2008 amb l’aprovació d’un planejament que preveia la transformació d’un àmbit de gairebé 14 hectàrees, que té el seu origen en l’antic recinte fabril de Can Batlló i la desapareguda estació ferroviària de Magòria, ara soterrada al costat de l’àmbit, en un nou centre d’activitat amb habitatges, serveis, equipaments i zones d’esbarjo.

L’objectiu principal en el disseny del parc era dotar al sector d’un gran espai verd de grans dimensions en el qual tinguin cabuda múltiples usos, i al mateix temps compaginar-ho amb una gran presència de la vegetació que li donés també un caràcter paisatgístic. Tot això realitzat amb la màxima sostenibilitat en les solucions adoptades.

El perímetre del parc venia definit per tot un conjunt de noves edificacions que convivien amb altres existents. Una sèrie de camins perpendiculars a la fàbrica constituïen l’estructura principal del parc. Estan secundats per altres transversals d’ordre menor que garantien qualsevol possible recorregut pel parc. A banda i banda dels camins principals es van disposant els diferents usos proposats: zones d’oci per a nens, adolescents i gent gran, i diverses zones polivalents.

Proposta del gran parc central en el sector Batlló-Magòria.
El cor del sector s'ocupa amb un parc amb vocació de ser el nucli cívic del barri i un nou centre d'atracció de la ciutat. Abel Porcar BadalUrbanista, Arquitecte / Director del departament de Planejament / Partner

UN PROJECTE URBÀ ÚNIC A BARCELONA

Al voltant del parc es van projectar diversos edificis amb usos mixtos d’habitatge en diferents règims, oficines i comerços, que en total sumen més de 116.000 m² de sostre. El planejament conjunt del sector s’ha dut a terme pensant alhora en la qualitat de l’espai urbà i en uns edificis de nova planta que s’adapten al seu entorn, des de les tipologies entre mitgeres en la part més propera al cor del barri de Sants a les ordenacions en torres aïllades amb front a la Gran Via.

Les edificacions a la Gran Via consten de sòcols comercials sobre els quals s’ubiquen jardins comunitaris i torres amb alçades importants, entre 12 i 14 plantes, amb reculades a les últimes plantes que permeten la generació d’àtics i terrasses singulars. En aquest àmbit, Batlleiroig és l’autor de dos grans projectes d’edificació d’oficines i habitatges.

Els habitatges compten amb espais exteriors dificils de trobar a la resta de la ciutat. / © Antonio Navarro Wijkmark

UNA URBANITZACIÓ PROVISIONAL

Després d’aprovar-se l’any 2008 el planejament i el projecte d’urbanització que havia de permetre el desenvolupament del sector, la crisi immobiliària frena part del projecte.

Tres anys després, l’11 de juny de 2011, una plataforma veïnal va accedir al recinte i va organitzar unes jornades lúdic-reivindicatives amb l’ànim d’iniciar, encara que fora pels seus propis mitjans, el procés de recuperació del sector cap al barri.

En aquest context, Batlleiroig aborda l’encàrrec de definir una primera actuació d’urbanització provisional de l’àmbit de Can Batlló que permeti obrir el sector al barri i desbloquejar la situació amb una solució immediata de caràcter provisional però econòmica i de qualitat.