La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les principals vies de Barcelona. Té el seu origen en l’avinguda projectada al segle XIX per Cerdà, que s’ha anat prolongant al llarg de la història, i actualment és la principal via d’entrada de la ciutat des del sud i l’aeroport.

La importància que ha adquirit ha fet que en les últimes dècades s’hagi desenvolupat al seu voltant una de les zones més dinàmiques i de major creixement urbanístic de la ciutat, amb la construcció de múltiples edificis administratius, comercials i de serveis (Gran Via – l’Hospitalet, Ciutat Judicial, Fira de Barcelona). Entre aquesta àrea d’expansió i la plaça Espanya, en un entorn urbà consolidat, amb façana a la Gran Via i amb tots els serveis de proximitat es va aprovar el gran projecte urbà de la transformació del sector Batlló-Magòria a Barcelona.

Un llarg procés urbanístic va culminar l’any 2008 amb l’aprovació d’un planejament que preveia la transformació d’un àmbit de gairebé 14 hectàrees, que té el seu origen en l’antic recinte fabril de Can Batlló i la desapareguda estació ferroviària de Magòria, ara soterrada al costat de l’àmbit, en un nou centre d’activitat amb habitatges, serveis, equipaments i zones d’esbarjo.

L’objectiu principal en el disseny del parc era dotar al sector d’un gran espai verd de grans dimensions en el qual tinguin cabuda múltiples usos, i al mateix temps compaginar-ho amb una gran presència de la vegetació que li donés també un caràcter paisatgístic. Tot això realitzat amb la màxima sostenibilitat en les solucions adoptades.

El perímetre del parc venia definit per tot un conjunt de noves edificacions que convivien amb altres existents. Una sèrie de camins perpendiculars a la fàbrica constituïen l’estructura principal del parc. Estan secundats per altres transversals d’ordre menor que garantien qualsevol possible recorregut pel parc. A banda i banda dels camins principals es van disposant els diferents usos proposats: zones d’oci per a nens, adolescents i gent gran, i diverses zones polivalents.

Al voltant del parc es van projectar diversos edificis amb usos mixtos d’habitatge en diferents règims, oficines i comerços, que en total sumen més de 116.000 m² de sostre. El planejament conjunt del sector s’ha dut a terme pensant alhora en la qualitat de l’espai urbà i en uns edificis de nova planta que s’adapten al seu entorn, des de les tipologies entre mitgeres en la part més propera al cor del barri de Sants a les ordenacions en torres aïllades amb front a la Gran Via.

Les edificacions a la Gran Via consten de sòcols comercials sobre els quals s’ubiquen jardins comunitaris i torres amb alçades importants, entre 12 i 14 plantes, amb reculades a les últimes plantes que permeten la generació d’àtics i terrasses singulars. En aquest àmbit, Batlleiroig és l’autor de dos grans projectes d’edificació d’oficines i habitatges.

Després d’aprovar-se l’any 2008 el planejament i el projecte d’urbanització que havia de permetre el desenvolupament del sector, la crisi immobiliària frena part del projecte.

Tres anys després, l’11 de juny de 2011, una plataforma veïnal va accedir al recinte i va organitzar unes jornades lúdic-reivindicatives amb l’ànim d’iniciar, encara que fora pels seus propis mitjans, el procés de recuperació del sector cap al barri.

En aquest context, Batlleiroig aborda l’encàrrec de definir una primera actuació d’urbanització provisional de l’àmbit de Can Batlló que permeti obrir el sector al barri i desbloquejar la situació amb una solució immediata de caràcter provisional però econòmica i de qualitat.