menútancar
Adequació provisional dels espais lliures del recinte industrial de Can Batlló a Barcelona

Actuació d'urbanisme tàctic que permet recuperar la vida a l'antic recinte industrial, obrint-ho al barri de la Bordeta i maximitzant la vegetació al seu interior.

Parc de Can Batlló a Barcelona
Parc de Can Batlló a Barcelona

Parc de Can Batlló a Barcelona

La proposta aconsegueix derrocar els murs i obrir el recinte al barri en condicions segures i accessibles, introduint vegetació en el que era un lloc inert i dotant-lo de la infraestructura de serveis necessària per a possibilitar la utilització de naus i altres espais per part de la ciutadania.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran, Iván Sánchez Fabra – Arquitecte

Equip

Mario Súñer Díaz – Arquitecte / Dolors Feu – Enginyera tècnica agrícola i paisatgista

Promotor

BIMSA – Barcelona d’Infraestructures Municipals

Constructora

Construcciones y Servicios Faus

Estat del projecte

Construït

Data inici

2012

Data final

2015

Superfície total

18.700 m2

Premis

V Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic – Urbanització provisional Can Batlló
Una solució immediata, amb caràcter provisional però econòmica i de qualitat. / © Antonio Navarro Wijkmark

REPROGRAMANT UNA INFRAESTRUCTURA OBSOLETA

El recinte industrial de Can Batlló compta amb una superfície de 9 hectàrees al cor del barri de La Bordeta. Va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil l’any 1880. Pocs anys després, durant la Exposició Universal, ja comptava amb 30.000 fusos i 700 telers mecànics i ocupava més de 900 treballadors. Va ser, juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou (Espanya Industrial), un dels principals motor econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX.

Amb la crisi del tèxtil, la fàbrica es va transformar en un conjunt de magatzems i tallers llogats a més de 200 petites empreses transformant-se en una veritable ciutat dels oficis que es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.

Al tombant de segle, amb l’activitat del recinte en clara decadència i en plena efervescència immobiliària, s’engegà el procés de transformació del sector. El propi PGM de l’any 1976 ja el definia com una gran zona d’equipaments i espais verds dins d’un barri d’altíssima densitat i amb greus mancances d’aquest tipus d’espais. L’any 2008, s’aprovà el planejament i el projecte d’urbanització que havien de permetre el canvi, no obstant, la crisi immobiliària sobrevinguda frenà sobtadament i de manera indefinida el seu desenvolupament.

Finalment, després de 3 llargs anys de reivindicacions socials per tal d’engegar el canvi, una plataforma veïnal va accedir al recinte l’11 de juny de 2011 a les 11:00h, amb l’objectiu d’organitzar unes jornades lúdic-reivindicatives amb l’ànim d’iniciar, encara que fos pels seus propis mitjans, el procés de recuperació del sector cap al barri.

© Antonio Navarro Wijkmark
© Antonio Navarro Wijkmark

ESTAT PREVI, OBJECTIUS I ESTRATÈGIES PER AL CANVI

La proposta parteix d’un encàrrec municipal, conseqüència d’aquesta empenta ciutadana i en definir les actuacions provisionals que permetessin obrir el sector a la ciutat. Desenvolupar una proposta d’urbanisme tàctil, que tot i la manca de mitjans econòmics, aconseguís un canvi real i tangible del sector.

Tot i l’alt valor patrimonial del conjunt, l’estat previ del recinte no presentava les condicions de seguretat i accessibilitat requerides. Tanmateix, la urbanització del conjunt no estava preparada ni equipada, òbviament, per l’ús social i de lleure dels ciutadans.

La incertesa dels temps fa preveure que aquesta actuació poguis perdurar de manera indefinida i en conseqüència, moltes de les decisions i estratègies estan concebudes per ser durables, i fins i tot definitives, podent-se completar amb futures actuacions complementàries.

La voluntat de la proposta és definir un model alternatiu de desenvolupament del sector, adaptat a les circumstàncies econòmiques dels temps i prenent en consideració el paper transformador d'unes entitats i moviments veïnals altament proactius. Mario Súñer DíazArquitecte / Sostdirector del departament de Paisatge / Senior Associate

DEFININT EL NOU MODEL DE DESENVOLUPAMENT

La definició del nou model parteix d’una decisió inicial de no actuar a la totalitat de l’àmbit. Es defineix una estructura bàsica, funcionalment acabada, que pugui ser complementada posteriorment en funció de les circumstàncies i les necessitats.

Aquest model alternatiu és basa en:

– Plantejar una estructura de recorreguts basada en la xarxa de carrers preexistents. Aquesta es relaciona i connecta amb les diferents vessants del barri, reutilitzant les portes originals de la fàbrica, creant-ne de noves i generant petites places als accessos.

– Generar un sistema de parcel·les gràcies al traçat en malla dels recorreguts i a la incorporació de noves xarxes de serveis. Aquest sistema permet activar i reutilitzar les naus i espais exteriors, desenvolupant diverses iniciatives per mirar de suplir les mancances d’equipaments i espais lliures durant aquesta situació transitòria.

– Modificar la dinàmica de l’aigua d’aquest sector de gran superfície i altament impermeable. Potenciant la infiltració al terreny gràcies a la permeabilització de més 10.000 m² (25% de l’àmbit). Els punts baixos es converteixen en nous biòtops mitjançant la construcció de rases de retenció i infiltració de l’aigua d’escorrentia.

– Renaturalitzar aquest àmbit industrial altament inert en favor d’una millora de la biodiversitat aprofitant els espais permeabilitzats.

© Antonio Navarro Wijkmark
El gruix de les actuacions se centren en els carrers preexistents i els àmbits d'accés. Les solucions emprades prioritzen l'ús de sistemes constructius low-tech, de baix cost, i fomenten el reciclatge dels propis residus generats. Mario Súñer DíazArquitecte / Sostdirector del departament de Paisatge / Senior Associate
© Antonio Navarro Wijkmark
La nova urbanització potencia la dinàmica de l’aigua amb drenatge sostenible i inicia la renaturalització del recinte industrial. / © Antonio Navarro Wijkmark