menútancar
Edifici d’oficines a Gran Via, 159, a Can Batlló-Magòria

Un edifici que mitjançant la seva façana de làmines ceràmiques s'integra en l'antic recinte fabril de Can Batlló i mitiga l'efecte illa de calor.

Oficines Ó Building a Barcelona
Oficines Ó Building a Barcelona

Oficines Ó Building a Barcelona

L'edifici d'oficines O Building està localitzat en l'àmbit de l'antic recinte fabril de Ca Batlló, un dels focus més importants de desenvolupament de la ciutat de Barcelona en relació directa amb el districte econòmic del municipi de l'Hospitalet de Llobregat i importants eixos viaris com a Gran Via i Avinguda Carles III.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran, Albert Gil Margalef – Arquitecte

Equip

Meritxell Moyà Vilalta – Arquitecte / Antonio Duran Bautista – Arquitecte i BIM Manager / Marc Torrella Mayol – Arquitecte tècnic

Col·laboradors

STATIC Ingeniería – Enginyeria d'estructures, PGI Engineering – Enginyeria d'instal·lacions

Promotor

Green Clover Capital

Constructora

Promuobra, Proyectos y Obras

Estat del projecte

Construït

Data inici

2017

Data final

2019

Superfície total

32.776,50 m2
L’edifici es vincula amb l’entorn a través de la seva materialitat ceràmica. / © Antonio Navarro Wijkmark

UN EDIFICI AMB UNA CONNECTIVITAT CLAU

La volumetria de l’edifici diferencia un cos principal torre de dotze plantes, on se situa l’ús principal d’oficines; i un cos de planta baixa de gran altura lliure, on es duen a terme les diferents activitats comercials i que allibera part de la parcel·la oferint espai privat per a ús públic.

És aquest espai d’ús públic el que configura i articula la planta baixa de l’immoble, establint relacions a nivell per als vianants entre els eixos viaris d’Avinguda Carrilet, Gran Via i el que serà el futur parc del recinte de Can Batlló, on la ciutat preveu acollir equipaments públics com l’Escola de Mitjans Audiovisuals o el Nou Arxiu Central Municipal.

En planta baixa es desenvolupen diferents espais urbanitzats que relacionen l’arquitectura de l’edifici amb la ciutat de manera amable mitjançant parterres i vegetació alhora que es recupera mitjançant l’empedrat ceràmic la relació existent amb el projecte d’urbanització de tot el recinte de Can Batlló.

© Antonio Navarro Wijkmark

UNA FAÇANA VINCULADA AMB EL SEU ENTORN

L’envolupant diferència un sistema de façana ventilada amb revestiment de gres porcellànic de gran format i una protecció solar composta per una gelosia de làmines ceràmiques que conformen la imatge del conjunt. Diferenciant exigències concordes a orientacions, permetent el control de la incidència solar i assegurant la permeabilitat i visió des de l’interior, aquesta gelosia ceràmica rebleix una volumetria que s’escalona en les seves plantes superiors oferint a l’usuari terrasses privatives i espais de relació singulars amb vista que relacionen l’edifici amb el districte de Sants.

El conjunt de làmines ceràmiques, a més de ser el vincle amb l’entorn, és el principal sistema de control de la demanda energètica de l’edifici, reduint la repercussió d’incidència solar en orientacions sud, i sense comprometre la lògica compositiva dels diferents alçats.

L’edifici diferencia les zones comunes principals de vestíbul i sala polivalent, espais de gran altura lliure, on tant els acabats de revestiments verticals i horitzontals singularitzen espais on predominen la fusta i el gres porcellànic de gran format en contraposició amb la ceràmica exterior.

© Antonio Navarro Wijkmark

ESPAIS PER AL BENESTAR DE L'USUARI

Els espais de treball es conceben diàfans, amb una planta alliberada ocupant l’estructura únicament nucli i perímetre de façana; i amb una solució de façana homogènia que assegura el rendiment tèrmic i energètic de l’edifici a l’hora que dialoga amb l’entorn fabril.

Aquest entorn recull edificis existents que han estat rehabilitats recentment, com l’Escola de Mitjans Audiovisuals, o edificis que seran rehabilitats com el Nou Arxiu Central de la ciutat; conformant un llenguatge comú en l’edifici que té com a principal protagonista l’ús de la ceràmica en tots els seus matisos.

Es conceben la resta de sistemes de l’edifici amb l’objectiu de flexibilitzar el posterior ús i explotació de l’immoble. D’aquesta manera es fa una anàlisi exhaustiva sistemes d’acabats en les plantes oficines com el fals sostre per a fer viables possibles futures divisions.

En l’edifici es conceben sistemes constructius que asseguren la industrialització de les solucions darrere de la sostenibilitat del conjunt, permetent mitjançant el control de solucions i materials, obtenir una a certificació final LEED GOLD. Aquest control de materials s’inicia en la redacció de projecte i se supervisa en el transcurs de l’obra exigint un rigor tècnic en la petjada ecològica de l’edifici.

EN CONTÍNUA RELACIÓ AMB ELS ESPAIS EXTERIORS

La coberta del cos de planta baixa, així com els espais alliberats en accessos permeten establir zones enjardinades que, juntament amb les textures i materials utilitzats; asseguren la integració amb l’antic recinte fabril i la lògica urbana existent. En aquestes cobertes, principals espais de relació dels usuaris, es disposen grans parterres de vegetació component una cinquena façana de l’edifici vinculada directament amb els elements de vegetació exteriors a la parcel·la.

Acaben per completar la proposta els sistemes d’automatització i de gestió energètica de l’edifici, la implementació de la metodologia BIM durant totes les fases del cicle de vida de l’edifici incloent el seu manteniment; i una àmplia oferta de mobilitat per als usuaris amb una gran dotació d’aparcament per a bicicletes a l’interior i exterior de l’immoble.

Les cobertes. Espais principals de relació dels usuaris, estan en constant relació amb la vegetació. / © Antonio Navarro Wijkmark