menútancar
Institut d'Educació Secundària al carrer Jaume Vidal i Alcover, 17.

Elements constructius industrialitzats, estructura prefabricada i una organització senzilla i compacta per assolir un edifici amb una façana eficient de lames de colors que singularitza la seva imatge.

Institut Roseta Mauri a Reus
Institut Roseta Mauri a Reus

Institut Roseta Mauri a Reus

Elements constructius industrialitzats, estructura prefabricada i una organització senzilla i compacta per assolir un edifici econòmic a l’abast de l’administració pública. Aquest IES a Reus utilitza les seves façanes a partir de lames de colors per singularitzar la seva imatge i protegir les aules de la radiació solar.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran, Albert Gil Margalef, Iván Sánchez Fabra – Arquitecte

Equip

Carla Cadavid Izquierdo, Miriam Aranda, Matteo Lencioni, Oriol Vañó – Arquitecte / Carles Giner – Arquitecte tècnic

Col·laboradors

STATIC Ingeniería – Enginyeria d'estructures, Consulting Oficina Técnica Lluis J. Duart – Enginyeria d'instal·lacions

Constructora

M&J Gruas

Estat del projecte

Construït

Data inici

2010

Data final

2012

Superfície total

3.998 m2

Premis

IX Biennal Alejandro de la Sota – IES Roseta Mauri
© Jordi Surroca
© Jordi Surroca
© Jordi Surroca

Una escola en relació amb els seus espais lliures

El projecte per a l’Institut Roseta Mauri de Reus planteja un edifici de planta rectangular de 77,40 m x 16,50 m desenvolupat en tres plantes. El volum se situa en paral·lel al carrer Bernat Desclot, des de la qual s’accedirà a la cuina i a les pistes esportives. L’accés principal a l’institut es realitza des de la confluència de Bernat Desclot amb Jaume Vidal i Alcover. En aquesta cantonada, la més pròxima al centre urbà, el límit de la parcel·la es retira alliberant un àmbit públic cobert per un porxo que acull i protegeix l’accés al centre.

L’equipament s’allunya dels límits de la parcel·la, de tal manera que totes les dependències d’aquest estan en contacte amb espais lliures del propi centre. És a dir, les aules i altres dependències, mai tindran una relació visual directa respecte al carrer, relacionant-se amb l’espai a l’aire lliure de les pistes esportives i zones de joc, o bé, amb l’alienació d’arbres que separessin el centre del carrer Bernat Desclot.

© Jordi Surroca
© Jordi Surroca

Un edifici compacte

Així doncs l’Institut es planteja com un edifici compacte, amb una organització senzilla que permet estandarditzar els seus elements constructius i estructurals i que alhora minimitza la repercussió econòmica de les seves façanes.

L’orientació de l’edifici, amb les seves façanes principals donant a nord-est i sud-oest ens permet organitzar cada  planta a partir d’un corredor central al qual van obrint-se a banda i banda, les aules i dependències corresponents. Aquests tres corredors parteixen d’un vestíbul situat en un dels seus extrems, obert a tres altures i en el qual se situa l’accés principal. Aquest espai caracteritza l’edifici convertint-se en la seva principal zona de relació i interacció entre alumnes i professorat. Així mateix per a dotar d’il·luminació natural a cada corredor s’obren terrasses cap a l’exterior, usables també com a àrees d’estudi o descans.

Els tancaments de l’edifici, s’han resolt en formigó prefabricat, prestant molta atenció al control lumínic i acústic de les aules. Quant a la protecció solar s’ha disposat en cada planta, a manera de *brise *soleil un sistema de làmines orientables d’ala ampla lacades alternativament en plata i groc. Aquest sistema només queda interromput per l’aparició de les terrasses que s’emmarquen en grisa a manera de finestres a gran escala.

© Jordi Surroca
© Jordi Surroca
© Jordi Surroca