El Campus Universitari DIAGONAL-BESÓS de la Universitat Politècnica de Barcelona està situat al costat de l’àrea del Fòrum, entre el carrer Taulat i la Ronda Litoral i està destinat a albergar en el futur la totalitat de les instal·lacions de la llicenciatura en Enginyeria Industrial i Innovació, comprenent la totalitat de les zones de direcció i professorat, els aularis, les aèries de recerca i els laboratoris.

El Campus es desenvolupa a partir d’un esquema urbanístic que pren com a model a la ciutat com a forma d’assentament i, per tant, al carrer com a eix vertebrador del conjunt. L’elecció d’un model urbà, enfront d’altres models més arquitectònics, com alguns campus holandesos i alemanys, o paisatgístics, com alguns campus nord-americans, té sentit en un clima i en una cultura com la nostra, que propicia el passeig i la trobada en àmbits a l’aire lliure com el carrer, la plaça etc. Aquest esquema urbanístic entén el Campus com un conjunt d’edificis d’escala mitjana que fragmenten el programa en unitats econòmicament assumibles per a la seva construcció. El Pla prefigura així mateix la volumetria final d’aquests, determinant per a cadascun d’ells dues altures. Els que donen al carrer Taulat serien de PB+7 i PB+3 mentre que els que donen a la Ronda serien de PB+5 i PB+3, donant sempre el volum d’altura inferior cap a l’eix central del Campus. El nostre projecte desenvolupa dos d’aquests edificis: el C, recolzat al carrer Taulat i l’I, que dóna cap a la Ronda Litoral, tots dos destinats a albergar àrees de recerca i formats fonamentalment per aules, laboratoris i despatxos.

Encara que la volumetria de tots dos era específicament diferent, decidim homogenizar la proposta organitzant tots dos edificis a partir d’una idèntica seqüència de crugies: una central per a accessos i serveis i dos laterals de diferent amplària; la menor per a despatxos i la major per a laboratoris. En l’edifici C la seqüència se situa perpendicularment al carrer, mentre que en l’edifici I se situa en paral·lel, la qual cosa permet incorporar a l’edifici una crugia més, separant-la de les altres mitjançant un pati que la il·lumina i ventila. Els edificis se situen a banda i banda del carrer per als vianants que vertebra el conjunt i s’accedeix a ells directament des d’ella. L’accés a cada edifici es realitza des d’un porxo que protegeix l’entrada. A l’interior i gràcies a l’escalonament dels edificis, es defineixen unes terrasses que, abocades sobre el carrer central es converteixen en zones de trobada per als usuaris aprofitant la bondat del clima, l’interès de les vistes i la centralitat de la seva ubicació.

Una vegada establert l’ordre funcional dels edificis es va buscar un sistema de tancament homogeni que fos capaç de resoldre no sols l’aïllament sinó també l’estructura. Per a això dissenyem una façana estructural que es resol mitjançant pilars de formigó prefabricat que, per la seva forma i disposició, actuen així mateix com a protecció solar. El tancament, de vidre i alumini, se situa retardat de manera que genera una zona intersticial en ombra i ventilada. La seriació de les costelles estructurals permet una divisió interior de gran versatilitat i fàcilment adaptable a les possibles modificacions de programa que amb el temps es puguin produir. Aquest sistema de tancament estructural s’utilitza en les façanes més llargues dels volums, que són òbviament les portants. En els testers, no obstant això, s’opta per un tancament en plaques de formigó prefabricat, obrint-se únicament en planta baixa per a generar les entrades a l’edifici, tant les principals, al passeig central, com les secundàries i de servei, donant als carrers Taulat i Ronda. Els patis interiors es com a façanes estructurals i permeten a l’edifici descendir una planta més cap al subsòl, per a situar allí algun dels usos més complexos.