Entorn dels Jardins de Màlaga
L'ordenació permet recuperar un interior d'illa amb una zona verda i un nou equipament.
Una escola bressol dins un interior d’illa de l’eixample de Barcelona, fruït de la reordenació d’una parcel·la privada annexa als jardins de Málaga. Un petit edifici de dues plantes amb un decalatge estructural que genera dos grans vols, un d’accés i un de protecció solar per el pati de jocs. La sobrietat dels materials exteriors contrasta amb la calidesa i colors dels materials interiors. Un edifici que confon visualment l’interior i l’exterior alhora que acull i protegeix als seus petits habitants.


L’àmbit se situa a l’interior de l’illa delimitada pels carrers Nicaragua, Berlín, Numància i l’avinguda de Josep Tarradellas. Aquesta illa té una mida més gran que les estàndard de l’Eixample. Originalment estava travessada pel mig per l’antic carrer Robrenyo: la seva traça, però, s’ha integrat en els Jardins de Màlaga, una zona verda que ocupa una part de l’interior de l’illa i que està oberta al carrer Nicaragua. La proposta consisteix en el manteniment de la zona verda existent i la creació d’un nou equipament educatiu a la zona dels jardins més propera al carrer Berlín.
Aquest projecte de reordenació va determinar l’assignació d’un petit solar per a la construcció d’una llar d’infants. La parcel·la, de forma rectangular, s’adossava per un dels seus costats llargs a la mitgera d’un dels edificis que tancaven la illa, donant el costat oposat façana cap als jardins.


L’escassa superfície de terreny disponible impedia desenvolupar el programa en una sola planta, com hagués estat desitjable, per la qual cosa es va optar per organitzar-lo en dues plantes, permetent així orientar cap al sud totes les aules. L’òbvia necessitat de patis d’esbarjo i els seus corresponents porxos en tots dos nivells es va solucionar amb un decalatge de la secció.
L’accés a les aules en les dues plantes es va organitzar mitjançant un ample passadís, il·luminat a través d’un pati adossat a la mitgera. L’entrada, situada en un dels extrems, es va protegir mitjançant un altre desplaçament del volum superior, generant un gran vol sobre l’accés.


El joc de volums i geometries imposat a l’edifici per l’escassetat de la parcel·la es va matisar amb una certa parquedat en l’elecció de materials, optant pel formigó armat en els elements estructurals i de tancament en les cares menys assolellades i per la planxa metàl·lica, tant opaca com encunyada, en les més assolellades.
A l’interior es va modificar aquesta actitud monolítica introduint materials de gran qualitat tàctil com la fusta o el cautxú i ampliant la paleta cromàtica. La voluntària opacitat dels seus tancaments així com la frondosa vegetació del jardí exterior i la dels seus patis interiors, protegiran aquest petit edifici de la seva forta exposició a l’entorn urbà.
