menútancar
Escola Bressol El Fil a Barcelona

Escola Bressol als jardins de Màlaga.

Escola Bressol El Fil a Barcelona
Escola Bressol El Fil a Barcelona

Escola Bressol El Fil a Barcelona

Una escola bressol dins un interior d’illa de l’eixample de Barcelona, fruït de la reordenació d’una parcel·la privada annexa als jardins de Málaga. Un petit edifici de dues plantes amb un decalatge estructural que genera dos grans vols, un d’accés i un de protecció solar per el pati de jocs. La sobrietat dels materials exteriors contrasta amb la calidesa i colors dels materials interiors. Un edifici que confon visualment l’interior i l’exterior alhora que acull i protegeix als seus petits habitants.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Goretti Guillén, Laura Quintana Fernàndez, Arantxa Manrique – Arquitecte / Diana Calicó Soler, Elisabeth Torregrosa Avilés – Arquitecte tècnic / Francesc Parera – Delineant

Col·laboradors

STATIC Ingeniería – Enginyeria d'estructures, Urbans TBA – Enginyeria d'instal·lacions

Promotor

Consorci d’Educació de Barcelona

Ubicació

Constructora

CGN – Constructora Gómez Núñez, Construc Green

Estat del projecte

Construït

Data inici

2008

Data final

2010

Superfície total

745 m2
© Jordi Surroca
© Jordi Surroca

La reordenació dels Jardins de Màlaga, situats a l’interior de la illa delimitada pels carrers Nicaragua, Berlín, Numància i l’Avinguda Josep Tarradelles de Barcelona, va determinar l’assignació d’un petit solar per a la construcció d’un equipament educatiu, en concret una guarderia. La parcel·la, de forma rectangular, s’adossava per un dels seus costats llargs a la mitgera d’un dels edificis que tancaven la illa, donant el costat oposat façana cap als jardins.

© Jordi Surroca
© Jordi Surroca

L’escassa superfície de terreny disponible impedia desenvolupar el programa en una sola planta, com hagués estat desitjable, per la qual cosa es va optar per organitzar-lo en dues plantes, permetent així orientar cap al sud totes les aules. L’òbvia necessitat de patis d’esbarjo i els seus corresponents porxos en tots dos nivells es va solucionar amb un decalatge de la secció. L’accés a les aules en les dues plantes es va organitzar mitjançant un ample passadís, il·luminat a través d’un pati adossat a la mitgera. L’entrada, situada en un dels extrems, es va protegir mitjançant un altre desplaçament del volum superior, generant un gran vol sobre l’accés.

© Jordi Surroca
© Jordi Surroca

El joc de volums i geometries imposat a l’edifici per l’escassetat de la parcel·la es va matisar amb una certa parquedat en l’elecció de materials, optant pel formigó armat en els elements estructurals i de tancament en les cares menys assolellades i per la planxa metàl·lica, tant opaca com encunyada, en les més assolellades. A l’interior es va modificar aquesta actitud monolítica introduint materials de gran qualitat tàctil com la fusta o el cautxú i ampliant la paleta cromàtica. La voluntària opacitat dels seus tancaments així com la frondosa vegetació del jardí exterior i la dels seus patis interiors, protegiran aquest petit edifici de la seva forta exposició a l’entorn urbà.

© Jordi Surroca
© Jordi Surroca