menútancar
Universitat Corporativa de Telefónica al Parc de Belloch

Una perfecta combinació d'arquitectura, tecnologia i paisatge al servei de la formació i l'aprenentatge.

Universitas Telefónica a La Roca de Vallès
Universitas Telefónica a La Roca de Vallès

Universitas Telefónica a La Roca de Vallès

Campus per a la Universitat Corporativa de Telefónica al parc de Belloch, producte de la rehabilitació, reforma i ampliació de les antigues escoles Belloch. El projecte ha adequat l’antic col.legi al seu nou ús i n’ha ampliat la seva zona de residència, adaptant-se i gaudint del seu gran entorn natural.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Albert Gil Margalef, Carla Cadavid Izquierdo, Miriam Aranda – Arquitecte / Javier Zaldívar – Arquitecte i paisatgista / Diana Calicó Soler – Arquitecte tècnic / Elena Mostazo – Enginyera tècnica agrícola i paisatgista

Col·laboradors

STATIC Ingeniería – Enginyeria d'estructures, Antonio Merino – Enginyeria d'instal·lacions, G3 – Arquitectes tècnics

Promotor

Parc de Belloch

Constructora

Proinosa

Estat del projecte

Construït

Data inici

2006

Data final

2009

Superfície total

20.000 m2

El Parc de Belloch és una propietat de 122 hectàrees situada sobre un pujol, en el terme municipal de la Roca del Vallès a la qual s’accedeix des de la carretera que uneix Granollers amb Sant Celoni. La major part de la finca està composta per un ric mosaic de boscos d’alzines i pins i camps de cultiu de característiques similars a quants podem trobar en els seus voltants i, en general, en la resta de la comarca del Vallès.

En els anys seixanta, en la part més alta del pujol, Caixa de Barcelona, propietària en aquells moment dels terrenys, va construir les antigues escoles Belloch dins del marc de les seves obres de caràcter social. L’edifici, de 18.000 m² projectat per l’arquitecte Manuel Baldrich i Tubau (Barcelona, 1911-1966) autor així mateix de les Llars Mundet i la Piscina Sant Jordi de Barcelona, és d’estil tard racionalista amb reminiscències nòrdiques i en ell van treballar, així mateix, artistes plàstics de gran renom en aquell moment com Josep Mª Subirachs o Arlette Martí.

© José Hevia

El conjunt conserva esplèndidament el caràcter de l’època en què es va construir gràcies al bon estat dels materials amb els quals es va treballar i a la qualitat dels espais que es van dissenyar. L’amplitud justa de passadissos i distribuïdors, el desenvolupament de les escales, la nitidesa de la llum natural, el sistema de pèrgoles exteriors que uneix els edificis, sense oblidar les fluides relacions entre interior i exterior, defineixen l’atmosfera del lloc i li imprimeixen un caràcter inconfusible. Parc de Belloch es va convertir a mitjans dels setanta en una institució de gran notorietat pedagògica i social, exemplar per les seves instal·lacions, arribant a albergar 1.200 alumnes i a més de 200 docents. Una part de la finca es va dedicar a l’explotació frutícola, mantenint-se la resta com a zona boscosa.

© José Hevia

Al 2002 la finca va ser adquirida per Parc de Belloch, S.L., una filial de Santa & Cole Edicions de Disseny, S.A qui a partir d’aquest moment procedeix a implantar les seves oficines centrals en part dels edificis antics, així com a la recuperació d’antigues zones de cultiu abandonades per al desenvolupament de vivers en els quals produir arbres ornamentals.

L’any 2006 rebem l’encàrrec per part de Parc de Belloch de desenvolupar en la resta dels edificis del conjunt el projecte d’un Campus per a la Universitat Corporativa de Telefònica (UCT) en el qual aquesta pogués desenvolupar els seus programes de formació continuada per a alts directius. Donada l’amplitud del programa, 180 habitacions, 20 sales per a seminaris, restaurant, cafeteria i salons, es va optar per, a part de reutilitzar tres dels edificis existents, mantenint el seu ús original (pavelló d’aules, edifici de menjadors i cuines i antiga residència) construir un nou edifici destinat a acollir l’accés principal i les habitacions.

© José Hevia

Aquest nou edifici es va situar en l’antiga zona de serveis del conjunt, en el límit entre el campus i la zona forestal confrontant. Es garantia així el manteniment de la imatge del conjunt ideat per Baldrich i al mateix temps en girar el conjunt cap al paisatge s’oferia una nova imatge exterior. La geometria en planta del nou edifici prové precisament d’aquesta condició de límit entre l’espai construït, al qual es connecta i la zona forestal cap a la qual s’orienta. Així, l’edifici recull les traces ortogonals del campus i alhora s’obre al paisatge circumdant i a les millors orientacions amb una disposició panòptica de les habitacions.

Aquest nou edifici juntament amb una intervenció estructural en l’edifici de residència existent permet generar un gran espai comú en planta baixa que relaciona l’aulari amb la residència i que es converteix en el gran saló del conjunt, moblat per a fomentar la interrelació dels habitants, un dels objectius principals de la UCT.

© José Hevia
© José Hevia

L’altura total del nou edifici s’iguala al de l’edifici antic mantenint la coronació unitària del campus i assegurant així que no es produeixi un fort impacte visual. En les façanes busquem barrejar tecnologies i tècniques constructives contemporànies amb materials naturals que relacionin l’edifici amb el lloc. Les façanes del nou edifici s’han revestit amb panells prefabricats d’acer lacat, vidre i “U-Glass”. Aquelles que s’enfronten directament al paisatge s’han recobert amb un entramat irregular de taulons de fusta que té per objecte dotar a l’edifici d’una textura vegetal superficial que el mimetitzi amb els boscos confrontants.

© José Hevia
© José Hevia

La intervenció en els edificis existents parteix del respecte a l’arquitectura de Baldrich, mantenint les façanes i les composicions que dibuixen les seves fusteries. Interiorment s’adapta la seva distribució a l’ús i la tecnologia requerida per la Universitat.

La intervenció es finalitza amb l’adequació dels espais exteriors del campus que es completen vegetant els antics espais d’esbarjo i restaurant la resta de jardins mantenint tot el repertori de patis, espais arbrats, zones verdes, fonts ornamentals i arbredes que juntament amb l’arquitectura de Baldrich caracteritzen el Parc Central de Belloch, obtenint un lloc que destil·la una perfecta combinació d’arquitectura, tecnologia i paisatge al servei de la formació, l’aprenentatge i les relacions humanes.

© José Hevia
© José Hevia