El projecte es desenvolupa a partir de la divisió del programa funcional de l’Institut en dues parts segregades: un edifici de planta baixa més dos, on es situen les aules, les zones d’administració, despatxos de professorat i biblioteca i un segon edifici d’una sola planta que agrupa la zona de cuina i menjador i el gimnàs amb els seus vestuaris. Aquest segon edifici participa més directament dels patis i es comunica amb el primer mitjançant un porxo que permet un accés protegit de la pluja.

L’edifici es situa seguint l’orientació Nord-Sud, de manera que cap de les seves façanes principals doni cap a l’autovia B-23 per a minimitzar el seu impacte acústic. Les seves façanes principals s’orienten a Nord i a Sud, col·locant el major nombre d’aules a Nord per a evitar les molèsties de l’assolellament i l’enlluernament. En aquesta posició, l’edifici s’alinea amb el carrer Menéndez Pelayo, generant en una certa manera una prolongació de la seva rambla arbrada. L’accés principal se situa, precisament, a la cantonada entre Menéndez Pelayo i Felipe Canallas. En aquesta confluència, l’edifici principal es recula generant un eixamplament en l’àmbit d’entrada per a remarcar i afavorir l’accés.

L’estructura és de pilars i lloses de formigó prefabricats. Quant a les façanes, les de planta baixa són de panells de formigó prefabricat mentre que les de les plantes superiors són façanes ventilades de panells d’acer galvanitzat i lacat. Les làmines de protecció solar, són d’alumini extrusionat i perforat. La planta baixa i els interiors es pinten de groc en contrast amb el gris de l’acer de les plantes altes i les làmines. Als patis es van plantar Koelreuterias i Parkinsonias, les flors dels quals també són grogues.