Hotel SB Win a Sant Feliu de Llobregat
Un hotel contemporani amb esperit urbà que s'integra a la ciutat com a part de la seva transformació i converteix la façana en un símbol de la seva identitat
El disseny de la residència suscita una vida saludable en contacte amb la natura, amb unes habitacions dissenyades per aprofitar les vistes a Montserrat, complementades d'uns espais interiors comuns lluminosos i accessibles que fomenten la relació entre els seus usuaris, i un espai exterior articulat mitjançant la configuració d'un gran jardí central que genera un recorregut per fer passejos a l'aire lliure.
La residència s’ubica en una nova àrea residencial als afores del nucli de Manresa, situada en un emplaçament en contacte amb espais naturals que el projecte busca potenciar.
L’edifici es resol en un volum compacte amb forma de «L», que s’organitza en una planta baixa relacionada amb els espais exteriors de la parcel·la i sis plantes d’habitacions i terrasses. Aquesta disposició volumètrica, que és definida pel planejament vigent, allibera un ampli espai de la parcel·la que es dissenya com un gran jardí central.


La relació entre l’edifici i els espais exteriors s’emfatitza en planta baixa, mitjançant un gran espai cobert que actua com a porxo d’accés a l’edifici. Aquest gran àmbit en ombra genera un refugi climàtic i permet una arribada coberta a la residència a través d’un recorregut en contacte amb el jardí central. Tenint en compte les possibles necessitats dels diferents usuaris, s’afavoreix una entrada còmoda i accessible al centre tant a peu com amb vehicle.
El projecte busca ser comprensible per a tothom, gràcies a una arquitectura coherent, de lectura fàcil per l’usuari i molt senyalitzada. Amb aquesta intenció, es propicia una comprensió fàcil de les circulacions de l’edifici. El gran porxo d’accés es marca de manera intuïtiva a través d’un canvi de color i textura a la façana de la primera planta.


La distribució de la residència compte amb una planta baixa que alberga els usos més públics, com despatxos directius, àrees mèdiques i de rehabilitació i sales de visita; per una altra banda, les plantes superiors es destinen als programes més privats, com són les habitacions, menjadors i sales d’estar o de descans.
Les plantes tipus ubiquen els espais comuns a la intersecció dels dos blocs, obtenint unes condicions lumíniques òptimes i molt bones vistes a l’entorn. A partir d’aquest espai central es distribueixen les habitacions, que compten amb vistes al jardí central i Montserrat, o bé a l’edifici històric de Can Vinyes, situat sobre un petit turó. Els nuclis de comunicació verticals se situen entre les zones comunes i els espais privats, optimitzant els recorreguts i facilitant l’orientació dels residents i el control per part del personal de la residència.
Finalment, les habitacions s’han dissenyat per millorar les condicions requerides per normativa, amb l’objectiu de promoure el confort dels usuaris. Per aquest motiu s’han desenvolupat unes habitacions més grans del que és habitual i amb unes característiques d’il·luminació i ventilació idònies, molt superiors a les indicades per la normativa.

La col·locació i dimensió de les finestres ha sigut clau per la configuració de l’habitació, partint de l’experiència de l’usuari. És per aquest motiu pel qual el gran finestral és el protagonista de totes les habitacions i està dissenyat per poder oferir vistes a l’exterior inclús des del llit, fomentant el benestar dels usuaris amb mobilitat reduïda.
La façana es resol amb un sistema modular que parteix d’aquest gran finestral. Per la regularitat programàtica de l’edifici es proposa un joc amb les finestres a portell, trencant així la verticalitat de la façana. La seva configuració es modula de manera diferent emfatitzant les zones centrals i més públiques de l’edifici, com són les sales d’estar o menjadors, oferint millors condicions lumíniques en aquests espais.

El projecte s’ha desenvolupat tenint en compte la importància de comptar amb espais exteriors de qualitat i en contacte amb la vegetació. Per aquest motiu l’edifici no només es centra en la creació d’un jardí terapèutic central, sinó que defineix aquest jardí a través de la configuració de varis espais diferenciats.
Aquest espai exterior s’ha pensat per afavorir els cinc sentits: l’olfacte a través dels diferents aromes del jardí, la vista amb les textures i colors, el tacte amb les sensacions de calor o frescor de l’aire humit o l’oïda gràcies al brunzit dels insectes pol·linitzadors.
Per crear aquests espais, el jardí incorpora dos murs de pedra seca preexistents a la parcel·la, revaloritzant el passat del lloc. Aquests murs típics de la zona s’utilitzaven com sistemes de contenció per donar solució al gran desnivell del solar. Després de la intervenció es mantenen en forma i funció pel disseny del jardí, creant espais a diferents cotes que donen respostes a diferents usos i conformen el gran jardí exterior.


Un recorregut estimulant dissenyat per donar passejos a l’aire lliure a través del jardí central, com a camí dels sentits. Al llarg d’aquest recorregut circular es van formant petits espais de descans que faciliten la relació i incentiven la comunicació entre les persones, relacionant-se amb arbres de diferents espècies, la majoria d’ells caducs, que milloren les condicions ambientals d’aquests espais.

El jardí de les fragàncies/aromes és una de les peces centrals del jardí exterior. Consisteix en una plantació ordenada de vegetació arbustiva aromàtica, que s’agrupa per espècies conformant un «oloretum». Les plantacions es disposen en superfícies lleugerament inclinades cap a un punt més baix, oferint noves perspectives al jardí des dels camins i les zones de descans. A més, aquesta zona més deprimida permet recollir les aigües d’escorrentia superficial i acumular-les per una filtració natural en el terreny mitjançant sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS). D’aquesta manera es defineix un altre espai singular amb plantacions pròpies de les zones humides, ampliant la dinàmica natural de jardí i promovent la biodiversitat.
Un gran prat verd es dissenya com un clar en el bosc, situat entre els arbres del seu perímetre i la mateixa façana de l’edifici. És un prat verd amb vegetació entapissant i certa floració que s’eleva sobre el nivell dels camins, generant un espai diàfan en el qual albergar activitats a l’aire lliure.
El jardí de les flors compte amb una geometria més complexa, amb certs pendents i talussos que permeten l’adaptació topogràfica en els límits de la parcel·la. Aquest pendent el converteix en un espai no accessible, però d’important impacte visual pels usuaris. A la seva plantació es potencien els colors vius i canviants en el transcurs de l’any, amb floracions alternes i variades, que amplifiquen el caràcter viu i dinàmic del jardí.