menútancar
Parc sobre la cobertura de la C-32 a Tiana-Montgat

Un nou passeig, reflex de la traça de l'autopista, que superposa una infraestructura verda sobre una infraestructura viària connectant els municipis de Tiana i Montgat.

Parc del Tramvia a Tiana-Montgat
Parc del Tramvia a Tiana-Montgat

Parc del Tramvia a Tiana-Montgat

El Parc del Tramvia està situat sobre el tram cobert de l'autovia Tiana – Montgat i té una superfície aproximada d'uns 60.000 m², una longitud aproximada de 850 metres i una amplària de 30 metres. Aquest ve a cosir l'àrea afectada pel desdoblament de l'autopista C-32, un tram soterrat construït en ocasió de les Olimpíades de 1992 que travessa Montgat, Tiana, Badalona i Santa Coloma de Gramanet.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Iván Sánchez Fabra – Arquitecte / Teresa Galí-Izard – Enginyer tècnic agrícola

Promotor

AMB – Àrea Metropolitana de Barcelona, Ministerio de Fomento de España

Constructora

Copcisa

Estat del projecte

Construït

Data inici

1999

Data final

2001

Superfície total

60.000 m2
© Jordi Surroca

La reestructuració de la mobilitat en l’àrea metropolitana de Barcelona arran dels jocs olímpics de 1992 va impulsar el desdoblament de l’autopista C-32 des de Mongat fins a Barcelona per a connectar-la a través d’un nou ramal amb el nus viari de la Trinitat i des d’allí amb les rondes. Aquest nou tram, denominat B-20, travessava fins a arribar a Barcelona els municipis de Mongat, Tiana, Badalona i Santa Coloma de Gramanet. La particular topografia de la comarca del Maresme i una certa conscienciació mediambiental va aconsellar, amb bon criteri, soterrar alguns trams de l’autopista. No obstant això la urgència en la seva construcció va induir a executar l’obra a cel obert, en comptes d’amb tuneladora, construint-se un calaix que posteriorment havia de cobrir-se amb terra. D’altra banda, l’escassa economia amb la qual es va afrontar el treball va reduir la profunditat a la qual havia de soterrar-se, per la qual cosa el calaix va aflorar en superfície en alguns trams i, per si no fos prou, es va reduir el valor de les càrregues que havia de suportar, per la qual cosa havia de disminuir-se el volum de terres que podia col·locar-se damunt amb l’objectiu de reforestar la zona.

El parc es construeix no sols sobre el túnel sinó sobre la totalitat de l'àrea expropiada, d'uns 60.000 m²; el projecte no pretén emmascarar la traça de l'autopista, sinó que busca dignificar la seva petjada en el territori.

El projecte que realitzem tenia com a objecte resoldre l’impacte de la infraestructura viària, retornar la continuïtat al territori i construir un parc no sols sobre el túnel de 850 m de longitud, sinó sobre la totalitat de l’àrea expropiada per a la seva construcció, d’uns 60.000 m². Lluny d’emmascarar la traça de l’autopista, el nostre treball va buscar dignificar la seva petjada en el territori, proposant un passeig al llarg de l’estructura que acompanyés l’operació de revegetació de l’entorn. Aquest passeig s’organitza en dos nivells: un pavimentat, pensat com a recorregut per a vianants i ciclistes, i un altre de gespa, com un gran prat longitudinal, pensat per al joc i el pícnic. El recorregut per a vianants es materialitza amb una franja d’asfalt de 5,60 m d’ample, pintada en escaquer groc i blau i una franja de formigó imprès de 4 m d’ample, que es desdoblega per a resoldre el desnivell entre totes dues franges, una horitzontal i un talús variable per a evitar la transmissió de càrregues puntuals sobre el calaix. El prat es formalitza com una cinta de gespa de 21,60 m d’ample, que s’ondula adaptant-se a la topografia original. Sobre la cinta de gespa se situen algunes masses d’arbres de flor. Entre la traça i els límits de l’expropiació es proposa una replantació de bosc amb espècies autòctones.

© Jordi Surroca
Plantació de Jacaranda mimosifolia. / © Jordi Surroca
Detall del contacte del bosc amb la plantació d'arbres de flor. / © Jordi Surroca
Plantació d'arbres de flor. / © Jordi Surroca
Els terminis i el pressupost en la construcció del túnel van portar a utilitzar un calaix en comptes de tuneladora i a reduir la profunditat del soterrament, la qual cosa disminuïa el volum de terres que podia emprar-se per a reforestar la zona. / © Jordi Surroca