menútancar
Modificació puntual del pla General Metropolità a la illa de l’entorn de l’estació de Rodalies

Una nova centralitat d'usos mixtos al voltant d'un node de transport.

Ordenació de l’illa Gallina Blanca a Sant Joan Despí
Ordenació de l’illa Gallina Blanca a Sant Joan Despí

Ordenació de l’illa Gallina Blanca a Sant Joan Despí

El nou desenvolupament aprofita la seva localització al costat de l’estació de rodalies per crear un nou punt de centralitat terciaria i d’habitatge i reconnectar el centre del municipi amb els seus barris.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Ronda Quetglas Aragay – Arquitecte / Abel Porcar Badal – Arquitecte i urbanista

Promotor

Agrolimen

Estat del projecte

Aprovat inicialment

Data inici

2020

Ús principal

Residencial / Terciari / Hoteler

Superfície total

48.895 m2

Superfície sostre

91.584 m2

Nombre habitatges

397

L'ILLA GALLINA BLANCA

Com en altres nuclis del Baix Llobregat, el traçat del ferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei (1854) i, més concretament, la col·locació de la nova estació, havia de suposar tard o d’hora per a Sant Joan Despí el desplaçament del seu centre.

Si fins a aquell moment el nucli urbà s’havia anat desenvolupant al llarg del Camí Reial de Madrid a Barcelona, integrat com a carrer major, la línia del ferrocarril es va dibuixar paral·lela a aquesta via i als afores de la població.

La plaça de l’estació reunia totes les condicions per a configurar-se com a nou centre urbà, unit a l’antic a través de l’eix del passeig Canalies. Identificant la importància estratègica d’aquest emplaçament privilegiat per la seva màxima accessibilitat i visibilitat, Gallina Blanca va triar el punt més pròxim de l’altre costat de la via per col·locar les seves instal·lacions (1955).

La fàbrica de Gallina Blanca, primera a creuar la línia del tren. / © ICGC

UN LLOC PRIVILEGIAT

No obstant això, l’eix d’activitat que representava el ferrocarril també significava una barrera en el territori i va empènyer els creixements urbans en altres direccions. Assumint aquesta situació, el Pla Comarcal de 1953 va assignar als terrenys de la Fontsanta, a llevant de la via, l’ús industrial. Tampoc els posteriors creixements urbans d’aquesta part de la ciutat, entre els anys 1960 i 1990, que van donar lloc als barris dels Plans, del Pla del Vent-Torreblanca i de Sant Joan (on se situa TV3), van aconseguir resoldre aquest aspecte i van quedar completament deslligats del centre.

Si bé durant anys el polígon de la Fontsanta, encapçalat per la fàbrica de Gallina Blanca, va constituir un important motor econòmic, l’absència de connexió directa amb l’estació va fer créixer al polígon d’esquena al tren, relegant-lo a un segon pla i convertint l’illa Gallina Blanca en un espai residual.

Malgrat tot, el lloc manté les virtuts que tenia en el moment de la implantació de la fàbrica, reforçades ara pel creixement del municipi i de la metròpolis, i la transformació de la illa de Gallina Blanca mitjançant una Modificació del Pla General Metropolità ha de convertir-les en oportunitat.

La nova estació intermodal i la configuració de la nova plaça central a l'altre costat de les vies reforcen la connexió del centre i els barris. / © SBDA

LA PROPOSTA: CONNEXIÓ, CENTRALITAT I ACCESSIBILITAT

La transformació de la illa de Gallina Blanca implica la creació d’un nou pas a cota de carrer sota la via del ferrocarril des de la plaça de l’estació i l’obertura d’aquest recinte tancat de prop de 50 hectàrees, per a convertir-lo en un espai permeable que doni continuïtat als teixits veïns, establint així una connexió natural entre el passeig Canalies i l’avinguda Barcelona o, cosa que és el mateix, entre el centre i els barris de l’altre costat de la via.

El nou eix s’estableix a dins de l’àmbit en forma de gran espai públic equipat -la nova plaça de l’estació- central, de mesura generosa i receptor dels principals recorreguts per als vianants provinents dels barris de llevant. Aquesta plaça estructura al seu voltant una ordenació d’usos mixtos que, superant el model vigent monofuncional d’ús industrial, barreja habitatge lliure i protegit, equipaments comunitaris, comerç, oficines i altres activitats econòmiques, amb la nova seu d’Agrolimen com a locomotora.

El nou pas sota la via del ferrocarril constitueix una prolongació natural del passeig Canalies i enllaça el centre amb els barris de llevant. / © SBDA

REFORÇANT LA MOBILITAT SOSTENIBLE

Aquest nou punt d’activitat d’usos mixtos ha de secundar-se en una estació intermodal que integri les ja existents línies de Rodalies, tramvia, autobús i la futura arribada de la línia 3 de metro, i prioritzi l’accés directe de vianants i de bicicletes des de tots dos costats de la línia ferroviària. La reforma de l’estació de Rodalies, situant-la adjacent al pas inferior i en posició simètrica respecte a les vies, eliminarà la seva condició actual de cara i esquena, millorarà la seva accessibilitat i reforçarà la connectivitat del nou pas.

La proposta culmina un intent ja existent per part de l’Ajuntament de relligar el centre i els barris dels Plans i Sant Joan utilitzant l’eix de l’avinguda Barcelona i el parc de la Fontsanta, convertint l’avinguda en eix cívic a través de la implantació d’habitatge, terciari i equipaments. Si bé aquesta estratègia ha començat a generar una connexió entre Sant Joan Despí i els seus barris, és solament ara, amb la creació d’un eix potent que prolongui el passeig Canalies, incorpori l’estació de Rodalies i la converteixi en nucli d’un punt d’activitat, que aquest eix podrà cosir la estructura urbana de la ciutat i consolidar el seu nou centre.

El projecte pren com a referència experiències desenvolupades en altres ciutats que han transformat estacions de transport públic d’infraestructura fixa en centres d’activitat, al voltant dels quals es promou la densificació amb creixements urbans mixtos que permeten minimitzar els desplaçaments motoritzats, concentrar les activitats en punts estratègics de les ciutats i aprofitar al màxim la infraestructura de transport públic que dóna ràpida accessibilitat a la resta de la metròpoli.

 

La nova plaça de l’estació, prolongació natural del passeig Canalies a través del pas previst per sota de les vies. / © SBDA