L’edifici havia estat dissenyat i concebut com a central tècnica de Telefònica en la nova Vila Olímpica. El conjunt estava format per dos volums independents —un d’el·líptic i un de prismàtic— connectats mitjançant un pont que travessa la via pública. L’edifici té dues plantes soterrades una planta primera dividida en dos, que ocupa la petjada de cada edifici i una planta segona que ocupa la totalitat de la parcel·la i comunica els dos nuclis dels edificis. L’estructura, robusta i pensada per a usos tecnològics, constituïa un bon punt de partida per a la seva transformació funcional.

La proposta respon principalment a l’aprofitament d’un edifici realitzant un canvi d’ús: de centre tècnic i administratiu, a edifici residencial amb 32 habitatges, dels quals 12 son habitatge protegit. El projecte Bonavista Bridge planteja una rehabilitació integral a partir del manteniment de l’estructura i del màxim reaprofitament dels materials i recursos de l’edifici.

La incorporació del nou programa residencial es planteja com una oportunitat per donar una segona vida a l’edifici, generant nous habitatges per a la ciutat i una nova manera de interactuar amb l’espai públic. L’actuació transforma de manera significativa la relació de l’edifici amb l’espai públic. A través d’una planta baixa palafitica s’aconsegueix alliberar els espais en contacte amb el carrer amb l’objectiu d’augmentar la permeabilitat, crear nous recorreguts oberts i generar nous espais públics en aquets ubicació privilegiada. A més el disseny aconsegueix millorar la urbanització i la seguretat dels vials del seu entorn.

Els dos volums diferenciats de l’edifici, s’igualen en alçada unificant la línia de coronació, i permeten així generar una coberta continua generant un nou espai per a la comunitat.

La proposta crea 32 habitatges dotats amb terrasses i espais comunitaris, millorant la qualitat dels habitatges aprofitant la ventilació creuada i la llum natural en la seva totalitat. Una segona pell ajuda a generar una façana adequada per tots aquests nous habitatges a l’hora que millora el comportament climàtic de l’edifici. A més el projecte ha necessitat la implantació de nous nuclis de comunicació i recorreguts adaptats al canvi d’us, resolent les diferències de cota entre els volums originals.

La creació d’uns nous espais com la coberta genera un lloc de torbada pels veïns, situant una piscina comunitària amb espais d’estada amb unes vistes privilegiades a la platja de Barcelona. Aquest plantejament converteix la coberta en un espai actiu, útil i de qualitat per als residents.

El projecte incorpora criteris d’economia circular a través de la recuperació dels materials, especialment els 1.450 m² de granit de la façana original. 300 m² d’aquest granit ja s’han reutilitzat com a paviment en el cementiri de Roques Blanques, evitant residus i reduint fins a un 93% les emissions associades a fabricar material nou, això equival a una reducció estimada de 4,3 T/CO₂.

La resta del material es conserva per a futures aplicacions en altres projectes, generant una reserva de recursos urbans. Aquesta estratègia situa el projecte en una nova manera d’entendre la rehabilitació: no només transformar edificis, sinó transformar també els materials que els componen.