Habitatges Bonavista Bridge a la Vila Olímpica
Una rehabilitació integral que converteix l’antiga Central de Telefònica de la Vila Olímpica dels anys noranta en un conjunt residencial contemporani, eficient i obert a la ciutat.
L'edifici projectat manté la planta establerta a la normativa vigent, amb lleugers ajustos a les cantonades i els extrems. Aquests ajustos optimitzen la distribució dels habitatges al regularitzar els extrems del bloc i generar una façana contínua a les cantonades.
El bloc s’organitza en 9 escales, cadascuna amb dos habitatges per replà, donant un total de 72 habitatges. Aquesta distribució permet aprofitar al màxim l’edificabilitat disponible sense recórrer a solucions més complexes.
L’organització dels habitatges segueix un esquema clar: les sales-menjador i cuines se situen en la façana exterior, mentre que els dormitoris donen a l’interior del bloc, i els serveis se situen en la part central. La distribució interna separa les zones de dia i de nit, amb accessos diferenciats des del vestíbul. Els habitatges de tres i quatre dormitoris guarden característiques similars, amb amplàries de 7,5 i 9,3 metres respectivament, la qual cosa permet agrupar-les indistintament en funció de les longituds de cada part del bloc. Els habitatges de les cantonades s’adapten a la curvatura de la façana exterior, conservant les característiques principals del disseny i assegurant il·luminació natural per la façana interior.
A la planta baixa, la façana es retira 90 cm respecte a l’alineació del vial, ampliant la vorera i millorant els accessos a les porteries. Tots els serveis de l’edifici, com els quarts de comptadors i maquinària d’ascensors, es concentren en aquesta planta, evitant la necessitat de construir espais addicionals en el terrat.
El disseny del conjunt crea un ritme mitjançant la repetició dels nuclis d’escales, porteries i serveis. Això genera dos tipus d’espais: un porxo interior continu, que dona al jardí i espais entre nuclis que poden destinar-se a locals o trasters.
L’aparcament s’ha dimensionat per a cobrir únicament les places necessàries, sense ocupar tota la superfície posible, es retira 90 cm de la façana i no envaeix el pati interior del bloc.
La façana exterior funciona com una «pell tibant» que s’adapta a la geometria i altures del bloc. La planta baixa genera un sòcol de pedra en ombra on se situen les nou porteries. Les finestres de cuines, sales d’estar i escales s’integren en el disseny de la façana, equilibrant unitat i diversitat en elements com a terrasses, safaretjos i altures variables.
La coberta de l’edifici és inclinada i d’un sol vessant cap a l’interior de l’illa. La coberta, amb ràfec i canaló en la façana interior, permet prolongar la façana exterior fins al màxim de l’altura reguladora. Aquesta característica dona lloc a un edifici que presenta dues façanes de caràcters molt diferenciats.
La façana interior té un caràcter més domèstic, amb el ràfec de la coberta en la part superior i un porxo continu en la part baixa. En aquest pla s’alineen les finestres dels dormitoris, orientades cap al jardí interior de l’illa.
Els espais lliures de l’edifici es creen mitjançant els porxos de la planta baixa i la superfície pavimentada sobre l’aparcament. Des del passeig per als vianants es pot accedir a tots dos porxos, mentre que l’interior de l’illa es transforma en una àrea verda amb gespa i arbres aprofitats de l’excavació de l’edifici. El seu disseny ajuda a suavitzar els desnivells i es converteix en un contrapunt a la duresa dels carrers exteriors.