menútancar
Mercat municipal de Calafell

Un equipament prefabricat i industrialitzat, punt de partida d'un nou node d'activitat.

Mercat municipal de Calafell
Mercat municipal de Calafell

Mercat municipal de Calafell

El Mercat Municipal és el punt de partida d'un nou node d'equipaments situat a un punt central de Calafell Platja, per a la població creixent d'aquesta vila. Un node que s'ordenarà a partir d'una Escola Bressol, un CEIP, un Centre Cívic i una Biblioteca per esdevenir un pulmó cívic i social de Calafell.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Albert Gil Margalef, Carla Cadavid Izquierdo, Oriol Vañó, Rachel Belaustegi, Martí Amargós – Arquitecte / Diana Calicó Soler, Elisabeth Torregrosa Avilés – Arquitecte tècnic

Col·laboradors

Ona arquitectes – Enginyeria d’estructures i instal·lacions

Promotor

Ajuntament de Calafell, AMC 5, EHISA

Constructora

EHISA, Elecnor, AMC 5

Estat del projecte

Construït

Data inici

2007

Data final

2013

Superfície total

8.360 m2

Calafell és un municipi de la costa catalana que té la seva població dividida en dos nuclis urbans, un històric i fundacional, allunyat de la costa i amb un ús ocupacional constant i un altre al costat de la mar, fruit del creixement turístic i amb una ocupació màxima tan sols en els mesos d’estiu. Aquesta estructura social i urbana ha determinat històricament la implantació territorial dels equipaments i infraestructures municipals. Aquesta situació, no obstant això, ha anat evolucionant i en l’actualitat el nucli costaner s’ha consolidat com a zona de primera residència i, per tant, d’ocupació constant, la qual cosa ha propiciat la revisió del mapa d’inversions municipals amb l’objectiu d’equilibrar la dotació d’equipaments entre tots dos sectors.

En el marc d’aquesta revisió elaborem en 2007 un pla per a la implantació d’un pol dotacional en una àrea estratègicament situada entre totes dues conurbacions. El pla contemplava la construcció d’un mercat, una guarderia, un CEIP, un centre cívic i una biblioteca. Així mateix, integrava al conjunt l’edifici de l’antic mercat, al qual se li donava un nou ús i una zona d’estacionament de vehicles. La crisi econòmica òbviament va alentir l’operació, però en 2011 es va reprendre la iniciativa amb la construcció del mercat, com a primer pas fins a completar el teixit d’equipaments projectat.

L’organització funcional del mercat ve determinada, d’una banda, per l’estudi de mobilitat que preveu una doble accessibilitat, des del Passeig de la Unió i des de la nova plaça i, per un altre, pels dos programes comercials que coincidiran en ell, els paradistes, amb un sistema de venda de petits llocs individuals i el supermercat organitzat com un recinte tancat amb entrada i sortida única.

© Jordi Surroca
© Jordi Surroca

El mercat així plantejat s’organitza a partir d’un gran eix central que uneix tots dos accessos, deixant a un costat les parades, organitzades en carrers i a un altre el supermercat. Aquest eix s’entén com un carrer que permet als vianants creuar l’equipament d’est a oest, sent al seu torn l’espai dotat de major altura i singularitat gràcies a una gran claraboia longitudinal que el recorre. Aquesta claraboia de 9 metres d’altura aporta llum natural i ventilació. En l’exterior la claraboia adquireix un gran protagonisme en convertir-se en els seus extrems en les marquesines semicirculars que fan de porxo d’entrada a cadascun dels accessos a l’eix central.

En l’exterior s’ha tingut especial interès a situar aquells programes que generen activitat com a parades exteriors, cafeteria etc. en la zona que dóna a la plaça pública. Constructivament hem apostat per la prefabricació en l’estructura i pels materials industrialitzats, com la xapa d’acer ondulada en les façanes exteriors o els prefabricats de formigó amb relleu ondulat, utilitzats com a sòcol de l’edifici.

© Jordi Surroca
© Jordi Surroca