menútancar
Modificació del PGM, Pla Parcial i Projecte d'Urbanització del sector afectat pel soterrament de les línies elèctriques

L'ordenació completa el creixement d'Esplugues de Llobregat i configura una nova porta verda que connecta la ciutat i el Parc Natural de Collserola.

Ordenació Finestrelles a Esplugues de Llobregat
Ordenació Finestrelles a Esplugues de Llobregat

Ordenació Finestrelles a Esplugues de Llobregat

La transformació del buit urbà que quedava entre els barris de Finestrelles, Ciutat Diagonal i Can Vidalet, situat a l'entrada de Barcelona per l'avinguda Diagonal, es va plantejar amb el soterrament de les línies elèctriques que el travessaven, i des del primer moment es va considerar una oportunitat de proposar una ordenació que vinculés més estretament la ciutat amb el Parc de Collserola.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Iván Sánchez Fabra – Arquitecte / Clàudia Amías Roget – Arquitecte i paisatgista / Abel Porcar Badal – Arquitecte i urbanista

Promotor

Sacresa, Emesa

Estat del projecte

Aprovat definitivament

Data inici

2004

Data final

2010

Ús principal

Residencial / Oficines / Terciari

Superfície total

395.200 m2

Superfície sostre

234.800 m2

Nombre habitatges

709

UN CONNECTOR ENTRE MUNTANYA I CIUTAT

Amb una superfície total de 40 hectàrees, el sector es conforma en dos àmbits separats per l’avinguda dels Països Catalans i la ronda de Dalt: l’àmbit Nord i l’àmbit Sud. L’ordenació que es proposa, en el conjunt del sector, promou un desenvolupament urbanístic sostenible, que afavoreix la cohesió social, i que preserva els valors naturals preexistents, així com els valors paisatgístics propis.

La meitat del sector, unes 20 hectàrees, està destinada a nous espais verds que per la seva posició estratègica i pròxima al Parc de Collserola, es converteixen, i es consoliden, com una nova porta d’accés al Parc. La seva millora qualitativa es defineix a través del seu nou dimensionament i la millora de les mancances actuals, així com, la reforestació amb espècies de vegetació autòctona, la recuperació dels antics camins i àrees humides, i la generació de nous recorreguts, per a vianants i per a bicicletes, integrats en el conjunt de la Ronda Verda que connectarà, Barcelona amb Esplugues, a través de l’Avinguda Diagonal.

El parc ja és utilitzat en l'actualitat com un corredor que permet als ciutadans accedir des del centre de la ciutat fins a la xarxa de camins que s'endinsa a l'interior del parc natural pròxim. Enric Batlle DuranyDoctor arquitecte i paisatgista / Founding Partner

COMPLETANT LA CIUTAT D’ESPLUGUES

El pla promou la cohesió entre els barris de Finestrelles i Ciutat Diagonal, en el sector Nord, i l’arranjament dels buits urbans situats en la confluència de tres termes municipals (Esplugues, l’Hospitalet i Barcelona) en el sector Sud. També, es proposen unes tipologies edificatòries que obtenen menor ocupació per aconseguir, així, un menor consum de sòl del conjunt del sector.

La nova ordenació proposa la ubicació de les zones edificades segons criteris de volumetria, accessibilitat, relació urbana i d’ús. Per això, les zones residencials s’han situat en els entorns que s’allunyen de les vies de comunicació principals, amb una relació més pròxima amb els espais verds, i que, al mateix temps, tenen la capacitat d’oferir espais de transició entre els diferents barris ja consolidats. La necessitat de generar més comerç de proximitat en el sector exigeix la ubicació d’un gran centre comercial i lúdic, de 15.000 m², que es proposa en el sector Sud, amb la finalitat de minimitzar el seu impacte visual, i situar-lo en una zona de millors condicions d’accessibilitat. D’altra banda, en el sector Nord se situa un parc d’innovació empresarial, de 90.000 m², més pròxim als serveis de transport i amb relació directa amb les vies de comunicació principals del sector.

El desenvolupament del sector, que per la seva mida i les circumstàncies econòmiques s’ha allargat durant més de 15 anys, ha demostrat la resiliència d’un disseny que li ha permès adaptar-se a les tendències canviants de l’urbanisme i assimilar les noves necessitats de mobilitat sostenible, amb la incorporació de la via ciclable que connecta amb Barcelona, o la productivitat dels espais verds per al seu aprofitament ramader.

La imatge del ramat d'ovelles només pretén ser l'al·legoria d'una ciutat que es relaciona bé amb el seu entorn, una petita mostra que potser podem trobar nous models de convivència entre la ciutat i la natura. / © Alejandra Liébana