Alguns dels aspectes generals de l’organització urbanística de l’Exposició Zaragoza 2008 provenen dels criteris establerts en el Pla Director que vam elaborar juntament amb el Grup Experiència per a obtenir la nominació de la ciutat com a seu d’aquest esdeveniment. Aquest Pla ordenava el recinte en dues plataformes situades a cotes diferents que es desenvolupaven paral·lelament al riu. La superior, que havia de contenir els pavellons principals, enrasava amb la cota de la ciutat, mentre que la inferior, situada en terrenys inundables, connectava amb el passeig de ribera que recorre el marge esquerre de l’Ebre i que havia de contenir els pavellons temàtics, els quals, després de l’exposició, havien de ser desmuntats.

El projecte específic que vam redactar per a la Expo Z’08 va desenvolupar l’organització d’aquesta plataforma inferior, el front fluvial, les places temàtiques sobre les quals assentar els pavellons efímers, l’auditori a l’aire lliure i el gran espai públic que embastava totes aquestes activitats.

El lloc es va concebre com un “jardí de gotes d’aigua” format per una seqüència d’espais circulars destinats no sols als diversos pavellons sinó també a altres usos que li donessin sentit una vegada finalitzat l’esdeveniment, des de petites arbredes a estanys o places de joc. Gran part de l’espai intersticial entre els cercles es va cobrir amb una pèrgola tèxtil tibada de més de 10.000 m² de superfície, suportada des d’uns pilars metàl·lics. El seu disseny es va pensar específicament per a intentar reduir en més de 10 °C la temperatura ambiental del recorregut. Per a això emprem un teixit especial que es va disposar en grans peces circulars alternant espais de sol i ombra per a no tancar completament el lloc.

El front fluvial es va tractar com un amfiteatre sobre el riu des del qual poder contemplar els espectacles nocturns de la Expo. Mitjançant taulons de fusta vam dibuixar una topografia que buscava referenciar les crescudes de l’Ebre, fent compatible el seu ús com a espai públic i la seva esporàdica activitat hidràulica. Entre tots dos espais situàvem un gran banc que resseguia perimetralment el riu, el lloc geogràfic més important de l’exposició. En el projecte d’aquest banc de 700 metres de longitud i al qual denominem “ecogeográfico” van col·laborar amb el dissenyador gràfic Isidro Ferrer.