Projectat pels arquitectes Santiago Balcells i Francesc Mitjans i inaugurat l’any 1969 a Barcelona, l’edifici es va convertir en un referent de la modernitat de l’època, essent un dels primers gratacels de la ciutat. Inspirat en la Torre Pirelli de Milà, dissenyada per Gio Ponti, la torre es va distingir per la seva disposició geomètrica en l’encreuament entre l’avinguda Diagonal i el carrer Balmes, així com per la innovadora tecnologia del mur cortina a les seves façanes.

Un dels principals reptes del projecte, promogut per Hines, ha estat restaurar el mur cortina original de l’edifici millorant les prestacions energètiques i acústiques sense alterar la imatge. El projecte, protegit patrimonialment, es defineix a partir del disseny del seu mur cortina, un element en què qualsevol modificació constructiva en la seva materialitat o geometria suposaria un canvi substancial en el seu aspecte.

Per aquest motiu, es va optar per reciclar el perfil exterior del mur cortina original, preservant-ne així l’estètica i la modulació. Els vidres simples es van substituir per vidres dobles amb la mateixa coloració, però amb millors prestacions, fet que va requerir reforçar els muntants des de l’interior per obtenir més resistència sense modificar l’amplada dels perfils originals. A més, es van integrar vidres fotovoltaics a la part opaca de la façana sense alterar la imatge exterior del projecte original, aconseguint així una façana productiva.

Gràcies a aquest treball meticulós en la façana, s’ha aconseguit reduir la petjada de respecte una una edificació nova. Això, sumat a l’actualització de les instal·lacions, ha permès una reducció del 60% en la demanda energètica.

Amb l’objectiu d’adaptar l’edifici als nous requeriments funcionals, la planta baixa s’organitza amb tres accessos: un de central i dos de laterals. L’entrada central dona accés a les oficines del Banc Sabadell, que ocupen la planta baixa i les dues primeres plantes, de manera independent de la resta de d’espais. Les dues entrades laterals donen accés a la resta de l’edifici, que compta amb un programa «multitenant» accessible mitjançant el nou skylobby situat a la tercera planta, on es troben espais comuns i un pati amb jardí que conserva tres palmeres preexistents. Les noves oficcines també disposen d’un aparcament per a bicicletes i un gimnàs que promou la salut i el benestar dels usuaris. El projecte s’ha dissenyat posant l’usuari al centre, adaptant els espais a les noves formes de treballar i oferint diversos espais comuns i exteriors.

La Torre Diagonal Vertical és un exemple de com un projecte pot respectar el patrimoni arquitectònic i, alhora, estar a l’avantguarda en tecnologia, sostenibilitat i funcionalitat.

La reforma busca oferir un espai contemporani, flexible i respectuós amb l’entorn, adaptat a les noves necessitats del món laboral. Mitjançant la renovació dels espais interiors i exteriors, la millora dels accessos i l’optimització dels sistemes energètics, el projecte transforma un edifici clàssic en un espai modern, eficient i amb un fort compromís amb el benestar dels usuaris i la sostenibilitat ambiental.

La reforma també adapta l’edifici per transformar-lo en oficines multitenant, ajustant les seves àrees a les necessitats actuals del món laboral i millorant-ne la funcionalitat. Amb una intervenció que respecta l’essència del projecte original, s’han creat espais flexibles, oberts i adaptables a les noves formes de treballar, tot promovent la interacció social i el benestar dels usuaris.

Al cor de l’edifici, a la tercera planta, es troba un skylobby, l’accés principal de les oficines multitenant que acull una varietat de funcions. Aquest espai, que connecta amb el pati interior, inclou zones comunes com una recepció, sales de reunions, un open office i el pati amb jardí amb les tres palmeres preexistents, a més d’un dels jardins verticals més alts de la ciutat.

A les plantes baixa, primera i segona es troben les oficines del Banc Sabadell, amb accés directe des de l’exterior. Aquesta disposició manté i recupera els accessos originals, millorant la permeabilitat de l’edifici i optimitzant la connexió entre l’interior i l’exterior, afavorint el flux i l’accessibilitat cap a les plantes superiors.

En la proposta de reforma de les oficines del Banc Sabadell, la materialitat ha tingut un paper essencial. El projecte posa en valor l’obra original, recuperant acabats com el marbre, la fusta, les superfícies retroil·luminades i la gelosia metàl·lica. Els espais corbs envidrats i les formes hexagonals també contribueixen a recuperar l’estètica original de l’edifici, restaurant-ne la relació amb l’estructura original i integrant-se de manera contemporània al nou ús de l’edifici.

Una de les intervencions principals en la reforma de les oficines ha estat la creació d’una planta diàfana, que permet una distribució flexible de l’espai i maximitza les vistes panoràmiques de 360 graus. Aquest enfocament posa en valor l’estructura de l’edifici, especialment les bigues i jàsseres originals, que anteriorment estaven ocultes. Les plantes d’oficines, que tenien una alçada força reduïda, han estat optimitzades concentrant les instal·lacions i els falsos sostres als extrems de les plantes, fet que permet augmentar l’alçada en l’espai central. A més, els lavabos s’han concentrat en un lateral i s’han convertit en lavabos mixtos, millorant així la distribució interior i optimitzant l’ús de l’espai disponible.

Pel que fa als espais exteriors, el projecte també busca donar-los un nou ús i significat. Les terrasses, jardins i cobertes, que en el passat van ser espais infrautilitzats o convertits en zones tècniques, s’han renovat i restituït amb vegetació. El jardí de la tercera planta, la terrassa de la sisena planta i la coberta són ara zones de descans i de treball informal. Al pati de la tercera planta es conserven les tres palmeres originals, que aporten identitat a l’espai, i s’hi incorpora un jardí vertical amb sistema tèxtil i d’hidrosembra, que probablement es convertirà en un dels més alts de la ciutat. Aquest enfocament no només millora la qualitat de l’espai interior, sinó que també reforça la connexió dels usuaris amb la natura i la biofília, creant un entorn saludable i agradable per al treball.

La intervenció busca mantenir la imatge exterior original de la façana, tant geomètrica com estètica, i adaptar-se a la normativa actual. Això inclou millorar l’eficiència tèrmica i acústica, eliminar els riscos de condensació, reforçar l’estructura de muntants i ancoratges, augmentar la seguretat davant impactes i caigudes, complir amb els requisits contra incendis, garantir l’estanquitat a l’aigua i la impermeabilitat a l’aire, i eliminar materials tòxics com l’amiant.

El mur cortina tipus es localitza a les dues façanes de la torre, als laterals i al pati interior. La solució proposada proporciona les prestacions necessàries a la façana, mantenint els elements principals (muntants, travesaixos i ancoratges) de manera que la intervenció sigui més conservadora, minimitzant les operacions, mitjans auxiliars i el temps d’execució.

La proposta es basa en la substitució del vidre simple per un doble acristallament amb millors prestacions i la inclusió d’aïllament a la zona de canto de forjat, cosa que millorarà el comportament acústic, tèrmic i la sectorització EI-60 entre plantes. Per a això, es retiren les tapetes interiors i s’afegeix un reforç d’alumini amb trencament del pont tèrmic (RPT), el que garanteix el funcionament estructural i la fixació dels dobles acristallaments. El tancament de planta entre façana i forjat es resol amb un vidre fotovoltaic amb un butillo de color similar a l’original, l’aïllament tèrmic a la zona opaca, el cortiner i la peanya d’alumini, i la col·locació dels acabats interiors. Els elements reciclats de la façana són els perfils exteriors dels muntants, travesaixos i ancoratges. La modulació, element protegit de l’edifici, es respecta i manté.

Conservar la perfileria del mur cortina original no només ha permès mantenir la seva estètica i modulació, sinó que també ha aconseguit un estalvi del 37% en la petjada de carboni (kg de CO²) en comparació amb l’opció de fer-ho de nou.

A més, la integració dels panells fotovoltaics a la zona opaca de la façana sense alterar la imatge exterior del projecte original ha permès generar un 20% de l’energia necessària per a l’edifici. Per tant, només amb la intervenció a la façana, s’ha reduït un 90% la demanda de calefacció i un 19% la demanda de refrigeració.

La intervenció a la Torre Diagonal Vertical no només ha aconseguit preservar l’essència arquitectònica de l’edifici, sinó que també l’ha adaptat als requisits actuals de funcionalitat, sostenibilitat i eficiència energètica. Al combinar el respecte pel patrimoni amb solucions com el reciclatge del mur cortina i la incorporació de sistemes eficients i de producció energètica, el projecte ha demostrat com la modernització d’un edifici pot ser compatible amb la conservació de la seva identitat original.