menútancar
Implantació i disseny interior de l'edifici d'oficines Occident a Madrid

Un disseny interior que redefineix els espais de treball i potència la identitat corporativa de les oficines de Occident a Madrid.

Edifici Occident a Madrid
Edifici Occident a Madrid

Edifici Occident a Madrid

Una estratègia d'integració entre l'espai i la identitat corporativa, destacant per l'organització de volums, l'alternança entre espais oberts i tancats, i un joc de materialitats que diferencien les àrees de treball i descans. Amb una paleta de colors que combina tons freds i càlids i una disposició funcional que optimitza la llum natural, es crea un entorn flexible i harmònic per als usuaris.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran, Albert Gil Margalef, Helena Salvadó Giné, Anna Lloret Papaseit, Marina del Aguila Ramos, José Sanz Gorordo – Arquitecte

Equip

Nieves Gómez García, Lucía Rolo Guerra, Pedro Pablo Macías Trujillo – Arquitecte / Víctor Blanco Solé – Arquitecte tècnic

Col·laboradors

ACIX – Enginyeria, Eiffage – Enginyeria civil, Simalga – Instal·lacions, Powernet – Enginyeria de telecomunicacions, Johnson Controls – Tecnologia, ARUP – Enginyeria

Promotor

Occident

Ubicació

Constructora

Kardham Gabiteco

Estat del projecte

Construït

Data inici

2024

Data final

2024

Àmbit

15100 m2

Premis

Premios AEO 2025 – Ganador – Edificio Occident Madrid

Una implantació en un edifici icònic

La implantació i el disseny interior de les oficines Occident, realitzats per Batlleiroig, es troben en un edifici dissenyat per l’Estudi Lamela, situat al carrer Méndez Álvaro, prop de l’estació d’Atocha, a Madrid. Aquest edifici d’oficines, de 18 plantes, destaca pels seus dos volums diferenciats en altura, amb una gran terrassa en la tercera planta que marca el tall visual entre la base de l’edifici, on s’integren els serveis comuns, i els nivells superiors, dedicats a un programa d’oficines.

El projecte es desenvolupa en aquest edifici de planta quadrada, amb un cos adherit que alberga totes les comunicacions verticals i les zones d’higiene i servei. Les plantes es componen d’un forjat nervat posttesat i quatre pilars pantalla, que permeten una gran flexibilitat espacial. Les façanes, totalment envidrades, proporcionen llum natural i vistes a la ciutat. La intervenció interior té com a objectiu potenciar les virtuts de l’edifici i maximitzar les possibilitats que aquest ofereix.

© Jordi Miralles
Els espais de transició i connexió, alberguen mobiliari que fomenta la permanència, la trobada i la interacció. © Jordi Miralles

Un joc de plens i buits

La implantació s’articula sota una estratègia global que, al seu torn, s’adapta a necessitats de programa concretes i diferenciades. Un joc de caixes organitza les diferents tipologies de planta, aportant una visió clara i unitària del conjunt. La materialització d’aquest concepte parteix de l’aplicació de diferents estratègies, extretes tant del reconeixement de les directrius que atorga el propi edifici com de bones pràctiques en la distribució de diferents tipologies d’espais.

Aquest joc de volums plens i buits s’aplica de forma diferenciada en les dues parts de l’edifici, responent a les seves característiques físiques i funcionals. Mentre que en les oficines predominen les plantes diàfanes, el sòcol de l’edifici presenta una configuració més fragmentada, la qual cosa exigeix una adaptació específica en l’estratègia de disseny. En tots dos espais, la materialitat potenciarà aquest joc de volums, atorgant el caràcter necessari a cada ús que alberguen.

© Batlleiroig

OFICINES FLEXIBLES PLENES DE LLUM NATURAL

En les oficines, la distribució de les zones de treball es defineix mitjançant espais oberts i tancats, seguint criteris que fomenten la col·laboració, la privacitat i l’eficiència espacial. Es reserva una franja perimetral per als llocs fixos, configurats en format obert i orientats perpendicularment a la façana per a optimitzar la llum natural i les vistes. D’altra banda, els usos compartits, com a sales de reunions, àrees de concentració i l’office, se situen en volums tancats. Els volums centrals responen a escales mitjana i petita del programa, mentre que les cantonades es destinen a àmplies sales de reunions amb vista privilegiades.

En aquest joc de volums es busca la profunditat visual i la connexió amb l’exterior des de qualsevol punt. Per a això, es realitza un estudi de les zones de circulació i les àrees més estàtiques, partint dels accessos de la planta i establint fluxos jerarquitzats segons l’aforament i l’ús. Aquesta estratègia dota de ritme i articula la disposició de les taules i les zones d’estada secundàries en les àrees obertes. A més, els volums absorbeixen els pilars, emfatitzant la diafanitat de la planta.

El reconeixement de l’estructura del forjat defineix els amples dels fluxos de circulació i marca la geometria dels volums, així com la modulació de les seves particions interiors. Les sales de reunions i els despatxos se situen en la part central dels volums, mentre que les sales de concentració se situen en els extrems, amb accés des de fluxos secundaris. La combinació dels ritmes i quadrícules generats per l’especejament de la façana i els cassetons de l’estructura permet també jugar amb la secció dels volums. Aquests incorporen una reculada de pareda per a crear un efecte de caixa volada i potenciar la lectura completa de la planta.

La implantació s’adapta amb coherència a l’edifici, cuidant la relació entre els diferents espais interiors i exteriors, així com la interacció entre els usuaris. S’utilitzen mòduls estandarditzats, adaptables a futures modificacions programàtiques, que permeten configurar plantes amb solucions específiques sense perdre la unitat de la idea força.

© Jordi Miralles
© Jordi Miralles

MATERIALITAT DE CONTRAST INTERIOR I EXTERIOR

En totes les plantes d’oficina, se segueix una estratègia de diferenciació entre l’interior i l’exterior dels volums, potenciada per un canvi en l’altura lliure, l’aparició de falsos sostres i una distinció en la materialitat, els colors i les textures. Amb aquestes mesures, s’aconsegueix diferenciar les dues escales de treball, així com l’espai d’estar i habitar de l’usuari.

Els interiors es treballen amb colors foscos, com a antracita i fusta de roure tintada. Els falsos sostres, amb tots els seus elements integrats, juntament amb les mampares, els panells, el mobiliari i la moqueta, segueixen aquest criteri. Per contra, la resta de la planta adopta colors clars, com a gris beix, blanc trencat i acabats metàl·lics en acer inoxidable. Les zones obertes prescindeixen de falsos sostres i incorporen bafles que milloren l’acústica de l’espai i organitzen visualment les instal·lacions.

Mobles a mesura en tons foscos, com el moble office, i un perímetre format per jardineres, taules altes i magatzematge baix creen contrastos amb l’entorn clar de les zones obertes i delimiten les àrees de treball. La presència de vegetació en totes les plantes reforça la biofilia i millora el confort dels usuaris.

Tant el disseny de les mampares com el mobiliari a mesura són propis i específics del projecte. A partir d’un leitmotiv concret, basat en l’ús de materials metàl·lics i en la promoció de seccions fines i marcades, així com de mòduls replicables i estandarditzats, s’ha definit la totalitat dels elements de disseny. Tot el conjunt manté coherència amb les materialitats originals de l’edifici, integrant-se de manera harmònica en la seva arquitectura.

VIURE, REUNIR-SE I TREBALLAR

Dels dos cossos que componen l’edifici, en la base se situa el programa de caràcter més públic. Si bé l’estètica de les oficines segueix una línia més sòbria, abstracta i atemporal, amb una paleta de colors més freda que s’adapta al context de l’edifici, el sòcol està més enfocat en els serveis i reflecteix tons més corporatius, traslladats a materials més càlids i naturals mitjançant l’ús del color terracota i la fusta. Amb això es busca emfatitzar i dotar a l’espai d’un caràcter més domèstic, amb colors triats amb la finalitat de conjuminar els conceptes de viure, reunir-se i treballar.

En el sòcol, fragmentat per l’atri i la pròpia geometria, també s’empra el joc de volums plens i buits per a zonificar l’espai. En el gimnàs i el menjador, un volum central delimita el programa. Aquest joc es potencia amb contrastos de color: mentre que la terracota marca les zones d’alta ocupació, en la cafeteria i el menjador el perímetre segueix el mateix fil conductor de tons foscos presents en les plantes d’oficines. A més, els espais s’acaben de delimitar amb gelosies semitransparents que incorporen vegetació.

En la base de l’edifici es treballa especialment la relació entre espais i amb l’exterior. Es busca una comunicació estudiada i fluida entre plantes, cuidant l’atmosfera estètica, ja que la intervenció és visible des del carrer i el triple espai de l’hall. Es pretén evidenciar l’actuació, el programa i les virtuts de l’edifici, però des del respecte i la priorització dels espais. Per això, l’interiorisme de l’entrada és subtil i puntual, responent a l’escala necessària de les zones d’estar i recepció en relació amb l’atri central.

© Jordi Miralles
El terracota s'utilitza en el ple i buit del sòcol per a crear els diferents ambients. © Jordi Miralles

EFICIÈNCIA I BENESTAR EN EL DISSENY

Es busca promoure una connectivitat integral i un disseny tecnològic eficient i funcional, amb control d’accessos i gestió integrada de tot l’edifici. Així mateix, es garanteix la flexibilitat dels espais i es maximitza l’eficiència energètica mitjançant solucions de disseny. També es pretén proporcionar el màxim confort, ergonomia i accessibilitat als usuaris, assegurant la qualitat de l’aire i la seva salut i benestar.
La intervenció en l’edifici pot resumir-se en una idea central: una distribució d’espais basada en diferents composicions de volums en planta, segons els requeriments del programa i les potencialitats de l’espai. A més, es treballa en el desenvolupament detallat i personalitzat de mampares, mobiliari i elements decoratius per a conformar una imatge única, agradable i saludable, funcional i flexible, que s’integri harmònicament amb l’entorn. Es busca potenciar l’amplitud visual, maximitzar l’entrada de llum natural en tots els espais i fomentar la comunicació i la col·laboració entre els usuaris en un entorn confortable i equilibrat.