menútancar
Biblioteca Torres Amat a Sallent

Restauració de l'antiga fàbrica Torres Amat.

Biblioteca Torres Amat a Sallent
Biblioteca Torres Amat a Sallent

Biblioteca Torres Amat a Sallent

La casa-fàbrica Torres Amat, està situada a Sallent, petita població de la comarca del Bages, a la conca industrial del riu Llobregat. El 1892, la fàbrica es tanca i la casa es ven. Des de llavors la nau adossada alberga els usos més dispars fins que el 1981 és comprada per la Diputació de Barcelona amb la intenció de convertir la casa-fàbrica en museu de la família Torres-Amat i les dues últimes plantes de la nau adossada en una biblioteca popular.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Lluís Maldonado – Arquitecte / Jaume Bassas, Antoni Elizondo – Arquitecte tècnic

Col·laboradors

STATIC Ingeniería – Enginyeria d'estructures

Promotor

Servei del patrimoni arquitectònic, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sallent

Constructora

Urcotex

Estat del projecte

Construït

Data inici

1989

Data final

1997

Superfície total

28.605 m2
© Jordi Bernardo
© Jordi Bernardo

La nau, pròpiament dita, és una construcció rectangular feta de maçoneria de pedra de tres plantes d’altura, assentada sobre les restes d’un molí d’aigua que actua alhora de fonamentació i soterrani. S’estructura en tres crugies, amb dues línies de pilars de fosa, paral·lels a la façana més llarga. Aquestes línies de pilars es lliguen entre si mitjançant unes jàsseres de fusta sobre les quals carreguen unes voltes de ceràmica. L’última planta substitueix els pilars per uns cavalls de fusta que donen suport a la coberta feta de ceràmica plana i teula àrab. La nau, al estar adossada a la casa-fàbrica, no tenia escala pròpia, per la qual cosa, en segregar-se per a convertir-se en biblioteca, mancava de comunicació vertical. D’altra banda, l’accés des del carrer es produïa, a causa del fort pendent, des de la planta més baixa. Aquests problemes d’accessibilitat i mobilitat general són el motor de l’inici del projecte. La importància que a la relació amb el carrer es dóna en una biblioteca de caràcter popular com la que havia d’instal·lar-se a la nau, xocava frontalment amb l’obligació d’usar tan sols les plantes primera i segona. Per aquesta raó es va triar modificar l’entrada situant-la en la part més alta del carrer, amb el que la cota d’accessibilitat a la planta primera es reduïa considerablement. Això obligava a crear una entreplanta entre la planta baixa i la primera en la qual a part de l’accés principal podia situar-se el guarda-roba i les instal·lacions de l’edifici.

Aquesta entreplanta coincidia amb la crugia de la nau més pròxima a la casa-fàbrica, per la qual cosa aquesta es va remodelar completament per a albergar els accessos, ascensor i escala, així com els serveis i els despatxos, creant un àmbit d’entrada que permetia reconèixer la nau en tota la seva dimensió, acostant visualment les plantes al carrer i fent presents des del primer moment tant les estructures de fusta de la coberta com el funcionament general de l’edifici. Atès que el programa de la biblioteca destinava la primera planta a lectura i consulta i la segona a arxiu, l’escala es va tractar en dues parts de caràcter diferent, fins al primer pis, amb un sol tram bastant ample i d’inclinació molt estesa i fins al segon pis en dos trams més estrets i empinats que es plegaven sobre si mateixos.

© Jordi Bernardo

L’estructura de l’edifici, encara que en bones condicions, resultava obsoleta segons les normatives vigents, tant a nivell portant com referent a protecció contra incendis. Es va optar per una solució que, mantenint l’estructura existent, fos capaç de consolidar-la, fent-la compatible amb les normatives. En primer lloc, es van restaurar els cavalls de fusta i el cobriment de teula, protegint la coberta amb un tractament ignífug suficient. Quant a la resta de l’estructura, es va mantenir el sistema de pilars de fosa, suplementant-los amb uns perfils en L que els connectaven amb les noves jàsseres que, embegudes en els sins de les voltes, enriostraven el conjunt. Les antigues jàsseres de fusta al seu torn es van suplementar amb una pletina metàl·lica que a través d’uns espàrrecs es connectaven a la nova jàssera. D’aquesta manera, l’antiga estructura continuava col·laborant en l’estàtica de l’edifici, encara que ajudada per uns nous elements. Per a no afegir pes inútil a l’edifici es va triar un paviment de goma de color vermell.

© Jordi Bernardo

Sallent, per la seva proximitat al riu i el seu caràcter industrial sol estar envoltat en boirina bona part de l’any. Per aquesta raó, així com per la seva orientació a Nord, la llum que arribava a l’interior de la nau era generalment una llum difusa, ideal per al que va ser el seu ús primitiu i ideal també per al seu ús com a biblioteca. D’altra banda, el fet de destinar la crugia més allunyada de la façana principal a accessos i serveis, dóna a les sales de treball una dimensió no massa ampla que permet una il·luminació general bastant acceptable. Es van disposar les taules de lectura contra les finestres, perpendicularment a la façana, de manera que, a part d’una major il·luminació, el lector pogués també, en aixecar el cap, contemplar l’exterior. En façana el buit es va tractar col·locant la fusteria enrasada a l’exterior per a captar millor la llum.

No obstant això, els buits de la planta primera, que eren majors que els de la planta segona es van dividir en dues parts: la part inferior, la més pròxima al lector, amb la fusteria a l’interior i la superior, igual que la de la segona planta, a l’exterior. Per a construir aquest desplaçament de fusteries i protegir els brancals que donaven a l’exterior construïm uns calaixos metàl·lics que resolien la trobada mostrant, així mateix, el gruix del mur de maçoneria. La nova entrada es va tractar, així mateix, mitjançant un gran cub metàl·lic que albergava la doble porta i s’incrustava en el mur. La il·luminació artificial es va col·locar sobre uns suports metàl·lics penjats del sostre que sostenien la instal·lació elèctrica. D’aquesta manera, es permetia un cert ús flexible de l’espai amb possibilitat d’intercanviar taules i arxius, acomodant la llum a les possibles distribucions.

© Jordi Bernardo