menútancar
Remodelació integral d'un edifici històric en desús en la Rambla de Barcelona

Rehabilitació del teatre més antic de la ciutat de Barcelona per a obrir un centre d'arts immersives al 2024.

Teatre Principal a Barcelona
Teatre Principal a Barcelona

Teatre Principal a Barcelona

La transformació del Teatre Principal mantindrà la façana i el seu caràcter patrimonial i comptarà amb sis sales amb una capacitat d'unes 2.520 persones, que es comunicaran a través d'un espai interior que farà de passatge obert i unirà la Rambla i el carrer de Lancaster.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran, Albert Gil Margalef, Helena Salvadó Giné, Meritxell Moyà Vilalta – Arquitecte/ Abel Porcar Badal – Arquitecte i urbanista/ Garrigues Advocats. Pablo Molina, Eva Carbó – Advocats/ Antoni Vilanova – Arquitecte (estudi històric)

Equip

Mercedes Blay Blanc – Arquitecte i urbanista / Ronda Quetglas Aragay, Ignasi Rincón Riquelme, Annabel Barba Calpe, Joan Balle Llabrés, Fernando Marí Rebollo, David Guzman Lirio – Arquitecte

Promotor

Inversiones Hoteleras ATIR

Estat del projecte

Aprovat inicialment

Data inici

2020

Superfície total

3460 m2

Superfície sostre

11.325 m2
© Antonio Navarro Wijkmark

Un testimoni de la història de Barcelona

El Teatre Principal ha estat central en la vida dels barcelonins i barcelonines. Des de la seva inauguració ha estat testimoni i protagonista de molts esdeveniments de la història de la ciutat. De fet, la seva façana va arribar a canviar el traçat de la Rambla en el segle XVIII.

En el seu interior s’estrenaven òperes, concerts, balls, exhibició de frontó i pilota basca, però també se celebraven actes de gran repercussió social i econòmica com l’acte de concurs de creditors de les primeres línies fèrries d’Espanya, reunions del POUM durant la guerra civil i espectacles de suport a les forces combatents. La cúpula i les sales Rambles van ser durant una època el Club de Billars Monforte i també una sala d’espectacles on es feien funcions de cabaret artístic. Allà van actuar, entre d’altres, l’Ocaña, Àngel Pavlovsky, Christa Leem, Pepe Rubianes… Un edifici plè d’històries que va ser, fins i tot, seu de l’Ateneu Barcelonès.

© Antonio Navarro Wijkmark

Una intervenció respectuosa

El Teatre Principal és un edifici situat a la part baixa de la Rambla de Barcelona, just davant la plaça del Teatre a la que dona nom. També té façana al barri del Raval, pels carrers Arc del Teatre, Lancaster i per la placeta d’Anna Muriá.

A la segona meitat del segle XVI es va construir el primer Teatre. En el mateix indret i desprès de successius incendis i reformes, ens trobem amb el conjunt actual, del qual destaquen la façana de la Rambla de l’arquitecte Francesc Daniel Molina, construïda l’any 1847 i, a l’interior, quatre peces principals diferenciades: el propi Teatre Principal, reformat desprès de l’incendi de 1933, el Teatre Latino, construït a començaments del segle XX, la Cúpula Venus, construïda l’any 1847 per l’arquitecte Molina, i el frontó Jai-Alai, construït desprès de l’incendi de 1915 per l’arquitecte Adolf Florensa.

La intervenció consistirà en crear un centre cultural obert a les Rambles i al Raval, on les diferents peces podran rebre activitats diverses. Per aquest motiu, i amb la necessitat de millorar la relació entre els diversos espais i d’adequar-los a les normatives vigents, es construirà un passatge interior que unirà la Rambla amb la placeta d’Anna Murià, i unes comunicacions verticals i horitzontals que relacionaran les diferents dependències.

D’altra banda, es recuperaran els tres finestrals d’accés al balcó principal a la Rambla de la façana de 1847, i, s’ordenaran els volums i les cobertes per a una millor integració de l’edifici amb el seu entorn. Les intervencions també comportaran la preservació i la rehabilitació de totes les peces que revesteixen entitat i valors patrimonials i la conservació d’aquells elements que, sense pertànyer a cap dels espais principals, disposin d’algun valor formal, i/o que es puguin descobrir en la deconstrucció analítica que es realitzi.

© Antonio Navarro Wijkmark