El ràpid creixement del nucli urbà de Granollers va incorporar en el seu teixit la fàbrica tèxtil Can Comas, situada en els seus inicis en els marges de la població, tot i que a poc menys de 30 metres de la plaça de l’Església i amb accés des del carrer Sant Jaume, un dels principals carrers de Granollers. El recinte ocupava una superfície aproximada de 16.320 m² i, encara que arquitectònicament, a excepció de la xemeneia, el conjunt mancava de valor, l’edifici d’oficines i porta d’entrada forma part sens dubte de la memòria industrial de la ciutat i construïa amb habilitat la cantonada en xamfrà dels carrers Sant Jaume i Anníbal. Tot i això, la presència del recinte de la fàbrica impedia la continuïtat entre els carrers Príncep de Viana i Molí, obturant el creixement comercial del carrer Sant Jaume i creant un efecte desertitzador en tot l’entorn.

El projecte urbà planteja l’ordenació amb cinc edificacions independents que, al mateix temps, donen continuïtat a les alineacions de les illes de l’entorn i generen obertures cap a l’interior de l’illa, connectant els carrers Molí i Príncep de Viana i donant lloc a espais lliures públics, en els quals es conserva la xemeneia de l’antiga fàbrica, i jardins privats que completen l’interior de l’illa resultant de major mida. L’antic edifici d’entrada a la fàbrica es reutilitza com a petit equipament i porta d’entrada al sector, i la resta de les edificacions acullen l’ús predominant d’habitatge, tant lliure com protegit, que es combina amb baixos comercials a les localitzacions més properes al carrer Sant Jaume.