L’antiga fàbrica tèxtil Isidre Comas és un cas paradigmàtic d’aquesta situació. El conjunt, distant a poc menys de 30 metres de la Plaça de l’Església i amb accés des del carrer Sant Jaume, un dels principals carrers de Granollers, ocupa una superfície aproximada de 16.320m2 . Encara que arquitectònicament, a excepció de la xemeneia, el conjunt manca de valor, l’edifici d’oficines i porta d’entrada forma part sens dubte de la memòria industrial de la ciutat i construeix amb habilitat la cantonada en angle dels carrers Sant Jaume i Anníbal. D’altra banda, la seva implantació retalla la continuïtat entre els carrers Príncep de Viana i molí, obtura el creixement comercial del carrer Sant Jaume, disminueix la densitat de la zona i desertitza greument l’entorn.

El projecte que realitzem va buscar pal·liar els problemes que la presència en desús de la fàbrica havia comportat. Desenvolupem un programa mixt que incloïa: una àmplia dotació residencial amb un percentatge elevat d’habitatge protegit, una franja comercial segmentada i un equipament municipal que es va utilitzar com a motor per a la rehabilitació del vell edifici d’entrada a la fàbrica. Aquest ampli programa es va organitzar en cinc edificacions independents que, secundant-se als carrers existents, van acabar conformant una illa oberta. Dos d’aquestes edificacions es van projectar com a blocs en L organitzats en dos habitatges per replà i amb les zones d’estar orientades cap al pati de poma. Aquestes dues edificacions definien i traçaven els carrers Vaig moldre, Princesa i Joan Pere Fontanella. En aquest últim carrer es produïa un gir del traçat per a eixamplar la vorera i embocar-la cap al carrer Sant Jaume. El tercer bloc, també en L es recolzava sobre el carrer Sant Jaume però es reculava de l’alineació històrica per a eixamplar la vorera enfront de la franja comercial. Aquest bloc s’organitzava en habitatges dúplexs servits per passarel·les i les seves zones d’estar s’orientaven cap al carrer Sant Jaume.

El quart edifici, un bloc simple, es situava creant un front edificat al carrer molí. Finalment, el cinquè edifici, es va implantar recuperant i substituint l’edifici d’entrada de la fàbrica. Es va mantenir el pas a través i es va situar l’equipament municipal donant suport al carrer Anníbal. Aquest pas a través va originar un passatge que va unificar els cinc volums, deixant una zona tancada d’ús privatiu dels veïns, creant una petita plaça al voltant de l’antiga xemeneia i al seu torn proposant una alternativa per als vianants al carrer Sant Jaume.

Els edificis, diferents entre si quant a dimensió i programa, es van dissenyar mantenint una certa unitat de registre estilístic. Les plantes baixes tractades com a sòcols reenfonsats en maó fosc esmaltat, per a facilitar la seva conservació. Els cossos superiors en estuc blanc. Buits menuts i repetitius a les habitacions i àmplis balcols a les zones d’estar, tractades amb maons esmaltats en color en aquelles zones accessibles per a l’usuari de l’habitatge. Un repertori simple i domèstic que acosta el conjunt a l’escala de l’entorn sense contextualitzar-se ni perdre’s en anècdotes urbanes. El projecte ha procurat, com dèiem al principi, reconstruir estroncant-lo, un fragment de ciutat interromput en el seu moment per un ús d’escala superior. Retrobar aquesta escala de la ciutat tants anys després i reproduir-la des de la contemporaneïtat ha estat sens dubte l’objectiu d’aquest treball.