menútancar
Habitatges Can Comas a Granollers

Edificis de 193 habitatges a l'antiga fàbrica tèxtil Isidre Comas.

Habitatges Can Comas a Granollers
Habitatges Can Comas a Granollers

Habitatges Can Comas a Granollers

Com ha passat en moltes de les poblacions del cinturó industrial de Barcelona, el ràpid creixement del nucli urbà de Granollers ha incorporat en el seu teixit a algunes de les fàbriques situades fa anys en els marges de la població. La posterior i inevitable reconversió industrial va convertir-les en peces clau, per al complet i equilibrat desenvolupament de la ciutat, sempre necessitada d'equipaments i zones verdes però també en referents arquitectònics de la memòria històrica dels seus habitants.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Goretti Guillén, Cristina Castellví, Francesc Puig, Eva Polío, Benjamí Aguilar – Arquitecte / Abel Porcar Badal – Arquitecte i urbanista / Gonzalo García-Loygorri, Germán Díaz Álvarez – Arquitecte tècnic

Col·laboradors

Garrigues – Advocats

Promotor

Grupo Gaudir

Constructora

Copcisa

Estat del projecte

Construït

Data inici

2004

Data final

2009

Superfície total

16.320 m2

Nombre habitatges

200
© José Hevia

L’antiga fàbrica tèxtil Isidre Comas és un cas paradigmàtic d’aquesta situació. El conjunt, distant a poc menys de 30 metres de la Plaça de l’Església i amb accés des del carrer Sant Jaume, un dels principals carrers de Granollers, ocupa una superfície aproximada de 16.320m2 . Encara que arquitectònicament, a excepció de la xemeneia, el conjunt manca de valor, l’edifici d’oficines i porta d’entrada forma part sens dubte de la memòria industrial de la ciutat i construeix amb habilitat la cantonada en angle dels carrers Sant Jaume i Anníbal. D’altra banda, la seva implantació retalla la continuïtat entre els carrers Príncep de Viana i molí, obtura el creixement comercial del carrer Sant Jaume, disminueix la densitat de la zona i desertitza greument l’entorn.

José Hevia ©

El projecte que realitzem va buscar pal·liar els problemes que la presència en desús de la fàbrica havia comportat. Desenvolupem un programa mixt que incloïa: una àmplia dotació residencial amb un percentatge elevat d’habitatge protegit, una franja comercial segmentada i un equipament municipal que es va utilitzar com a motor per a la rehabilitació del vell edifici d’entrada a la fàbrica. Aquest ampli programa es va organitzar en cinc edificacions independents que, secundant-se als carrers existents, van acabar conformant una illa oberta. Dos d’aquestes edificacions es van projectar com a blocs en L organitzats en dos habitatges per replà i amb les zones d’estar orientades cap al pati de poma. Aquestes dues edificacions definien i traçaven els carrers Vaig moldre, Princesa i Joan Pere Fontanella. En aquest últim carrer es produïa un gir del traçat per a eixamplar la vorera i embocar-la cap al carrer Sant Jaume. El tercer bloc, també en L es recolzava sobre el carrer Sant Jaume però es reculava de l’alineació històrica per a eixamplar la vorera enfront de la franja comercial. Aquest bloc s’organitzava en habitatges dúplexs servits per passarel·les i les seves zones d’estar s’orientaven cap al carrer Sant Jaume.

José Hevia ©

El quart edifici, un bloc simple, es situava creant un front edificat al carrer molí. Finalment, el cinquè edifici, es va implantar recuperant i substituint l’edifici d’entrada de la fàbrica. Es va mantenir el pas a través i es va situar l’equipament municipal donant suport al carrer Anníbal. Aquest pas a través va originar un passatge que va unificar els cinc volums, deixant una zona tancada d’ús privatiu dels veïns, creant una petita plaça al voltant de l’antiga xemeneia i al seu torn proposant una alternativa per als vianants al carrer Sant Jaume.

Els edificis, diferents entre si quant a dimensió i programa, es van dissenyar mantenint una certa unitat de registre estilístic. Les plantes baixes tractades com a sòcols reenfonsats en maó fosc esmaltat, per a facilitar la seva conservació. Els cossos superiors en estuc blanc. Buits menuts i repetitius a les habitacions i àmplis balcols a les zones d’estar, tractades amb maons esmaltats en color en aquelles zones accessibles per a l’usuari de l’habitatge. Un repertori simple i domèstic que acosta el conjunt a l’escala de l’entorn sense contextualitzar-se ni perdre’s en anècdotes urbanes. El projecte ha procurat, com dèiem al principi, reconstruir estroncant-lo, un fragment de ciutat interromput en el seu moment per un ús d’escala superior. Retrobar aquesta escala de la ciutat tants anys després i reproduir-la des de la contemporaneïtat ha estat sens dubte l’objectiu d’aquest treball.

José Hevia ©