El nou edifici d’oficines es va ubicar aprofitant el desnivell, a la part sud del solar, donant una nova façana al carrer i un nou accés principal a la parcel·la per on accedir a les oficines. El volum resultant es desdobla amb les plantes partides de manera que s’obtenen dues plantes, ubicades en la part central del volum, un pati interior que tindrà il·luminació zenital i que comunicarà els diferents nivells.

Per sota del carrer Manuel Florentín es va executar en part una planta soterrada, destinada a magatzem i arxiu. La nova edificació se separarà dels seus límits, definint la seva volumetria interior i exterior:

– Del carrer Manuel Florentín per mitjà d’un pati que realitza les funcions d’espai d’accés a la planta baixa.

– Del límit est, permetent la connexió de la casa Moratiel i les oficines.

– Del lateral oest, per mitjà d’un pati anglès per aconseguir una millor il·luminació i ventil·lació interior.

La coberta de la nova edificació se situa 60cm per sobre del paviment del terrat de la Casa Moratiel, adaptant-se al seu nivell superior per mitjà d’una sèrie de plataformes enjardinades. Aquesta cota superior es correspon amb el nivell superior de les tanques de les dos parcel·les veïnes. Aquesta lleugera inclinació cap a al casa permet projectar l’entorn idoni per al volum principal, amagant parcialment la visió de dels habitatges unifamiliars de l’altre costat del Carrer Manuel Florentín.

Acull també en la seva parcel·la un edifici d’un gran valor patrimonial arquitectònic: la Casa Moratiel dissenyada el 1956 per l’Arquitecte Josep Maria Sostres, un important arquitecte espanyol, recordat catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i membre del Grup R. Va rebre el Premi Nacional d’Arquitectura en 1972.

La Casa Moratiel, referent de l’arquitectura racionalista catalana de la dècada dels 50, ha estat catalogada i és objecte d’estudis i publicacions de manera habitual. La casa es troba inclosa a l’inventari de Patrimoni Històric i Arquitectònic d’Esplugues de Llobregat, està proposada com Bé d’Interès Local (BCIL) i també forma part del Registre d’Arquitectura Moderna de Catalunya 1925-1965 (Docomomo).