menútancar
Edifici de 14 habitatges a la dreta de l'Eixample

Un edifici situat en un xamfrà de l'Eixample de Barcelona amb una façana que uneix tradició i modernitat.

Habitatges Sardenya 225-227 a Barcelona
Habitatges Sardenya 225-227 a Barcelona

Habitatges Sardenya 225-227 a Barcelona

L'edifici se situa en un típic xamfrà de l'Eixample barceloní, en la confluència del carrer Sardenya i Consell de Cent, on antigament s'erigia una gasolinera urbana. Com ha passat en moltes altres ocasions, l'estació de servei ha estat desplaçada cap a la perifèria de la ciutat i això ha possibilitat la construcció d'aquest edifici d'habitatges.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran, Helena Salvadó Giné – Arquitecte

Equip

Josep Maria Navarrete, Lourdes Romeo Sus, Pablo Navas, Borja Laucirica López-Palacios – Arquitecte

Col·laboradors

STATIC Ingeniería – Enginyeria d'estructures, JSS – Enginyeria d'instal·lacions, G3 – Arquitectes tècnics

Promotor

Grupo Castellví

Constructora

Dragados

Estat del projecte

Construït

Data inici

2019

Data final

2020

Superfície total

2.760 m2

Superfície exterior

317 m2
© Antonio Navarro Wijkmark
© Antonio Navarro Wijkmark

SÍMBOL D'UN CANVI A LA MOBILITAT URBANA

Com a reflex d’un canvi en la mobilitat urbana cap a un model més sostenible, se substitueix una gasolinera situada en el centre de la ciutat, per un edifici d’habitatges sense places d’aparcament per a vehicles i en el que es fomenta la mobilitat sostenible amb la dotació d’aparcament per a bicicletes.

El pla Cerdà per a l’eixample de Barcelona definia els encreuaments dels carrers en forma de xamfrà, aquestes singularitats en una malla regular s’han convertit en el seu principal senyal d’identitat. L’espai buit que es genera en les interseccions dels carrers acaba propiciant places, actualment ocupades pels cotxes, però que el futur s’espera la seva conversió en zona de vianants a través del projecte de les Superilles.

© Antonio Navarro Wijkmark

UN RETALL A L'EIXAMPLE

La singularitat geomètrica de la parcel·la és la que ha determinat les decisions principals del projecte. Gairebé a manera de retall, el solar de forma triangular disposava d’una gran façana al carrer, però per contra, a l’interior d’illa es reduïa considerablement la longitud de contacte amb l’exterior. Aquest fet va propiciar la distribució interior amb tres habitatges per planta, prioritzant la col·locació de les estades en la façana principal.

En el centre del triangle se situa el nucli de comunicació vertical annex a un pati de ventilació. Sobre els costats, pivoten dos habitatges passants i simètrics de tres dormitoris, amb la sala d’estar cap al carrer i les habitacions obertes cap a la façana interior. En el vèrtex de les dues façanes principals se situa el tercer habitatge de tres habitacions, disposant de la sala d’estar i dormitoris oberts cap al carrer Sardenya i el xamfrà.

En la planta cinquena es redueix el nombre d’habitatges a dos per a ampliar la superfície de les sales d’estar, aprofitant les vistes generades sobre el pati de l’escola Ramon Llull. En aquests habitatges, les cuines passen a estar obertes a la sala d’estar i a façana, possibilitant l’aparició d’un quart dormitori interior.

En la planta cinquena es redueix el nombre d'habitatges. / © Antonio Navarro Wijkmark
L'element més característic de l'edifici és la doble pell formada per lames ceràmica que realitzen la funció de protecció solar, així com generen certa intimitat a l'ús de les terrasses. Josep Maria NavarreteArquitecte / Edificació / Senior Project Director

UNA CLARA INTENCIÓ DE VERTICALITAT

La façana conjugava dues voluntats del projecte: d’una banda, que els habitatges tinguessin el màxim de superfície de terrasses que permetia la normativa urbanística, i per un altre que la composició de l’alçat conservés la verticalitat inherent en les façanes de l’Eixample.

La complexitat en la composició de l’alçat va consistir a donar verticalitat a un element clarament horitzontal com és un balcó corregut, això s’aconsegueix amb dos elements: les tribunes i les lamesde protecció solar.

S’han incorporat a la façana cossos volats tancats que aconsegueixen fraccionar  l’alçat i funcionen també a manera de separador entre terrasses. Les tribunes lleugeres són també un element característic de l’arquitectura de l’Eixample pel qual aquests elements són coherents amb l’arquitectura de l’entorn.

UN PROJECTE EFICIENT

L’edifici ha estat dissenyat responent a paràmetres de sostenibilitat i estalvi d’energia, això ha suposat una bona qualificació energètica, tant en emissions com en consum.

L’envolvent tèrmica de l’edifici es va projectar amb un sistema de façana ventilada cap al carrer i un sistema d’aïllament tèrmic per l’exterior (SATE) en la façana interior i pati. S’ha reforçat l’aïllament tèrmic incorporant unes fusteries d’altes prestacions amb trencament de pont tèrmic i amb vidres de baixes emisions, que redueixen al màxim la pèrdua d’energia i redueixen al mínim el consum energètic dels habitatges.

© Antonio Navarro Wijkmark