Habitatges República Argentina a Barcelona
Edifici d'habitatges plurifamiliars entre mitgeres al barri de Sant Gervasi.
El planejament urbanístic del sector de "Els Maiols" a Cerdanyola del Vallés determinava la construcció de tres blocs de planta rectangular aïllats de PB+3 de 15 habitatges de quatre habitacions cadascun, amb la seva major dimensió sensiblement orientada a sud i accés d'una banda menor des del carrer principal, lleugerament corba, a la qual s'anaven adaptant formant un ventall.
Vam mantenir en el projecte l’organització en tres blocs tal com el planejament exigia, però reordenem la planta del conjunt, eliminant el ventall i alineant els tres edificis amb la part recta del carrer. Pensem que, sens dubte, el desordre de les construccions precedents i la singularitat de la parcel·la en la qual havíem de construir agrairien la contenció i l’ordre que proposàvem.
La tipologia de torre resultant del volum de planejament, quatre habitatges per replà en les plantes superiors i tres, més l’accés, en la planta baixa, pressuposava que part dels habitatges quedaven orientats tan sols a nord-est i nord-oest. Per això, decidim escalonar en planta l’edifici per tots dos extrems per a permetre que els habitatges posteriors traguessin el cap cap al sud. El bloc es va organitzar així, col·locant totes les zones de servei al centre, les habitacions als costats i les zones d’estar, menjador i cuina als testers.
La voluntat de dotar del màxim assolellament a aquestes zones va determinar el disseny de les finestres de la sala d’estar, així com la seva col·locació en angle i la grandària i caràcter de la terrassa. Les façanes nord i sud incorporen les finestres dels dormitoris en llargues franges horitzontals i l’escala situada en la cara nord en retirar-se cap a l’interior marca amb un tall la divisió entre els habitatges.
Els edificis es van acabar exteriorment en monocapa blanc i es va accentuar la seva relació amb el carrer mitjançant la prolongació d’un dels murs de planta baixa fins al límit de la parcel·la. La construcció d’un gran ràfec a la façana més urbana del bloc ens va permetre reconsiderar l’escala de l’edifici en relació amb la ciutat, sense perdre el caràcter domèstic de la intervenció.